Mirabelle 3 - Mirabelle i la classe de pocions

Harriet Muncaster

Fragmento

MirabellePocions-2.xhtml

cap1.jpg

—Iuhuuu!

Ja començava a baixar el sol i jo estava enfeinada practicant acrobàcies aèries abans de sopar. Volar amb l’escombra és una de les meves coses preferides! M’agrada llançar-me en picat, giravoltar i notar el vent escabellant-me tota.

—Mirabelle! —va cridar la mare des de dins—. És hora de sopar! El pare, per postres, ha fet pastís de merenga!

—Ostres! —vaig dir, tota emocionada. Vaig baixar d’una revolada i vaig aterrar damunt la gespa amb una bona derrapada. Vaig deixar l’escombra a terra i vaig córrer cap a casa amb la dragoneta Violeta esbategant les ales darrere meu.

pag12.jpg

pag13.jpg

—Ja has entrat l’escombra? —va preguntar la mare mentre m’asseia a taula.

—Ah, doncs no —vaig dir—. Però et prometo que, quan hagi sopat, serà la primera cosa que faré!

—Procura que sigui veritat! —va dir la mare—. A les escombres no els agrada que les deixin fora amb el fred que fa, i a més aquesta nit ha de ploure.

Però, quan vaig haver acabat de sopar, l’escombra se me n’havia anat ben bé del cap. La mare m’acabava de comprar un llibre i jo me’l volia llegir sens falta. Tan bon punt em vaig haver cruspit el pastís de merenga, vaig pujar corrents cap a l’habitació i em vaig posar a llegir al llit amb la Violeta. Aquell llibre era boníssim: anava d’una bruixa que s’havia inventat una poció que et feia tornar els cabells lluents com les garlandes platejades de Nadal. EM VA ENCANTAR la idea de dur els cabells platejats! I al final del llibre hi havia la llista d’ingredients per poder-te fer la poció tu mateixa! Vaig saltar del llit que no havia ni acabat de llegir la història i vaig arreplegar el que havia de menester, el calderó de viatge i tot, i ho vaig deixar vora el coixí.

pag15.jpg

—Mirabelle —va dir la mare, traient el cap per la porta—. Ja fa estona que hauries de ser al llit!

—Què?! —Feia tanta estona que llegia que no m’havia adonat que a fora era ben fosc—. Només volia fer una pocioneta ràpida abans d’anar a dormir, mama. Mira, ja tinc els ingredients a punt!

La mare va donar una llambregada al coixí i va arrufar el front.

—Els ingredients de les pocions no s’han de deixar repenjats al coixí —va dir—. Desa-ho tot abans de ficar-te al llit. No hi ha temps, ara, de fer la poció. Ja passen vint minuts de l’hora d’anar a dormir.

—D’acooord —vaig sospirar. La poció s’hauria d’esperar a demà.

Em vaig posar el pijama, em vaig rentar les dents i em vaig ficar al llit per acabar-me de llegir el llibre amb la llum de la vareta. No la faig servir gaire, la vareta de fada: la màgia de les bruixes és molt més interessant, però de vegades va bé quan no tens llanterna.

pag16.jpg

Al cap d’un moment, van entrar els pares a fer-me el petó de bona nit.

—Que no t’he dit que desembarassessis el coixí? —va dir la mare—. No deus pensar pas posar-te a dormir amb tota aquesta escampadissa!

—No, mama, és que encara no ho havia endreçat. Ho faré un cop hagi acabat el capítol —li vaig prometre.

—D’acord, doncs —va dir la mare, alçant les celles—. Però no te’n descuidis, eh? —Aleshores es va ajupir, em va fer un petó de bona nit i va sortir de l’habitació.

Jo vaig fer un badall i vaig continuar llegint el llibre, acotxada al llit amb la Violeta arrupida al costat.

La bruixa va travessar el cel dalt de l’escombra, amb els cabells platejats que li voleiaven com un estel fugaç. La gent que hi havia a sota...

Vaig tornar a badallar i vaig tancar els ulls un moment. Hi estava tan bé, allà estirada al llit, al costat de la Violeta... Veia la bruixa resplendent darrere de les parpelles, que deixava el seu rastre espurnejant a les fosques..., i se m’enduia cap a la negror envellutada del son.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos