Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
La Pepa Pistes i la resta dels companys de classe feien cua davant del microbús que els duria de colònies. Abans de pujar-hi, la senyoreta Ling va començar a passar llista. Hi eren tots, menys...
—Maxi Casos... —va dir la senyoreta Ling quan va ser el torn dels cognoms que començaven per la C.
Silenci. La cua de nens i nenes es va girar a mirar la Pepa.
—Maxi Casos? —va repetir la professora, amb cara de sorpresa, i va prosseguir—: Luci Crestes... Dani Dau... Cristina Embolic...
On s’havia ficat, en Maxi?
La Pepa estava una mica preocupada.
—No t’hi amoïnis —va dir el seu pare per tranquil·litzar-la—. Segur que ve...
—I si es troba malament i no pot venir? —va preguntar la Pepa. L’horroritzava la idea d’anar d’excursió sense el seu millor amic.
El Bitxet li va oferir el seu xumet. El calmava i va pensar que també ajudaria la seva germana.
—Ja és l’hora de marxar! —La senyoreta Ling va guardar la llista i es va posar al costat de la porta del bus perquè hi pugessin i s’hi acomodessin—. Seieu de dos en dos, no vull crits ni salts ni...
—No podem marxar! —va cridar la Pepa al final de la cua.
La professora va mirar el rellotge.
—D’acord, cinc minuts més... —va sospirar i va afegir—: Es pot saber qui ha oblidat l’equipatge al mig de la vorera?
Es va acostar a la motxilla i la va observar amb atenció. Durant un moment va tenir la sensació que es movia. Quan l’anava a recollir, el senyor Pistes se li va avançar:
—Daixonses..., tranquil·la, ja me n’ocupo jo..., he, he, he.
—Deixi-la al portaequipatges amb les altres bosses —va demanar la senyora Rodeo. A més a més de ser la directora de l’escola, conduïa el microbús i feia de cuinera en les excursions escolars.
El pare de la Pepa va obeir sense dir ni piu. Uns quants dies abans, la senyoreta Ling, sabent que disposava de temps lliure abans de començar una nova novel·la, li havia demanat que els acompanyés de colònies com a pare voluntari.
La senyoreta Ling admirava molt el senyor Pistes i ell ho havia acceptat amb una condició: endur-s’hi el Bitxet. La seva esposa assistia a una convenció de veterinaris, i el nen no es podia quedar sol. Aquesta condició no li agradava, a la directora. Els bebès no li feien gaire gràcia.
—Es fa tard, hem de marxar —va avisar la senyora Rodeo.
Aleshores, un cotxe de color verd va aparcar de manera brusca davant del bus, i en Maxi, acompanyat de la seva mare, va sortir del vehicle amb presses.
—Es pot saber on t’havies ficat? —va voler saber la Pepa quan s’asseien.
La Luci Crestes i la Cristina Embolic van treure el nas pel seient del darrere.
—No trobava el... —En Maxi va callar. No tenien permís per endur-se mascotes d’excursió—. Ja saps el què.
La Pepa se’l va mirar, sorpresa:
—El...?
Llavors en Maxi va arrufar les celles i es va assenyalar la caputxa de la dessuadora. La Pepa hi va descobrir la mascota del seu amic, que ensuma