La Isadora Moon 5 - La Isadora Moon es fica en un embolic (edició especial)

Harriet Muncaster

Fragmento

La_Isadora_Moon_embolic-5.xhtml

 

Em dic Isadora Moon. La meva mare és una fada i el meu pare és un vampir, i jo soc una miqueta de tots dos. M’encanten la nit, els ratpenats i el meu tutú negre, però també m’agraden molt la llum del sol, la meva vareta màgica i el conillet Pinki. En Pinki era el meu peluix preferit, i la mare va fer que cobrés vida per art de màgia amb la vareta. Sempre ho fem tot junts!

pag11.jpg

pag12.jpg

Si estic una mica trista, en Pinki fa un ball divertit per animar-me. No hi ha gaire gent que sàpiga que a en Pinki li encanta ballar. Estava molt emocionat aquella vegada que vam anar a una funció de ballet en una excursió de l’escola, i a més, el seu somni es va fer realitat i va poder pujar a l’escenari a ballar. Jo el vaig aplaudir des del públic. Si algun dia el conillet Pinki està trist, faré un ball divertit per animar-lo, tal com fa ell amb mi. Em posaré el tutú negre brillant i faré voltes i voltes fins que em maregi.

pag13.jpg

En Pinki i jo sempre intentem fer les coses ben fetes, però de vegades ens fiquem en embolics, com la vegada que vaig perdre la pinta especial de vampirs del pare durant unes vacances de càmping, a la platja.

pag14.jpg

Per a ell és molt valuosa, aquesta pinta, perquè als vampirs sempre els agrada anar ben clenxinats i mudats. Una sirena molt simpàtica que es diu Marina em va explicar que la Delfina, una princesa sirena, l’havia trobat. Per tant, vam anar al seu regne submarí per recuperar-la, però la princesa Delfina em va dir que només em retornaria la pinta a canvi del conillet Pinki. Jo era incapaç de renunciar a en Pinki, però també sabia que havia de tornar la pinta al pare. Vaig pensar molt intensament durant una estona i llavors em vaig adonar que la Delfina només volia en Pinki perquè estava molt sola, de manera que vaig fer que el seu osset cobrés vida per art de màgia, perquè així ella també tingués una mascota.

pag15.jpg

pag16.jpg

Quan vaig tornar al càmping vaig explicar al pare el que m’havia passat. Em va dir que l’honestedat sempre és la millor actitud, i després vam preparar l’esmorzar en un foc de camp i ens vam fer una bona abraçada. Vaig estar molt satisfeta d’haver-li dit la veritat i molt contenta que en Pinki no s’hagués hagut de quedar amb la princesa Delfina per sempre.

pag17.jpg

És veritat que a vegades en Pinki i jo fem entremaliadures, però hi ha una persona que sempre embolica la troca: la meva cosina Mirabelle. La seva mare és una bruixa i el seu pare és un follet. Té una escombra pròpia i va a una escola especial només per a bruixes. Jo vaig provar l’escola de vampirs i la de fades, però al final vaig optar per anar a una escola amb humans. I n’estic molt contenta, perquè hi vaig conèixer la meva gran amiga Zoe. La nostra professora, la senyoreta Cirereta, és la mestra més trempada del món. La Mirabelle diu que els professors de la seva escola són tots molt estrictes.

Estic convençuda que la Mirabelle prefereix el seu costat de bruixa, perquè és força entremaliada. Sempre porta el seu petit equip de pocions a tot arreu, així pot conjurar malifetes en qualsevol moment. La vida amb la meva cosina no és mai avorrida. Una vegada vam anar a una fira i la Mirabelle va fer que els monstres peluts de dins del tren fantasma cobressin vida! Els vam haver de capturar perquè estaven espantant a tothom. Em sembla que a la Mirabelle li va saber greu que els humans tinguessin por dels monstres, però també li va agradar molt veure com es passejaven i es cruspien tot el cotó de sucre…

pag19.jpg

pag19b.jpg

Reconec que a vegades crec que la Mirabelle té raó: fer alguna trapelleria de tant en tant és divertit! El problema és que les coses sempre van massa lluny, quan hi és ella…

L’única vegada que m’he enfadat de debò amb ella va ser quan ens va encongir a mi i a la meva germana petita, la Flordemel, el dia del casament de la tieta Crystal. Va ser un accident, però em vaig enfadar perquè vam estar a punt de perdre la Flordemel a dins d’un bol de macedònia!

pag20.jpg

pag21.jpg

Quan ens vam encongir, la Mirabelle i jo no vam poder resistir la temptació de tastar un trosset de l’enorme pastís de casament de la tieta Crystal. El problema va ser que un cop en vam començar a menjar, no podíem parar! La Mirabelle agafava grapats molt grans de pastís i se’ls entaforava a la boca. Quan vam recuperar la mida normal, li va venir un mal de panxa terrible, i em va fer una mica de pena. La Mirabelle no s’assembla gens a en Pinki, però és la meva cosina i una molt bona amiga.

pag22.jpg

pag22b.jpg

Tot i que sempre és difícil admetre que t’has equivocat, la Mirabelle i jo sabíem que havíem de confessar als adults la veritat sobre el pastís i sobre la Flordemel, que va anar d’un pèl que no la perdem. Tot plegat em sabia molt de greu. Se’m regirava la panxa només de pensar en el que havíem fet. Per tant, vaig acceptar no fer servir la vareta durant una setmana i comprar un regal a la Flordemel per disculpar-me per aquella malifeta, i després d’haver confessat la veritat, em vaig sentir molt més bé.

pag23.jpg

pag24.jpg

Tot i que no m’agrada ficar-me en embolics, sé que cometre errors és normal, i la mare i el pare sempre m’escolten i ho intenten entendre, passi el que passi.

pag24b.jpg

Després d’haver demanat perdó per l’incident de l’encongiment a la boda de la tieta Crystal, la mare i el pare ens van port

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos