Wonder

R.J. Palacio

Fragmento

Aviso Legal

La història que s’explica en aquest llibre és de ficció. Els noms, els personatges, els llocs i els incidents que s’hi narren són o bé inventats per l’autora o bé usats de manera fictícia. Qualsevol semblança amb fets, llocs o persones reals, mortes o vives, és pura coincidència.

GUIES DE LECTURA A: www.lacampanaeditorial.com

Guia visual:

http://guiavisualwonder.grupiref.org

Lectura interactiva:

http://edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/wonder/index.htm

Guia didàctica:

http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/gustperlalectura

Programa El Gust per la lectura del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Títol original: Wonder

© R. J. Palacio, 2012

Publicat a Alfred A. Knopf

1a edició digital: abril del 2018

27 edició: abril del 2018

© de la traducció, Imma Falcó

© Edicions La Campana Avenir 49, baixos, 08021 Barcelona Tel.: 93 453 16 65 info@lacampanaeditorial.com www.lacampanaeditorial.com

Disseny de la coberta: © LIONSGATE® Motion Picture Artwork © 2017 Lions Gate Entertaintment Inc. All Rights Reserved

Adaptació del disseny de la coberta: Núria Tremoleda

ISBN: 978-84-16457-41-0

Conversió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.

Montserrat, 81

08810 Sant Pere de Ribes

Pel Russell, el Caleb i el Joseph

I. Primera part
Normal i corrent

Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van.

Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.

Però ara ja estic bastant acostumat a tenir aquest aspecte. Ja sé com fer veure que no veig les cares que fa la gent. Tots som bastant bons, ja, en això: jo, la mare, el pare i la Via. Pensant-ho bé, això últim ho retiro. La Via no és gens bona. A vegades s’esvera molt, quan la gent és mal educada. Com un dia al parc que uns nens grans van començar a fer sorolls. No sé ben bé quins sorolls devien ser, perquè jo no els vaig sentir, però la Via sí, i va començar a escridassar-los. Ella és així. Jo sóc d’una altra manera.

La Via no em troba normal i corrent. Ella diu que sí, però si fos normal no em protegiria tant. I la mare i el pare tampoc no em troben normal. Em troben fantàstic. Jo crec que l’única persona al món que veu que sóc normalíssim sóc jo.

Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Product added to wishlist