La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
RAMON GENERfERNANDO VICENTEUN MÚSIC SOBRE UN MAR DE NÚVOLS
Edició en format digital: setembre del 2020 © 2020, Ramon Gener© 2020, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2020, Fernando Vicente, per les il·lustracionsPenguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció del copyright.El copyrightestimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis del copyrightno reproduint ni distribuint cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho, esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics,http://www.cedro.org) si necessiteu reproduiralgun fragment d’aquesta obra.ISBN: 978-84-17247-80-5Compost a M. I. Maquetación, S. L.Composició digital: Newcomlab S.L.L.www.megustaleer.com
Per a en Ludwig, és clar.Rsmo GhhcPer a l’Óscar i el Víctr, ab gusts usicals tan psats…!Fhcsjo Vhh
Pròleg ccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc7capítol 1c Virtuós ccccccccccccccccccccccccccccccc13capítol 2c món nou cccccccccccccccccccccccccccccc27capítol 3c Geni creador ccccccccccccccccccccccccccc39capítol 4c Sord ccccccccccccccccccccccccccccccccc51
capítol 5c Heroi cccccccccccccccccccccccccccccccc65capítol 6c Estimada Immortal cccccccccccccccccccccc77capítol 7c Quatre notes ccccccccccccccccccccccccccc91capítol 8c Leonore o Fidelio c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c105capítol 9c Llibertat en Re ccccccccccccccccccccccccc119capítol 10c El començament de tot ccccccccccccccccccc131
Pròleg
9
C
ada vegada que sc davant la tba de Beethven al Ceentiri Central de Viena e faig les ateixes preguntes: què ’hi ha dut, fins allà baix?, per què hi trn sepre?, per què la seva tba e sebla cada cp és nva?, per què n puc aturar el teps i quedar-e allà per sepre?Preguntes que, per lt que ’hi esfrci, per lt que estudiï la seva úsica per lt quellegeixi sbre ell, n sé ai c respndre d’una anera racinal. Per això, al final,l’únicque se ’acut per trbar-hi alguna ena de respsta és rellegir l’ració fúnebre queFranz Grill parzer, peta i aic de Beethven, va escriure per al dia del seu funeral.Aquell dijus de les acaballes de arç del 1827, les escles van tancar i és de vint il per-snes van srtir als carrers de Viena per aciadar Beethven. A les tres de la tarda, la genta-da s’auntegava davant de casa seva i l’exèrcit hi va haver de psar rdre perquè el taüt en pgués srtir. El drap rturi cbria el fèretre sbre el qual descansaven uns evangelis, una creu i una crna de flrs. Trenta-sis prtadrs de trxes, entre ells Czerny, Pacini, Schubert, Schuppanzigh i Grillparzer, cainaven al cstat d’un agnífic carruatge tirat per quatre ca-valls que havia estat encarregat per la rectria de la catedral de Sant Esteve. Quan van arribar a l’Alser Straße, una banda va executar la arxa fúnebre de la Snata núer 12 en La bell Majr. L’església dels Franciscans Menrs Cnventuals era tan plena que els failiars i els aics del estre ab pru feines si hi van pder entrar. Es va celebrar el servei religiós i un 10cr va cantar el iserere sbre un dels Equalede Beethven per a quatre trbns. Un cp acabada la ceriònia, es va instal·lar de nu el taüt al ctxe fúnebre i la prcessó va avançar lenta entre la gernació fins a arribar a la lcalitat de Währing, avui un barri de Viena. A l’esglé-sia parrquial de la vila la citiva es va aturar de nu. S’hi va beneir el fèretre i hi van cantar un altre iserere. Sta el s de les capanes, el seguici fúnebre va arribar als caps del ce-entiri parrquial. Els prtadrs hi van deixar la càrrega que duien a les espatlles i, abansde cnsagrar la tba i enterrar el taüt, l’actr Heinrich Anschütz va llegir l’ració fúnebre de Franz Grillparzer.Una llarga necrlògica que parla de Beethven c a artista ttal, c a heri aleany, c a hereu de la faa irtal de Bach, Händel, Haydn i Mzart, i que acaba així: Va ser un artista, però tabé va ser un he. Un he en el sentit és elevat de la paraula.Perquè s’havia apartat del ón li deien isantrp i perquè s’havia antingut indiferent alsentientalise deien que era insensible. [...] Va defugir el ón perquè n va trbar aresdins la seva aant naturalesa ab què defensar-se’n. Es va allunyar de la cpanyia delshes després d’haver-h dnat tt sense rebre res a canvi. Va randre nés perquè nva trbar el seu altre j. Però, fins al ent de la seva rt, el seu cr va bategar ab cali-desa per la huanitat, pel seu pble i pel ón sencer.Així va existir, així va rir i així viurà per sepre.Per això, vsaltres que heu acpanyat aquest seguici fúnebre fins aquí, cntingueu el vs-tre dlr, perquè n l’heu perdut pas, sinó que l’heu guanyat. Els hes vius n pden creuar elllindar de la irtalitat. Abans n s’bri aquesta ena de prtals ha de rir el cs. Ell, de quiplanyeu la rt, es trba des d’avui i sepre és entre els hes és grans de ttes les èp-ques, invulnerable per tta l’eternitat. Trneu dncs a casa entristits, però serens. I quan, tepsa venir, el pder aclaparadr de la seva bra caigui sbre vsaltres c una tepesta ipetu-sa, quan l’èxtasi es desbrdi entre les generacins que encara han de néixer, llavrs recrdeuaquesta hra i penseu: nsaltres hi va ser quan el van clgar i quan va rir el va plrar.Les paraules etives de Grillparzer i la ultitud de vieness que van aciadar Beeth-ven testifiquen que la seva faa ja era enre en el ent de la seva rt.
Avui, en ple segle , la seva faa es eterna i universal. Davant la seva tba, preg i assueix per què hi sc quan e recnec en les genera-cins de què parla Grillparzer que encara havien de néixer. Davant la seva tba, plr d’ale-gria i cprenc per què hi sc, cnscient que el geni de Beethven aara tta la huanitatc una tepesta ipetusa. Davant la seva tba, e desbrda l’èxtasi i entenc per què hisc, en la certesa que el pder aclaparadr de la seva bra és avui és actual i és necessarique ai.
Virtuós
15
T
enia setze anys quan el van dur davant de Mzart i aquest li va deanar que tqués alguna csa per a ell. Beethven va interpretar la peça que s’havia preparat per lluir-s’hi. Va tcar eravellsaent, però els elgis de Mzart van ser és aviat tebis. N era la priera persna que intentava ipressinar-l ab el seu virtusise: estava és que acstuat a aquella ena d’exhibicins. Però Beethven n es va arrnsar i va reaccinar ab rapidesa. Necessitava strar el seu talent. N se’n pdia anar sense la benedicció del geni que tant venerava. Per això, li va deanar una nva prtunitat i li va pregar que li prprcinés un tea sbre el qual pgués iprvisar. Mzart l’hi va dnar i llavrs Beethven va cençar ab unes variacins tan inspirades, tan difícils i tan belles, que l’atenció de Mzart augenta-va a ᙩ