Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Diumenge a la tarda, la Pepa Pistes va sortir al jardí per fer cap a l’agència de detectius Els Buscapistes, amb la darrera publicació de Detectius i rastrejadors sota el braç. El seu germà petit i el Puces, el seu gos, la van seguir al trot fins a la porta.
—Ni parlar-ne! M’he passat tot el dia jugant amb vosaltres dos —va dir la Pepa girant-se—. Em falten poques pàgines per descobrir el culpable i necessito llegir tranquil·la. Prou que sé que aquesta paraula no forma part del vostre vocabulari!
En aquell instant, el Bitxet va posar en marxa un pla A pensat amb molta cura:
—NO! —va exclamar la Pepa amb decisió.
Llavors, el Puces es va encarregar d’encetar un pla B:
Va uuudooolaaar! I, abatut, va ajeure’s al terra com si fos una catifa.
—Conec massa bé les vostres estratègies. No us serviran de res!
Aleshores, la Pepa va desaparèixer a l’interior de l’agència per acabar de llegir la seva interessant aventura de detectius.
Amb prou feines havia obert el llibre que la seva mare va treure el nas a la porta de l’agència:
—Me’n vaig! El teu germà i el Puces juguen al jardí... Que els pots donar un cop d’ull?
«Un cop d’ull? —va pensar la Pepa—. Com ho faré si estic pendent del llibre?».
—Pots... Pots vigilar-los tu? —La darrera cosa que volia la Pepa era estar pendent del seu germà petit.
—He d’anar a la clínica veterinària. Avui m’entrevisten a la televisió local!
La Pepa ho havia oblidat. La televisió local gravava en directe un programa d’animals exòtics a la clínica veterinària de la seva mare!
—I el papa...?
—Està enfeinat a casa. —La mare va sospirar, es va aixecar i va anar cap a la sortida del jardí. En va tancar bé la reixa no fos cas que el Bitxet i el Puces sortissin—. Porteu-vos bé, nois.
La Pepa va fer un cop d’ull al jardí, com li havia demanat la mare, i es va capbussar en la lectura... faltaven poques ratlles per descobrir el lladre del museu!
Una veu estrepitosa la va espantar i el llibre va volar pels aires.
En Maxi Casos, el seu millor amic, acompanyat del Mouse, el Bitxet i el Puces, treia el cap per la porta de l’agència.
La Pepa va fer cara de prunes agres.
—Quin ensurt... I que poc oportuns! —La Pepa va mirar el llibre, obert a terra—. Espero que sigui important.
En Maxi va somriure, va desplegar un diari i l’hi va ensenyar.
—Mira què he trobat! Llegeix!
—Això mateix intentava fer abans que m’interrompessis! —va contestar una mica empipada, i va agafar el diari per llegir-lo.
—Aquesta és La Mona Louisa? —La Pepa observava bocabadada la fotografia que acompanyava la notícia.
—Exacte! —En Maxi estava entusiasmat—. Una gran obra d’art, una de les més famoses de tot el món. Demà serem els primers a veure-la durant la v