Mirabelle 1 - Mirabelle i l'encanteri del drac

Harriet Muncaster

Fragmento

MirabelleLencanteriDrac-6.xhtml

cap2.jpg

No vaig trigar gaire a preparar-me per a la celebració d’aquell vespre. Vaig collir unes quantes flors al jardí per adornar-me els cabells i després em vaig esquitllar al vestidor de la mare i em vaig ruixar amb els seus perfums fins que tota jo feia olor de massapà i mores. La mare sempre té els millors perfums, se’ls inventa ella mateixa! Tot seguit, vaig tornar a la meva habitació i vaig regirar la caixa de les joguines fins que hi vaig trobar la vella vareta màgica que no feia servir mai. Era al fons de tot, amb uns collarets entortolligats que m’havia regalat la Carlotta feia temps. La Carlotta és la meva millor amiga de l’escola de bruixes i sempre estem conspirant i planejant coses juntes.

pag18.jpg

pag19.jpg

Vaig treure la vareta i els collarets de la caixa i ho vaig començar a desembullar. M’havia oblidat completament d’aquells penjolls! Eren dues cadenes llargues i platejades i de cadascuna penjava una ampolleta de poció en miniatura.

«Van superbé si no vols que es noti res —em va dir la Carlotta quan me’ls va regalar—. Et pots emportar les pocions a tot arreu!»

Em vaig quedar mirant els collarets i el meu cap va començar a barrinar. Havia promès al pare que només portaria la vareta de fada al ball de l’estiu, però, a veure, no faria cap mal a ningú si m’hi enduia una miqueta de poció màgica, oi? I el pare no ho sabria mai! A més, no pensava pas fer servir les ampolletes de poció. Només me les volia endur i prou, perquè m’agradava la idea de tenir un petit secret màgic al ball de l’estiu.

Vaig notar que les meves dues personalitats començaven a xocar. El costat de fada em deia que deixés les ampolletes de poció a casa, que agafés només la vareta de fada i fes força bondat per no fer enfadar el pare. Però el meu costat de bruixa em deia just el contrari.

pag21.jpg

I resulta que el meu costat de bruixa és el que sempre se surt amb la seva.

estrellas.jpg

Cinc minuts després, ja pujava corrents l’escala de cargol de la torre més alta de casa. N’hi diem la Torre de les Bruixes i és el lloc on la mare guarda tots els ingredients per fer pocions, el llibre d’encanteris i el calderó. La mare sempre té els millors ingredients per fer pocions, els més cars i que més patxoca fan. Són molt millors que els meus! Tenia moltes ganes de poder omplir aquelles ampolletes tan petites amb alguna cosa ben vistosa i brillant. Alguna cosa que fes goig amb el collaret.

pag23.jpg

pag24.jpg

Al capdavall, només era per fer bonic, perquè no les pensava pas fer servir, les pocions.

Vaig examinar els prestatges que omplien les parets bombades de la sala de la torre mentre pensava en els ingredients que podria posar a les ampolletes. Hi havia flascons amb escates brillants de sirena, alè de drac recargolat i polsim d’estrella. També hi havia pomades d’aspecte molt estrany, tubs plens de cristalls i pètals de flors seques. Al prestatge de dalt, hi havia una filera de pots amb tot d’insectes espantosos que jo no mirava mai perquè em feien esgarrifar. Finalment, em vaig decidir pel flascó d’alè de drac i per una petita ampolla de llavors brillants de color porpra. No sabia de què eren, però quedarien fantàstiques a dins de les ampolletes dels meus collarets.

pag25.jpg

estrellas.jpg

A les vuit en punt ja estàvem tots preparats per marxar. La mare s’havia posat un vestit de color malva i una corona de flors, i la veritat és que quedava una mica estranya, amb aquell conjunt. En Wilbur no estava gaire satisfet amb els seus pantalons liles i la camisa estampada de flors. Però el pare estava rad

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos