El cas del castell encantat (Els BuscaPistes 1)

Teresa Blanch

Fragmento

cap-1

En Maxi Casos es va aturar davant de la tanca del jardí de la Pepa Pistes. Al seu costat, la seva mare li donava les darreres instruccions per al cap de setmana, mentre que el Mouse, la seva mascota, treia el musell per la caputxa de la dessuadora.

—Porta’t bé! —va dir la senyora Casos, i va plantar un petó sonor a la galta del nen—. I gaudeix del cap de setmana.

Image

En Maxi va fer que sí amb el cap i va observar com la mare s’allunyava amb pressa cap al supermercat on treballava. Després, es va dirigir a la porta principal i va prémer el timbre:

—Hola! —va saludar el nen quan la senyora Pistes va obrir la porta, amb un cadell de conillet d’Índies als braços—. I això?

—És un dels meus pacients. —La mare de la Pepa era veterinària i tenia el costum d’endur-se a casa els clients més pacífics—. Estàs preparat per a un cap de setmana increïble amb l’avi?

En Maxi va somriure. El Bitxet, el germà petit de la Pepa, va aparèixer damunt del llom del Puces.

—Baixa d’aquí! Estàs fet una bona peça! —Era la veu del senyor Pistes, que treia el nas per la porta del seu estudi.

El pare de la Pepa passava gairebé totes les hores del dia tancat davant de l’ordinador perquè escrivia novel·les de misteri.

—La Pepa és a l’habitació... Endavant, ja en saps el camí. —I la senyora Pistes va tornar a la feina.

Image

En Maxi es coneixia aquella casa com el palmell de la mà perquè hi passava la major part del temps lliure. I és que la Pepa i en Maxi eren amics des de...

Image

El nen va somriure quan va recordar el dia que es van apoderar de la caseta del Puces i la van convertir en l’Agència de Detectius Els Buscapistes.

En Maxi es va afanyar a pujar les escales fins a la primera planta. En entrar a l’habitació, va veure que la Pepa es barallava amb la seva bossa de viatge.

Image

—Què fas? —En Maxi va deixar la maleta damunt el llit.

—La cremallera s’ha encallat! —va exclamar la nena amb el rostre envermellit per l’esforç.

—A veure... Si l’estiro fort segur que...

Quina va ser la sorpresa de la Pepa quan en Maxi es va quedar amb la cremallera a la mà!

—Ui! S’ha trencat... —va dir, mirant-ne atònit la llengüeta.

La Pepa va deixar anar un lleu sospir de resignació i sense perdre el temps va anar a l’armari a buscar una altra bossa per guardar-hi les coses.

Image

—Has dut l’equip de detectius? —va voler saber la Pepa.

—No ens farà falta.

La Pepa va pensar que el seu amic tenia raó. Els caps de setmana amb l’avi eren tranquils: excursions pel bosc, sortides en bicicleta, jocs de taula... Per això va decidir endur-se el llibre de «Detectius i rastrejadors», la seva sèrie preferida protagonitzada per l’inspector Lupeta i el seu gos Olfacte. Ja n’havia llegit la meitat.

—Daixò..., on anirem? —va preguntar en Maxi.

—No ho sé pas! —va contestar la Pepa—. Tot el que sé és que coneixerem uns vells amics seus, res més!

Just llavors, un cotxe vell i atrotinat, que semblava a punt de desballestar-se en qualsevol moment, es va aturar bruscament davant la tanca del jardí de la fam

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos