La caseta sota terra 2 - La festa de primavera

Catalina Gónzalez Vilar

Fragmento

cap-1

imagen

A Rocabona hi havia arribat de nou la primavera, que havia cobert de flors la clariana dels Pelegrins.

imagen

Les nits encara eren fresques, però el sol cada dia escalfava una mica més i els tallarols, els pinsans i els gafarrons havien tornat a la vall.

A cals Esbarzer, a la Gran Alzina, la primavera no només volia dir que arribava el bon temps, sinó també que s’acostava la festa més esperada de totes: la de l’aniversari dels tres bessons.

—Ja només queda una setmana! —va dir en Jep, despenjant el calendari de la cuina per encerclar-hi de color vermell el dissabte de la setmana següent.

imagen

—Només una setmana! —va exclamar la mare, pensant en el regal que preparava en secret per als bessons.

imagen

La Lena, que llegia un llibre de contes, va aixecar la mirada de les belles il·lustracions.

—Com m’agrada que el nostre aniversari sigui a la primavera! —va dir, sospirant de felicitat—. Mama, que berenarem fora? Podríem posar una taula enmig de l’herba i guarnir-la amb gerros plens de flors. Així faríem com a les festes del meu conte.

La Mirna va somriure.

—És molt bona idea. La clariana ara fa tan bonic que val la pena aprofitar-ho!

La Lena, molt animada, va agafar el calendari i va començar a dibuixar un cercle verd al voltant del vermell.

imagen

—I el papa, que farà el pastís especial de cals Esbarzer? —va demanar en Jep, tot esperançat.

—I tant! —va dir en Samuel Esbarzer, que en aquell moment baixava de les golfes on escrivia els seus articles per al diari—. No sabia si aquest any també voldríeu que en fes un.

—Sí que ho volem! —van cridar tots tres alhora, ja que aquell pa de pessic d’ametlla amb xocolata era una tradició familiar a la qual no estaven disposats a renunciar. El millor pastís de tota la vall! I no eren pas els únics que ho pensaven.

—Molt rebé —va respondre el pare—. Doncs hauré d’anar pensant a comprar-ne els ingredients. Quants serem?

La Tina, que ja havia acabat de pintar les invitacions, les va escampar damunt la taula. En cadascuna apareixia, encerclat de purpurina, el nom d’un dels seus amics. Les va anar assenyalant mentre comptava:

—L’Iris i l’Àlex. La Jana. L’Oriol, en Roger i en Simó. La Nora i la Marina. En Biel i en Boi. L’Olga i en Pau. En total... dotze convidats.

En Samuel va començar a calcular.

—Dotze convidats, més vosaltres tres, són quinze. Més la vostra mare i jo, disset. I potser passarà en Maties. Mirna, creus que també vindran l’Enriqueta i en Benet?

—Vivint tan a prop com viuen, és ben possible que sí... —va dir la mare mentre regirava els armaris de la cuina buscant-hi tot el que necessitaven per a la festa d’aniversari—. Tenim estovalles de paper, gots, plats i coberts per a tothom. Però potser no tindrem prou tovallons.

—Jo hauria de comprar farina, ous i ametlles —va murmurar en Samuel, començant a anotar els ingredients a la llibreta que sempre duia a sobre—. I oli, llimona, llet, gerds, llavoretes, panses, xocolata de garrofa...

imagen

—I crispetes! —va demanar la Tina, il·lusionada.

—Crispetes? —va preguntar la Lena.

â€

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos