Petits contes amb grans valors

Gemma Lienas

Fragmento

cap-1

imagen

—Míriam, té. —El pare li dona el mòbil—. És l’àvia, que vol parlar amb tu.

La Míriam agafa el mòbil i saluda l’àvia.

—Míriam, guapa, et volia felicitar pel campionat de patinatge. Ja sé que vas guanyar. Ets una crac.

—Moltes gràcies, àvia.

—Quan vindràs? Tinc moltes ganes de veure’t. Vinga, que només has de pujar un pis.

—Demà a la tarda.

—Ai, que bé, nena!

La Míriam s’asseu al sofà. Vol veure una sèrie de dibuixos animats que li encanta.

En aquest moment, la Júlia, la seva germana, que està parant taula, l’avisa:

—Ei, Míriam. Et toca posar els tovallons a taula.

—Vull veure els dibuixos —rondina la Míriam.

imagen

—Va, ja els posaré per tu —diu la Júlia.

—Moltes gràcies, germaneta!

—A canvi, demà podràs ajudar-me a dibuixar un gos?

—I tant! Ja hi pots comptar.

L’endemà a la tarda la Míriam decideix anar al parc amb la mare i en Jan, el seu germà petit.

—Té —diu la mare mentre li dona el seu berenar preferit: un entrepà calent de formatge.

—Mmm. Que bé! Moltes gràcies, mare.

—M’ajudaràs a vigilar en Jan? —demana la mare.

—És clar que sí —diu la Míriam.

I agafa el petit i se’n van tots dos al sorral.

Al cap de poca estona, quan ja s’ha acabat l’entrepà, veu l’estructura de ferros. Li encanta enfilar-s’hi fins a dalt de tot. És com estar al capdamunt d’un gratacel. Des d’allí veu tot el parc.

Se n’hi va corrents i s’oblida del germà i de la mare.

S’ho passa pipa grimpant com un mico.

Al cap d’una estona, sent que la mare la crida:

—Míriam, on ets? Vine de seguida!

La Míriam baixa de l’estructura i s’acosta al banc on hi ha la mare netejant la boca d’en Jan.

—Fixa’t, Míriam, l’has deixat sol i ha començat a menjar terra.

imagen

—Ai! Quina llàstima! No hi he pensat més.

—D’això em queixo. Només penses en tu?

Se’n van del parc, totes dues sense dir res: la mare, molesta, i la Míriam, una mica penedida. En Jan, mentrestant, plora perquè la sorra tenia molt mal gust.

Quan entren a casa, la Júlia l’està esperant.

—Ets una fresca, Míriam!

—Per què? —pregunta la Míriam fent un ulls com melons.

—Perquè no m’has ajudat a fer el dibuix del gos, tal com m’havies promès.

La Míriam es posa les mans al cap. Uf!, no se n’ha recordat gens ni mica.

—I l’àvia ha trucat per dir que no l’havies anat a veure, tal com li vas dir.

La Míriam aixeca molt les celles: tampoc no hi ha pensat. Ostres!

—No penses mai en els altres, Míriam? —diu el pare—. No pot ser.

Se’n va a la dutxa mentre nota que les galtes se li han posat vermelles i li bullen. Té una mica de vergonya.

En sortir de la dutxa i començar a assecar-se els cabells, se sent millor.

imagen

—Doncs, no veig per què —diu un ésser llargarut, blau i amb les orelles punxegudes, que surt de l’assecador.

—I tu qui ets?

—Soc el Follet Blau.

—I què hi fas aquí?

—Investigar què et passa. —El seu dit índex s’allarga i l’ull de la punta es queda mirant fixament la nena.

—No em passa res, Follet Blau.

—Uf, que no...! Potser no te n’adones... —diu el follet,

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos