Llibres
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Novel·la literària
De 0 a 3 anys
A partir de 4 anysA partir de 7 anysA partir de 9 anys
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Audiollibres
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Autors
Editorials
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 1962) és periodista, ha estat diputat del Parlament de Catalunya, alcalde de Girona i, el gener de 2016, investit 130è president de la Generalitat de Catalunya. Durant el seu mandat es va celebrar el primer referèndum sobre la independència de Catalunya i l'aprovació al Parlament d'una declaració per la qual es constituïa la República catalana. Com a resposta, el govern espanyol va cessar tot l'executiu català, inclòs el president Puigdemont, que davant l'onada de repressió política es va veure obligat a exiliar-se a Bèlgica. A les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 va encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya que va obtenir el major percentatge de vots del bloc independentista, però els tribunals espanyols van negar-li el dret a ser investit president. Actualment és diputat del Parlament Europeu i presideix el Consell per la República Catalana. Durant el seu exili, ha estat convidat per universitats i institucions polítiques, socials i culturals d'arreu d'Europa i ha publicat dos llibres: La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (2018) i Re-unim-nos (2019).
Llegir-ne menys
Joan Lluís Bozzo Duran (Barcelona, 1953) és un actor i director de teatre. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Llegir-ne menys
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) va néixer a Frankfurt am Main. Va començar els seus estudis de Dret a Leipzig, però els va haver d'abandonar a causa d'una malaltia durant la qual, establert a Frankfurt, es va interessar per camps tan dispars com la filosofia ocultista, l'astrologia i l'alquímia. L'any 1770 es va traslladar a Estrasburg per continuar estudiant Dret, i va ser allà on va conèixer Friederike Brion, model pels personatges femenins de les seves obres, al filòsof i crític literari Johann Gottfried Herder, responsable directe de l'abandonament per part de Goethe dels preceptes de classicisme francès per l'expressió directa de les emocions, que desembocaria en la col·laboració en Sobre l'estil i l'art alemany (1773), manifest del moviment Sturm und Drang, germen del romanticisme alemany. L'any següent va publicar Els sofriments del jove Werther, considerada com la primera novel·la representativa de la literatura moderna. El 1775 Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach, el va convidar a viure i treballar a la capital, un dels centres literaris i intel·lectuals d'Alemanya, el que va suposar una época crucial per al desenvolupament i la maduresa tant literària com intel·lectual de Goethe, que va viure a Weimar fins al dia de la seva mort. Allà va començar a treballar en algunes de les seves obres més famoses, com Ifigènia a Tàurida (1786) i Faust, poema dramàtic que sotmetria a canvis després de la seva estància a Itàlia entre el 1786 i el 1788 i la primera part del qual va publicar l'any 1808 (i que continuaria revisant periódicament fins poc abans de morir). També va acabar les obres dramàtiques que fundarien el classicisme alemany: Egmont (1775) i Torquato Tasso (1789). En tornar a Weimar va escriure, entre d'altres obres capitals, els poemes de Elegies romanes (1795) i Divan occidental-oriental (1819), el poema èpic Herman i Dorothea (1797), les novel·les Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister (1796), Les afinitats electives (1809), El anys itinerants de Wilhelm Meister (1821), el llibre Viatge a Itàlia (1816), la seva autobiografia Poesia i veritat (1811-1833), i la segona part del seu poema dramàtic Faust, publicada pòstumament l'ant 1832.
Llegir-ne menysEgmont de Goethe adaptada per Joan Lluís Bozzo. Musicada per Beethoven (Egmont, Op. 84) I amb pròleg de Carles Puigdemont.
Egmont de Goethe adaptada per Joan Lluís Bozzo. Musicada per Beethoven (Egmont, Op. 84) I amb pròleg de Carles Puigdemont.
«Egmont no és l'escrit de cap català tocat pel vici de reescriure la història amb la voluntat de desencadenar una llegenda negra que estigmatitzi la dominació espanyola. És l'escrit d'algú que s'ho mira amb distància i que sap que no descriu cap fantasia, i que, sense saber-ho, ens va llegar un retrat prou precís perquè, 230 anys després, el puguem reconèixer sense dificultats. I és que hi ha una constant que recorre les diferents èpoques, règims i maneres d'exercir el poder: la dominació.»
Del pròleg de Carles Puigdemont
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 1962) és periodista, ha estat diputat del Parlament de Catalunya, alcalde de Girona i, el gener de 2016, investit 130è president de la Generalitat de Catalunya. Durant el seu mandat es va celebrar el primer referèndum sobre la independència de Catalunya i l'aprovació al Parlament d'una declaració per la qual es constituïa la República catalana. Com a resposta, el govern espanyol va cessar tot l'executiu català, inclòs el president Puigdemont, que davant l'onada de repressió política es va veure obligat a exiliar-se a Bèlgica. A les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 va encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya que va obtenir el major percentatge de vots del bloc independentista, però els tribunals espanyols van negar-li el dret a ser investit president. Actualment és diputat del Parlament Europeu i presideix el Consell per la República Catalana. Durant el seu exili, ha estat convidat per universitats i institucions polítiques, socials i culturals d'arreu d'Europa i ha publicat dos llibres: La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (2018) i Re-unim-nos (2019).
Llegir-ne menys
Joan Lluís Bozzo Duran (Barcelona, 1953) és un actor i director de teatre. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Llegir-ne menys
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) va néixer a Frankfurt am Main. Va començar els seus estudis de Dret a Leipzig, però els va haver d'abandonar a causa d'una malaltia durant la qual, establert a Frankfurt, es va interessar per camps tan dispars com la filosofia ocultista, l'astrologia i l'alquímia. L'any 1770 es va traslladar a Estrasburg per continuar estudiant Dret, i va ser allà on va conèixer Friederike Brion, model pels personatges femenins de les seves obres, al filòsof i crític literari Johann Gottfried Herder, responsable directe de l'abandonament per part de Goethe dels preceptes de classicisme francès per l'expressió directa de les emocions, que desembocaria en la col·laboració en Sobre l'estil i l'art alemany (1773), manifest del moviment Sturm und Drang, germen del romanticisme alemany. L'any següent va publicar Els sofriments del jove Werther, considerada com la primera novel·la representativa de la literatura moderna. El 1775 Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach, el va convidar a viure i treballar a la capital, un dels centres literaris i intel·lectuals d'Alemanya, el que va suposar una época crucial per al desenvolupament i la maduresa tant literària com intel·lectual de Goethe, que va viure a Weimar fins al dia de la seva mort. Allà va començar a treballar en algunes de les seves obres més famoses, com Ifigènia a Tàurida (1786) i Faust, poema dramàtic que sotmetria a canvis després de la seva estància a Itàlia entre el 1786 i el 1788 i la primera part del qual va publicar l'any 1808 (i que continuaria revisant periódicament fins poc abans de morir). També va acabar les obres dramàtiques que fundarien el classicisme alemany: Egmont (1775) i Torquato Tasso (1789). En tornar a Weimar va escriure, entre d'altres obres capitals, els poemes de Elegies romanes (1795) i Divan occidental-oriental (1819), el poema èpic Herman i Dorothea (1797), les novel·les Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister (1796), Les afinitats electives (1809), El anys itinerants de Wilhelm Meister (1821), el llibre Viatge a Itàlia (1816), la seva autobiografia Poesia i veritat (1811-1833), i la segona part del seu poema dramàtic Faust, publicada pòstumament l'ant 1832.
Llegir-ne menysSubscriu-te a les nostres novetats editorials
Actualidad
Artículos relacionados con este libro
Reseñas
Ressenyes
