El dia que Barcelona va morir

Enric Calpena

Fragmento

cap-1

Dramatis Personae

 

 

FAMÍLIA COMTAL

 

Borrell II: Comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.

Aimeruda: Segona esposa de Borrell i germana de la primera dona, Letgarda.

Ermengarda: Filla gran de Borrell i Letgarda, casada amb Geribert.

Riquilda: Filla petita de Borrell i Letgarda, casada amb el vescomte de Barcelona, Udalard.

Ramon Borrell: Hereu del comtat.

Àldia: Filla d’Aimeruda, però no de Borrell.

Sunifred Llobet: Confessor de Borrell, antic ardiaca de Barcelona.

Branco: Esclau personal del comte.

FAMÍLIA VESCOMTAL

 

Udalard I: Vescomte de Barcelona per la mort recent del seu pare, Guitard. Casat amb Riquilda.

Geriberga: Mare d’Udalard, Geribert i Adalbert, i vídua de Guitard.

Geribert: Germà d’Udalard i casat amb Ermengarda.

Adalbert: Germà petit de la família.

Micarró: Home d’armes del vescomtat.

Fredari: Home d’armes del vescomtat.

BISBAT DE BARCELONA

 

Vives: Bisbe de Barcelona.

Emo: Esposa del bisbe Vives.

Arnulf: Ardiaca de Barcelona i germà menor del vescomte d’Osona, Ermemir.

Marcus: Mestrescola de la catedral.

Galindo: Pare reboster.

Lubet Cicili: Acòlit cruciferari.

Gondemarus: Criat més jove del Palau Bisbal.

Feles: Home d’armes del bisbat.

Ylari: Monjo de Sant Pau del Camp.

ELS COMTALS

 

Witardus: Castlà de Mura.

Isimblert: Castlà d’Olèrdola.

Guigà: Castlà de Fàbregues.

Fedoni: Castlà d’Eramprunyà.

Unifred: Castlà de Castellví.

Sego: Castlà de Gelida.

Híctor: Cavaller.

Sexabert: Cavaller.

Oriol: Cavaller.

Baldomà: Cavaller.

Ausà de Palol: Cavaller.

Eberald: Veterà de Selmella.

Ermomir: Vescomte de Girona.

Oliba Cabreta: Comte de la Cerdanya.

Guillem de Cartellà: Vassall d’Oliba Cabreta.

Fruià: Bisbe de Vic.

Galí: Propietari de les terres de Paulinum.

Magis Minor: Fill de Galí.

ELS MONJOS DE SANT CUGAT D’OCTAVIÀ

 

Joan: Abat del monestir.

Odó: Prior.

Ègila: Monjo místic.

Elias: Frare majordom.

Argemon: Monjo vell.

Gaudamir: Novici.

Galí: Novici.

ELS BARCELONINS

 

Donabella: Vídua de Petrus, fabricant de paper.

Guandalgaud: Terratinent i germà d’Odó Levita.

Geremies: Mercader de sedes i espècies i marit de Simplícia.

Susanna: Propietària de terres i d’immobles.

Ramió: Noble i ambaixador dels comtats.

Ursuli: Ciutadà de Barcelona, casat amb Eldetrude.

Fruilà, Letus, Icfred i Moció: Defensors voluntaris de Barcelona.

Tudina: Filla d’Elsenda. Totes dues serveixen menjar prop del Castell Vell.

L’EXÈRCIT ANDALUSÍ

 

Muhàmmad ibn Abi-Amir, Almansur: Hàgib del Califat de Còrdova i general de l’exèrcit.

Abu Ayub ibn Salad: Hasham de Qarmuna, destinat al hisn de Xibrana.

Bakr ibn Alí ibn al-Gassa: Comandant de l’esquadró d’exploradors de l’exèrcit andalusí.

Enego: Traductor de Wutina i esclau del Califat.

Youssef: Explorador veterà de l’esquadró del comandant Bakr.

Hamid: Explorador de l’esquadró del comandant Bakr.

Abdilah: Imam.

Abdessaman: Cap dels saqalibes, una unitat composta per descendents de guerrers nòrdics.

cap-2

 

L’any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s’havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s’ho van emportar els assaltants.

Tot això va passar el dia que Barcelona va morir… Ipso die quando Barchinona interiit…

Sí, ja sé que Barcelona no va morir aquell dia, però, collons, ara tothom d’aquesta merda de ciutat ho diu, i jo no soc ningú per negar-ho, més que res perquè fa anys que dono voltes a la idea que, si Barcelona va morir, vaig ser jo qui la va matar… El que passa és que a la gent li agrada i li convé exagerar, perquè així es fa la important i, a més, si tothom creu que aquell dia Barcelona es va cremar i que els sarraïns no van deixar pedra sobre pedra, doncs mira, millor per als que es van salvar, perquè així sempre es pot dir que els deutes, les rancúnies, els robatoris, tot va quedar fet miques i es pot començar de nou…

No facis cara d’imbècil, que en això també et guanyo! Molts d’aquests que insisteixen que Barcelona va morir és perquè així poden dir que tenien papers que demostraven que aquella terra d’allà o aquella casa d’aquí els pertanyia. I si no hi ha papers, ves a saber quina és la veritat! O sigui, que ni Barcelona va morir aquell dia ni res de res.

Bé, res de res tampoc… Una bona colla va rebre de valent, entre ells jo, però jo potser m’ho vaig merèixer. Molts ja no es van aixecar mai més de terra. I després, el que vam arribar a patir i suar amb aquells cabrons d’Almansur i companyia… No, no ha estat fàcil ni plaent arribar fins aquí, no. I, a més, m’he passat la vida donant voltes a com va anar tot plegat, com van aconseguir entrar a la ciutat amb les muralles més poderoses del món…

Recordar fa mal. Apa, ara ves-te’n, deixa’m dormir, que així mataré la gana i els records dolorosos. Ves, ves, que estic cansat. I s

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos