La Kitty salva la nit (La Kitty)

Paula Harrison

Fragmento

la_kitty_salva_la_nit-3

La Kitty va arribar a la porta del menjador fent un salt ben gran des del sofà.

—Quiet! —va dir assenyalant amb el dit el Carbassí—. Aquest cop no et sortiràs pas amb la teva!

El Carbassí, un gatet rodanxó de color carbassa amb els bigotis negres, se li va esquitllar entre les cames.

—No m’enxamparàs! —va miolar, i es va ficar a l’habitació de la Kitty.

Ella li va anar al darrere tot rient. El Carbassí va saltar al llit d’un bot i es va posar de panxa enlaire perquè la nena li pogués fer pessigolles al ventre tan peludet.

imagen

La mare de la Kitty va entrar a l’habitació.

—Ves quin parell! Què són totes aquestes rialles?

—Jugàvem a atrapar el dolent! —li va dir la Kitty—. És un joc nou que m’he inventat. Em va bé per millorar els superpoders i tenir-los a punt per a quan em facin falta.

—Ah mira! —La mare va allisar els cabells foscos de la Kitty—. Ja em sembla bé que t’entrenis, però avui s’ha fet tard. És hora de començar a pensar a ficar-se al llit.

La Kitty es va entaforar sota la manta.

—Déu n’hi do la son que tinc.

—No m’estranya!

La mare de la Kitty va somriure mentre l’acotxava.

La Kitty també li va somriure. Sabia que la mare entenia la importància de practicar els seus poders. La família de la Kitty tenia un secret ben curiós. La mare era una autèntica superheroïna i sortia de nit a ajudar la gent amb les seves habilitats felines. La Kitty i el seu germanet, en Max, tenien els mateixos superpoders que la mare. La Kitty hi veia a les fosques i podia captar sorolls de ben lluny. També tenia un equilibri perfecte i feia uns salts mortals increïbles. El millor de tot, però, era que podia parlar amb els animals!

Feia unes quantes setmanes, la Kitty havia viscut la seva primera aventura nocturna. I hi havia conegut el Carbassí, que no tenia amics ni cap casa on aixoplugar-se. La Kitty estava encantada de la vida que el gatet de color carbassa se n’hagués anat a viure amb ella. Ara formava part de la família i cada nit dormia al llit amb la nena.

—Recorda que demà és un gran dia —va afegir la mare mentre li deixava la roba a punt per a l’endemà—. Anirem al museu de Hallam a veure la darrera exposició que han inaugurat. Hi ha l’estàtua del Tigre Daurat i molts altres tresors antics.

La Kitty es va tornar a asseure al llit.

—El Tigre Daurat és aquell que està tot cobert de diamants?

imagen

—Això mateix! I té dues grans maragdes als ulls —li va dir la mare.

—Tinc unes ganes de veure’l! —va exclamar la Kitty.

—Com m’agrada que estiguis tan il·lusionada! —va dir la mare tot rient—. Que dormis bé, reina!

La Kitty va encendre el llum de la tauleta de nit i es va tapar amb l’edredó. Tant de bo ja fos demà. Els nous tresors del museu segur que eren fascinants. L’estàtua del Tigre Daurat, amb tantes joies, devia valer un dineral. La Kitty esperava amb candeletes veure-les brillar!

El Carbassí s’hi va anar acostant a poc a poc i se li va aclofar al costat. Els seus ulls blaus resplendien vora el llum de la tauleta i el seu pèl vellutat acariciava el braç de la Kitty. La nena va sospirar i va tancar els ulls. Li passaven pel cap tot d’imatges d’un tresor imaginari.

El Carbassí es va bellugar.

—Kitty, que dorms? —va xiuxiuejar.

La Kitty va obrir els ulls.

—No, no dormo. Què passa, Carbassí?

El gatet va arrufar els bi

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos