La Isadora Moon i l'estel fugaç (Grans històries de la Isadora Moon 4)

Harriet Muncaster

Fragmento

LaIsadoraEstelFugac-4.xhtml

cap1.jpg

El dilluns a la tarda, quan era gairebé l’hora de tornar cap a casa, la senyoreta Cirereta va fer un anunci a la classe:

—Demà començarem un projecte sobre l’espai! —va dir—. Ho aprendrem tot sobre el cel nocturn.

—Oooh! —vam exclamar, i vaig veure que el meu amic Bruno alçava el puny, molt emocionat. Li encanta tot el que té a veure amb l’espai. Fins i tot la carmanyola on guarda el dinar està decorada amb dibuixos d’extraterrestres.

pag16.jpg

—El més emocionant —va continuar la mestra— és que rebrem la visita de la famosa astrònoma Astrid Lluna, que ens parlarà sobre els estels i els planetes!

—Uau! —va xisclar en Bruno, saltant de la cadira.

—Seu, si us plau, Bruno —va demanar la senyoreta Cirereta.

Després va continuar:

—Com a feina complementària del projecte, us posaré uns deures que podeu començar a pensar avui al vespre. Vull que cadascun de vosaltres faci alguna cosa relacionada amb l’espai. Pot ser el que vulgueu. Feu volar la imaginació! Tindreu la resta de la setmana per anar-hi treballant.

—Oh, viscaaa! —va exclamar la meva millor amiga, la Zoe—. Jo ja sé què faré. Pintaré un dibuix enorme de la Via Làctia plena d’estels brillants fets amb purpurina! I tu què faràs, Isadora?

—Encara no ho sé —vaig contestar, mentre guardava les coses a l’estoig—. Hi pensaré al vespre. Encara no ho hem de començar.

—Doncs jo sí que posaré fil a l’agulla avui mateix —va dir en Bruno—. Hi tindré una feinada. Vull fer tot un sistema solar amb paper maixé, amb extraterrestres i tot!

—Jo també començaré el meu —va dir la Sashi—. Faré un coet amb cartró i paper de plata!

Vaig mirar els meus amics mentre recollíem les carteres per marxar cap a casa i vaig sentir una mica de pànic. No tenia ni idea de què podria fer per al projecte de l’espai, i ara ja no podia triar ni un coet de cartró, ni un sistema solar de paper maixé, ni una Via Làctia plena d’estels, perquè semblaria que els havia copiat el treball. Havia de pensar en alguna altra cosa.

pag19.jpg

Mentre sortíem de l’edifici, vaig pensar que demanaria un cop de mà al pare. Li encanta l’astronomia.

estrellas.jpg

El pare es va emocionar MOLT quan li vaig explicar el projecte. Li encanta mirar els estels i té un telescopi especial instal·lat a la finestra d’una de les torres més altes de casa. A vegades es passa tota la nit observant el cel! Com que és un vampir, no té cap problema per quedar-se despert tota la nit mentre jo, la mare i la meva germaneta, la Flordemel, dormim.

—Si vols et puc ajudar —va dir—. I si aquesta nit observem els estels junts? Avui hi haurà un cel molt serè!

—Suposo que et podries quedar desperta fins tard —va dir la mare—, si és per a un projecte de l’escola.

El conillet Pinki es va posar a fer saltirons al meu costat, molt entusiasmat. En Pinki era el meu peluix preferit, i la mare li va fer cobrar vida per art de màgia amb la vareta. Pot fer coses així perquè és una fada.

pag21.jpg

—He de fer alguna cosa sobre l’espai —vaig dir—. Els meus amics ja ho tenen decidit, però a mi no se m’acut res.

—Què et semblaria un coet de cartró i paper de plata? —va suggerir el pare.

—Això ja ho fa la Sashi —vaig respondre—. I no ho vull copiar.

—I un d’aquells sistemes solars mòbils amb tots els planetes penjant amb fils? —va proposar la mare.

—Ja en fa un el Bruno... He de pensar en alguna cosa diferent.

—Mmm —va fer la mare.

—Doncs ja ho pensarem, i a veure què se’ns acut —va dir el pare.

estrellasss

Al vespre, el pare i jo ens vam abrigar i ens vam posar davant del telescopi a la torre d’astronomia. El cel era fosc i ple d’estels.

—Oi que són preciosos? —va dir el pare—. Aquell d’allà tan gran i lluent és Venus. Fixa’t! Un estel fugaç!

Vaig tenir temps de mirar-lo un segon abans que el pare digués:

—Mira! Allà n’hi ha un altre! I encara és més brillant que el d’abans!

pag25.jpg

Em vaig girar per mirar cap allà on assenyalava el pare i vaig observar meravellada aquell punt brillant que travessava el cel i anava baixant.

—Que estrany —va dir el pare—, sembla que estigui caient a la Terra!

pag26.jpg

Ràpidament va apropar un ull al telescopi.

—És que està caient a la Terra! —va exclamar—. No ho havia vist mai, això. Mira, Isadora!

Em vaig acostar al telescopi i vaig contemplar l’estel brillant que anava baixant, cada vegada més avall. De debò que estava caient del cel!

—Em sembla que caurà a l’altra banda del poble! —va dir el pare, i es va aixecar fent un salt—. És increïble! Va, Isadora, anem a buscar-lo!

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos