Parir amb humor

Carles Capdevila

Fragmento

Pròleg de l’autor a aquesta edició revisada i ampliada

Pròleg de l’autor a aquesta edició revisada i ampliada

Aquest és un llibre que m’estimo molt. Amb ell va començar tot, és l’origen d’una faceta de periodista i de pare interessat en l’educació que m’ha donat i em dóna alegries enormes.

El vaig escriure fa disset anys, quan en feia només quatre que tenia fills.

Desbordat per les dues primeres criatures –la parelleta–, descol·locat per l’entorn, desubicat entre amics sense fills, vaig haver de recórrer al meu ofici de guionista per trobar la manera de riure’m de les meves dèries. Com a teràpia. O me’n ric o rebento. El vaig escriure per a mi. Va guanyar el premi Pere Quart i se’n van acabar venent 30.000 exemplars, fet que confirma que n’hi ha molts, de pares primerencs que se senten igual de desbordats, descol·locats i desubicats com jo en aquell moment.

Ara fa vint-i-un anys que sóc pare, i tinc el doble de fills que quan vaig escriure aquestes pàgines. També tinc la sort d’haver escrit molt sobre educació, d’haver fet conferències per a centenars d’AMPES i d’haver portat la paternitat de bon humor a la ràdio, a la tele i al YouTube.

O sigui, que no sóc el mateix que va escriure aquest llibre, però m’hi reconec. I em fa somriure, recordar aquell jo.

M’ha agradat revisar-lo, actualitzar-lo i afegir-hi un epíleg amb algunes coses que he après en aquests anys, però he volgut mantenir-ne l’esperit original, l’ànima d’aquell Carles. Sobretot una candidesa i una tendresa que ara no faria servir però que era genuïna i retrata l’estat emocional d’un nouvingut al món més contradictori de tots, el de la paternitat. Ara sóc el pare veterà que amb els últims ja no esterilitzava el xumet –com a molt el fregava amb la màniga si havia caigut davant de testimonis– ni posava el termòmetre a la banyereta: hi ficava directament el nen.

L’he titulat Parir amb humor perquè el part és el centre de la història, el nucli. I perquè és un homenatge a les mares que ens han parit. És la història d’un embaràs, un part i el que ve després, viscut per una parella heterosexual. És una experiència a imatge i semblança de la meva; vaig prendre apunts del que tenia més a mà, que era jo. Celebro que avui dia hi hagi molts models de família, sóc dels que penso que una família són unes persones que han decidit viure juntes i estimar-se, tant si els fills són adoptats, de dues mares, de dos pares, d’una mare, de famílies reconstituïdes, o de tantes altres opcions. Vull creure que en moltes coses de les que explica el llibre s’hi sentiran igual d’identificats. Perquè res no ens uneix més ni ens fa tan iguals com intentar educar les criatures. Tant de bo aquest modest exercici literari us ajudi a fer-ho de bon humor.

Carles Capdevila

careta11.jpg
Benvinguts

Benvinguts

Al món hi ha 7.000 milions de persones, però cada criatura que neix és la més important del món. I la més guapa. Que ja és casualitat.

Parir amb humor és una història amb tres protagonistes (ella, ell i la Criatura) que reprodueix pas a pas aquesta aventura tan única i tan universal alhora. L’argument és senzill: ella i ell s’ho pensen, ella i ell ho fan, ella i ell esperen, ella i ell es desesperen, ella té la Criatura (ell s’ho mira) i la Criatura capgira la vida d’ella i d’ell.

A més dels tres personatges principals, en el llibre hi apareixen una colla d’actors secundaris incorporats per exigències del guió. Artistes veterans com els pares i sogres, convidats a lluir-se en el paper d’avis. Extres de luxe com el ginecòleg o el pediatre. I figurants com els veïns, el farmacèutic, els altres pares o els amicssensefillsni-ganes, que completen la companyia artística liderada per la Criatura.

Ella i ell necessiten paciència, sort, salut, diners, amor, dedicació i molt de sentit comú per sobreviure a l’arribada de la Criatura. Però també sentit de l’humor. És la millor teràpia per disfrutar de la gran comèdia de l’embaràs, el part i la vida familiar.

Abans de poder gestar aquest llibre d’humor, vaig haver de tenir l’humor de gestar dos fills. En això la mare va ser d’un gran ajut: no sé com hauria suportat el pes de dos embarassos sense ella. Sense fills hauria tingut més temps i tranquil·litat per escriure el llibre, però no hauria sabut què posarhi.

Només per aquest motiu ja mereixerien la meitat dels drets d’autor. L’altra meitat no se la mereixen, però se la gastaran igualment. Els conec com si els hagués parit. Tot i que no.

Sóc només el pare de les criatures. M’hi vaig convertir amb nocturnitat (en això som clàssics, a casa) però sense traïdoria: ens havíem posat d’acord. Per això havíem quedat allà, en aquella hora, despullats d’aquella manera.

Sí, jo també he plorat en un tamboret del lavabo en veure la marca rosa al test d’embaràs. He parlat amb una panxa, amb veu cursi i tremolosa. He mentit al ginecòleg, dient que veia perfectament a l’ecografia on eren els pulmons. He excedit el crèdit de la targeta preparant el niu. He cridat d’histèria en sentir que ella havia trencat aigües i he conduït tremolant de pànic.

He tornat a mentir dientli a ella que ho estava fent molt bé, tot això de respirar i empènyer, sense tenir cap idea de com calia respirar i empènyer. M’he alegrat de no desmaiar-me, perquè quina vergonya haverho d’explicar.

He tornat a plorar davant del vidre d’un aparador on exposaven per primer cop els meus fills. He patit quan les visites els agafaven a coll. He tingut por de posar l’aigua massa freda o massa calenta, que em rellisquessin o se m’ofeguessin.

He tingut la temptació de tirarlos per la finestra la tercera nit de còlics, però l’he resistida. He esgotat l’emmagatzamatge del mòbil retratant-los segon a segon. He lamentat que al carrer la gent no m’aplaudís, en treure’ls per primer cop.

I parlo sempre dels nens, molt més del que els meus amics desitjarien però molt menys del que jo voldria. Ja ho veieu: no només sóc papa, sóc un papanates.

Parir amb humor és una historia basada en fets reals, però poc autobiogràfica. Em considero una mica com ell, però no sóc ell. Ella, o ell, podries ser tu. I la Criatura pot ser la teva, de criatura. La intenció és que tota semblança entre el llibre i

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos