Les llàgrimes de la Deessa maorí (Trilogia de l'arbre Kauri 3)

Sarah Lark

Fragmento

llagrimes-2

Contingut

Agraïments

PRÒLEG

EL REGAL DELS DÉUS

  1

  2

  3

  4

  5

  6

  7

  8

  9

DONES FORTES

  1

  2

  3

  4

  5

  6

  7

  8

  9

EN NOM DE L’AMOR

  1

  2

  3

  4

  5

  6

  7

  8

  9

10

11

12

13

LA BENEDICCIÓ DELS ESPERITS

  1

  2

  3

  4

  5

  6

  7

  8

EL MAG D’OZ

  1

  2

  3

  4

  5

  6

  7

  8

  9

10

DESPERTAR

  1

  2

  3

  4

  5

  6

  7

  8

  9

10

11

12

EL RETORN DE LES ESTRELLES

  1

  2

  3

  4

Epíleg

llagrimes-3

Agraïments

Com és habitual, són molts els que han participat en la creació d’aquest llibre, des del meu meravellós agent Bastian Schluck fins a la meva correctora de text, Margit von Cossart, passant per la meva no menys estupenda editora Melanie Blank-Schröder. Sense ells m’hauria embolicat irremeiablement en l’espessor temporal dels meus llibres i a vegades també m’hauria extraviat. Les dates i els punts cardinals no són el meu punt fort.

Moltes gràcies també als lectors del manuscrit i en aquesta ocasió també als meus pares i amics de Mojácar, que, durant setmanes, van haver de conviure amb un cert embadaliment per part meva. Dono les gràcies especialment a Joan i Anna Puzcas, el matrimoni que té cura de casa meva i que últimament ja pot llegir els meus llibres, perquè han aparegut en castellà. Sense ells no funcionaria res: ni els viatges a través de la lectura ni la immersió durant mesos en cultures alienes!

I, naturalment, moltes, moltes gràcies a totes les persones que col·laboren a l’hora de fer arribar aquest llibre al lector, des del departament de màrqueting i de distribució de Bastei Lübbe fins als llibreters. I, naturalment, els que han contribuït més a l’èxit de Sarah Lark són els lectors mateixos! Moltes gràcies a ells, doncs! N’he pogut conèixer molts últimament i he gaudit del contacte personal amb ells.

SARAH LARK

llagrimes-4

169741.jpg

169731.jpg

llagrimes-5

169723.jpg

llagrimes-6

PRÒLEG

Nova Zelanda
Parihaka

1894

llagrimes-7

El crepuscle descendia lentament sobre les muntanyes i el mar. El sol, que solia estar baix a l’hivern, s’enfonsava serè en el mar mentre els seus últims raigs impregnaven d’una llum daurada amb matisos rogencs la majestuosa muntanya Tara­naki.

El cim de la muntanya estava cobert de neu i constituïa un impressionant escenari per al poblat de Parihaka.

«Com un vigilant? —solia dir la mare de l’Atamarie—, gaudim de la seva bellesa i ens sentim segurs amb la seva presència.»

De vegades, l’Atamarie ho trobava una mica estrany això: al cap i a la fi, a l’escola havia après que la muntanya Taranaki era un volcà, i no precisament dels pacífics. L’última erupció s’havia produït cent cinquanta anys enrere i teòricament podia tornar a repetir-se en qualsevol moment. Però la seva mare no feia cas d’aquests arguments quan l’Atamarie parlava amb ella. «Què dius, Atamarie, ara els déus conservaran la pau, ja ha passat el període de guerres», deia. I llavors explicava a l’Atamarie i als altres nens la llegenda sobre el déu de la muntanya Taranaki, que es va barallar amb un altre déu de la muntanya per l’amor d’una deessa de bosc. La deessa Pihanga es va decidir pel rival i Taranaki es va retirar a la costa enfadat després de la baralla amb els déus de la muntanya. Va esclatar així la guerra en el seu món i en el dels éssers humans. Però hi havia esperança. En un moment determinat, Taranaki canviaria de conducta i quan els déus es reconciliessin de nou, els homes gaudirien també d’una pau duradora.

La majoria dels nens escoltaven aquestes històries bocabadats i molt seriosos, però a l’Atamarie li interessava més, en realitat, l’activitat volcànica de la muntanya i els seus efectes sobre la terra. Les seves assignatures favorites a l’Otago Girls’ School de Dunedin eren les Matemàtiques, la Física i la Geografia. De les històries romàntiques ja se n’encarregava la seva amiga Roberta.

Per això, aquell vespre, l’Atamarie tenia poc interès per les narracions i les cançons dels vells de Parihaka que parlaven als nens de les constel·lacions que apareixerien al firmament aquella nit o les següents: de Matariki, «els ulls del déu Tawhirimatea», o d’una mare amb sis filles que es dirigien a ajudar l’extenu

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos