La Kitty i el parc d'atraccions (La Kitty)

Paula Harrison

Fragmento

LaKittyAtraccions-3.xhtml

cap1.jpg

A l’hora de plegar, la Kitty va travessar el pati de l’escola ràpid.

—Sabeu què? —va dir, tota feliç, al pare i a en Max, el seu germà petit—. A Taylor’s Green hi ha un nou parc d’atraccions.

—Ah sí? Mira que bé! —va dir el pare, somrient.

—Obren demà! —va afegir la Kitty, sense alè—. Hi haurà atraccions i pomes de caramel i tot i més! Avui tota la classe n’anava plena.

pag10.jpg

—Òndia, pomes de caramel! —En Max va fer uns ulls com unes taronges.

La Kitty va ajuntar les mans.

—Que hi anirem? Va, si us plau!

—Potser el cap de setmana —va respondre el pare mentre anaven cap a l’entrada—. A veure què hi diu la mare.

pag11.jpg

La Kitty saltironejava tot pensant en el sucre filat i en les vegades que pujaria a la roda del parc d’atraccions. Va sortir al parc precipitadament per la porta de l’escola. Els ocells cantaven dalt la capçada dels arbres i el sol es filtrava a través de les branques. La Kitty sentia que els superpoders li bullien. Va fer una corredissa, va fer tres tombarelles seguides a l’aire i va aterrar amb els peus com si res.

La Kitty guardava un secret molt especial. Tenia superpoders de gat i per això podia saltar i giravoltar tan fàcilment. Amb els seus sentits superpotents, podia veure-hi a les fosques i sentir-hi des de quilòmetres lluny. La part que li agradava més del seu entrenament com a superheroïna era la de parlar amb els animals. Li encantava viure aventures a la claror de la lluna amb la seva colla de gats, saltant de teulada en teulada en plena nit.

pag12.jpg

La Kitty va saltar cap amunt per gronxar-se de la branca d’un arbre. El seu pare i en Max anaven un bon tros enrere i sabia que els hauria d’esperar. De cop, va veure una gata coberta de pèl blanc que l’observava des de darrere d’un tronc.

—Ja pots sortir, Mixeta! No cal que t’amaguis més. —va dir, somrient. La Mixeta formava part de la seva colla de gats. La gateta blanca era molt entremaliada i el seu cap sempre en barrinava alguna.

—MARRAMEU! Ja ets meva, Kitty! —va fer la Mixeta, tot saltant i aterrant dalt del peu de la Kitty.

—Hola, Mixeta! —va dir la Kitty amb una rialla—. Què hi fas, aquí?

—T’he vingut a explicar una cosa molt emocionant! —A la Mixeta li espurnejaven aquells ulls tan verds—. He fet una nova amiga, l’Avellana. És una gata increïble!

La Kitty va somriure.

—És la primera gata que sé que li diguin Avellana.

—M’ha ensenyat a fer unes coses més divertides! Fixa-t’hi!

pag14.jpg

La Mixeta es va llançar de sobte al terreny on juga la canalla i es va penjar cap per avall d’un dels gronxadors per la cua. Després va començar a fer equilibris a la palanca, agafant-s’hi amb les urpes.

—Fantàstic! —va dir la Kitty amb admiració.

La Mixeta en va baixar d’un bot.

pag15.jpg

—Li he dit que ets una superheroïna i li he parlat de les aventures que hem viscut. Ha dit que li agradaria coneixe’t. Li puc dir que vingui aquesta nit?

—És clar que pots! —va dir la Kitty—. M’encantaria conèixer-la.

—Gràcies! Fins aquesta nit, doncs. —I se’n va anar d’un bot cap als arbres.

huellas.jpg

A l’hora d’anar a dormir, la Kitty s’esperava que vingués la Mixeta al sofà de sota la finestra. El seu millor amic, un gatet de color carbassa a qui deien Carbassí, se li va asseure al costat i la va acaronar. La Kitty havia conegut el Carbassí durant la seva primera aventura mentre s’entrenava per ser una superheroïna. Ara vivia amb ella i dormia cada nit al llit de la Kitty.

pag16.jpg

Es va fer de nit i damunt les cases es va alçar una brillant lluna plena. Els cotxes il·luminaven de tant en tant el carrer amb els seus llums enlluernadors. La Kitty va mirar per la finestra, esperant veure la Mixeta de sobte darrere una xemeneia.

—Estàs segura que ha dit que vindria aquesta nit mateix, la Mixeta? —va demanar el Carbassí, fent un badall.

—Oi tant. —La Kitty va arrufar les celles—. Potser ha canviat d’opinió.

—Crec que hauríem d’anar tirant cap al llit. —El Carbassí li va acaronar el braç amb el cap—. Tinc molta son!

—Mi-te-la, ja ve! —La Kitty havia vist un gat allà baix de tot. Llavors s’hi va fixar millor amb la seva excepcional visió nocturna—. No, calla! Que és el Fígaro.

El Fígaro saltava per les teulades amb les potes blanques que li brillaven sota la llum de la lluna. D’un bot es va plantar a l’ampit de la finestra de la Kitty i es va llepar aquells bigotis seus tan foscos.

pag18.jpg

—Bona nit, Kitty. Em sembla que tinc males notí

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos