—La tieta Crystal es casa! —va exclamar la mare un matí fred i brillant d’hivern. Va alçar la invitació en forma de floc de neu perquè la veiéssim tots—. Isadora, en seràs una dama d’honor! Amb la Flordemel i la teva cosina Mirabelle!
—Dama d’honor! —vaig cridar. Vaig fet un bot de la cadira i sense voler em va caure el pa torrat a terra—. Mai no he estat dama d’honor! —Vaig començar a saltar i a ballar per la cuina, amb el conillet Pinki fent saltirons darrere meu.
En Pinki era el meu peluix preferit, i la mare li va fer cobrar vida per art de màgia amb la vareta. La mare pot fer coses així perquè és fada.
—Hauràs d’anar amb un vestit ben maco —em va explicar la mare, mentre continuava llegint la invitació—. La tieta Crystal es casa amb un follet de l’estiu. Es diu Wren. Oh, serà un casament ben glaçat i florit!
—Uf! —va fer el pare, mentre s’abrigava més bé amb la seva capa de vampir—. M’hauré de posar l’armilla de llana. Segur que serà ple de fades de la neu com la tieta Crystal, que sempre ho refreden tot!
Al cap d’uns quants dies, van trucar a la porta de casa. Era un repartidor que ens duia un paquet enorme.
—Ves a saber què és això —va dir la mare, mentre el duia cap a la cuina, on hi havia la meva germaneta Flordemel asseguda a la trona—. Sembla important.
Va agafar unes tisores i va començar a obrir el paquet mentre en sortien tot de núvols de purpurina platejada de glaç.
—Oooh! —va fer la mare, mentre en treia uns vestits preciosos i brillants de color rosa pàl·lid, plens de flocs de neu, flors i pols de fades—. Segur que són per al casament!
—Òndia! —vaig exclamar—. Que em puc emprovar el meu?
—I tant, bona idea! —va dir la mare, i em va donar el vestit.
La faldilla cruixia mentre me la posava, i tot al voltant guspirejaven uns flocs de neu minúsculs. Era un vestit molt especial.
—Oh, Isadora! —va dir la mare—. Estàs meravellosament màgica! És una llàstima que el pare no sigui aquí per poder-te veure.
El pare és vampir, així que dorm durant el dia i es lleva al vespre per «esmorzar». Per això a casa sempre esmorzem dues vegades.
—Podria