La Isadora Moon 10 - La Isadora Moon i la fada de les dents

Harriet Muncaster

Fragmento

IsadoraMoonFadaDents-5.xhtml

cap1.jpg

Era dissabte i estàvem esmorzant a la cuina.

—No em puc creure que et mengis aquestes rodonetes cruixents de colors del supermercat dels humans! —va exclamar la mare—. Podries menjar iogurt de nèctar de flor, com jo!

La mare és una fada i només li agraden els aliments naturals.

—És que m’encanten! —vaig dir, i me’n vaig posar una cullerada a la boca i vaig mastegar els cereals amb un estrepitós CRUNX.

—La veritat és que tenen un aspecte repugnant —va comentar el pare, mentre bevia un glop de suc vermell. El pare és un vampir i només li agraden els aliments de color vermell.

Vaig arronsar les espatlles i vaig continuar menjant. Jo soc meitat fada i meitat vampir, o sigui que m’agraden tota mena d’aliments. Fins i tot el menjar dels humans! La meva germana petita, la Flordemel, és com jo. Em vaig posar una altra cullerada de cereals de colors a la boca. Crunx, crunx, crunx. I, de sobte, em vaig quedar quieta.

pag10.jpg

Vaig notar una cosa estranya.

—Què passa, Isadora? —va preguntar el pare, mirant-me atentament.

—Fas cara d’amoïnada —va dir la mare.

Em vaig empassar els cereals i em vaig tocar l’ullal amb el dit. Es movia!

—Oh! —vaig exclamar, sorpresa.

El pare i la mare em van mirar amb un somriure radiant.

—Se’t mou una dent! —va dir la mare.

—Un ullal! —la va corregir el pare—. Quina emoció! Això vol dir que aviat et sortiran les dents de vampir adult.

—I podràs posar la dent sota el coixí quan et caigui —va afegir la mare—. La fada de les dents et deixarà una moneda de plata!

—Oooh! —vaig exclamar, i el conillet Pinki saltava d’emoció. (En Pinki era el meu peluix preferit, però la mare li va fer cobrar vida amb la seva vareta màgica). El pare no semblava gaire entusiasmat.

—La fada de les dents? —va dir, amb les celles arrufades.

pag12.jpg

—És clar! —va contestar la mare—. És la tradició. Totes les fades petites deixen les dents sota el coixí per a la fada de les dents. Les necessita per construir el seu palau.

—Per què no pot fer servir maons, com tothom? —va preguntar el pare.

—Perquè els maons no són com perletes —va contestar la mare.

pag13.jpg

—Hm —va fer el pare—. Molt bé, doncs jo no estic d’acord amb la fada de les dents. Els vampirs MAI no regalem els nostres preciosos ullals! Els emmarquem i els pengem a la paret. Suposo que més d’una vegada heu vist els MEUS primers ullals exhibits a la paret de casa els avis, oi?

pag14.jpg

—Suposo que sí…, ara que ho dius —va respondre la mare, i va beure un xarrup de te de pètals de flors, tota decebuda—. Bé, suposo que és la Isadora qui ha de decidir què vol fer amb els seus ullals —va afegir.

—Suposo —va dir el pare, també decebut.

Vaig mirar la mare, després el pare, i tot d’una vaig pensar que no volia que l’ullal em caigués mai. Seria molt més fàcil conservar-lo a la boca! Així ningú no estaria trist.

—Ara que hi penso —va dir el pare—, he de demanar hora al dentista. Fa moltes llunes plenes que em vaig fer l’última revisió. Isadora, tu també hi hauries de venir, ara que t’estan a punt de sortir els ullals d’adulta. Així aprendràs com s’han de cuidar.

—Jo?! —vaig exclamar.

—Sí! —va contestar—. Serà un bon moment per estar junts pare i filla.

El vaig mirar horroritzada. A mi no em semblava pas un «bon moment per es

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos