Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Era una tarda de dijous grisa i avorrida a l’escola per a bruixes de la senyoreta Spindlewick. La pluja regalimava per les finestres arquejades de l’aula i m’ho mirava amb delit. M’encanta tornar a casa amb l’escombra enmig d’una bona tempesta!
—Sobretot, penseu que demà heu de ser ben puntuals per marxar d’excursió, i porteu roba còmoda! —va dir la mestra mentre recollíem les coses.
I tant que hi pensava. Feia dies que esperava aquella excursió amb candeletes! Aniríem a un parc natural enmig del bosc on hi hauria tota mena d’éssers màgics rescatats que no havia vist mai. La feina dels encarregats del parc era tenir-ne cura fins que estiguessin preparats per tornar al seu entorn natural.
—Estic impacient per veure els micos follet amb cua de pal d’escombra —va dir la meva millor amiga, la Carlotta, mentre tancava la cremallera de l’estoig—. Deuen ser molt macos!
—Espero que hi hagi gatpenats! —vaig dir.
—Ai, sí! —va exclamar la Carlotta—. No n’he vist mai cap de debò.
—Jo tampoc! —vaig contestar.
Els gatpenats són uns gatets ratpenat encisadors i molt bonics! Tenen uns ullals grossos i ales de ratpenat per poder volar. Són més grans que els gatets normals i tenen el pèl de color negre o violeta, a vegades amb ratlles. Són els meus animals preferits de tots els que hem treballat aquest trimestre, per això vaig decidir fer el projecte sobre els gatpenats!
—Espero que hi hagi aranyes gegants! —va dir una bruixa que es diu Lavinia des del fons de l’aula—. M’encanten les aranyes esgarrifoses!
Vaig notar un petit calfred. La majoria de les bruixes no tenen por de les aranyes. De fet, se les mengen per esmorzar amb pa torrat! Però jo soc meitat bruixa i meitat fada. No em fan res les aranyes (sempre que no siguin gegants!), però no m’agrada gens menjar-me-les! A la classe tothom sap que cada dia porto una carmanyola especial plena de menjar de fades per dinar. A vegades la llepafils de la Lavinia se’n riu, però tant me fa! Els entrepans de mel de fades són molt més bons que les torrades amb aranyes!
Just quan tancava la cremallera de la motxilla per tornar cap a casa, la senyoreta Spindlewick ens va cridar a la Carlotta i a mi.
—Mirabelle Starspell i Carlotta Cobweb! Vull parlar un moment amb vosaltres abans que marxeu.
L’emoció que sentia per l’excursió es va desinflar de cop i volta.
—Què hem fet, ara? —vaig xiuxiuejar a la Carlotta, mentre la resta de companyes començaven a sortir de l’aula.
La Carlotta va arronsar les espatlles mentre la dona se’ns acostava.
—Potser s’ha adonat que estàvem jugant aquest matí a classe de pocions? —va mussitar la Carlotta—. Pensa que sense voler se t’han tornat les mans liles!
Immediatament em vaig amagar les mans darrere l’esquena.
—O potser és perquè la Violeta i en Mitjanit s’han passat tot l’examen d’ortografia barallant-se? —va dir la Carlotta.
La Violeta és la meva dragoneta, i en Mitjanit és el gatet de la Carlotta. Els encanta jugar, però a vegades distreuen la classe. La mestra sempre ens diu que els hem d’educar més bé.
—Ai…, és veritat —vaig contestar.
La classe ja s’havia buidat del tot. La senyoreta Spindlewick estava dreta al costat de la taula, i se la veia molt alta, espigada i imponent. Els seus ulls eren com dues groselles negres i brillants que ens miraven fixament des de les altures. No semblava gens contenta.
—Mirabelle Starspell i Carlotta Cobweb! Quan us ajunteu només feu que embolicar la troca!
—Què?! —va exclamar la Carlotta, amb cara d’innocent.
Jo no vaig contestar. En part, era veritat. La Carlotta i jo no ho fem pas expressament, això de causar problemes, però a vegades ens animem i llavors… passen coses.
—Us penseu que no us he vist, jugant a la classe de pocions? —va dir la dona—. O fent piruetes d’amagat durant la pràctica de vol? O deixant que les vostres mascotes fessin el burro durant l’examen d’ortografia?
Vaig acotar el cap mentre notava que se m’enrojolaven les galtes.
—Doncs sí! —va exclamar la senyoreta Spindlewick—. Us he vist a totes dues!
Ens va fer una mirada severa amb aquells ulls negres de bruixa. Vaig notar una esgarrifança. On volia anar a parar, la senyoreta Spindlewick, amb tot allò? Ens volia castigar? Ens faria netejar tots els calderons bruts sense fer servir màgia?
—Per tant, us separaré! —va continuar la mestra—. Demà, quan anem d’excursió, totes dues anireu de parella amb unes bruixes diferents.
—No! —se’m va escapar sense voler.
—Però… —va començar la Carlotta.
—Res de peròs —la va interrompre la senyoreta Spindlewick—. Carlotta, aniràs de parella amb la Hazel, i tu, Mirabelle, aniràs… amb la Lavinia.
—La Lavinia?! —vaig exclamar.
—Sí —va respondre la senyoreta Spindlewick, i vaig veure que feia un somriure maliciós. La professora sap perfectament que la Lavinia i jo no ens avenim gens!
—La Lavinia serà una influència molt bona per a tu, Mirabelle —va dir—. I, d’aquesta manera, vosaltres dues no podreu fer cap trapelleria juntes.
—Però la Lavinia no és gens diver… —vaig començar a dir.
La dona em va llançar una mirada i vaig callar de cop, sense gosar acabar la frase. A ella tant li fa divertir-se. De fet, és al·lèrgica a la diversió. Per tant, em vaig limitar a fer un gran sospir.
—Molt bé, doncs, fins demà —va dir la mestra—. I sigueu ben puntuals!
La Carlotta i jo vam sortir de l’escola juntes i vam veure que encara plovia i que el cel estava molt fosc. Tota la tarda havia esperat el moment de tornar a casa amb l’escombra enmig de la tempesta (tot i que, a vegades, si fa molt mal temps, el pare i la mare em venen a buscar amb cotxe), però ara estava ben abatuda.
—Quin avorriment d’excursió… —vaig comentar.
—Oi tant —va dir la Carlotta—. Amb les ganes que tenia d’anar al parc natural totes dues juntes!
—Almenys tu aniràs de parella amb la Hazel —vaig dir, mentre m’enfilava a l’escombra—. Si més no, és trempada. Però la Lavinia…