Els BuscaPistes 2 - El cas del llibreter misteriós

Teresa Blanch
José Ángel Labari

Fragmento

cap-1

La Pepa Pistes i en Maxi Casos esperaven impacients davant el mostrador de la biblioteca per demanar en préstec una nova aventura de «Detectius i rastrejadors», la seva col·lecció preferida.

—Em sap greu, nois, no en queda cap exemplar —va advertir la Cleo, la bibliotecària, mentre ho consultava a l’ordinador.

—Bé, aleshores el reservarem —va respondre la Pepa—. Tenim moltes ganes de llegir un altre cas de l’inspector Lupeta i el seu gos Olfacte.

—Ja ho entenc —va somriure la Cleo i va mirar la pantalla—. A veure... Renoi! Hi ha una cua llarga en espera.

—És que són uns llibres molt interessants! —En Maxi va somriure.

La Cleo els escoltava i teclejava al mateix temps.

—Podreu tenir el llibre d’aquí a...

La Pepa i el Maxi esperaven la resposta sense apartar els ulls de la bibliotecària.

—Hm... d’aquí a uns tres mesos —va dir la Cleo immediatament i va consultar l’ordinador de nou per estar-ne segura del tot—. Sí!

—Pe... pe... però això és una eternitat! —va rondinar la Pepa—. No pot ser més aviat?

—Impossible! Que passi el següent! —va manar la Cleo.

Els dos amics van sortir capcots de la biblioteca, molt decebuts.

—I què farem, ara? —va preguntar la Pepa.

—No ho sé, però se m’acaba d’acudir una idea genial... Quan falta per al teu aniversari? —va preguntar en Maxi.

La Pepa va mirar el seu amic amb cara de prunes agres.

—Va ser fa dos mesos, dues setmanes després del teu! A més, quina importància té, això?

En Maxi va explicar que si el seu aniversari s’hagués celebrat ara, podria haver demanat el llibre de regal.

La Pepa es va encongir d’espatlles i va moure el cap.

—Potser el podem comprar —va proposar el nen per animar-la.

—Amb quins diners? —va preguntar, sorpresa.

Quedava clar que en Maxi no havia previst aquest petit detall.

—Amb els que guardes a la guardiola? —va insinuar ell.

—La vaig trencar la setmana passada per comprar els prismàtics de la nostra agència de detectius —va recordar-li la Pepa—. Per què no mires si en portes, de diners?

En Maxi va reflexionar. L’única cosa de valor que portava era el Mouse, la seva mascota. No obstant això, va fer cas a la seva amiga i va treure el moneder de la motxilla, en va obrir la cremallera i en va bolcar el contingut a la vorera.

—Deu cèntims! —va exclamar, satisfet.

—Em prens el pèl? —va dir la Pepa, fent uns ulls com unes taronges.

En Maxi va fer que no amb el cap i va sacsejar el moneder abans de bolcar-lo una altra vegada.

Clic, clic, clic.

Una moneda de dos euros va rodolar per terra!

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos