Brúixola per a navegants emocionals

Elsa Punset

Fragmento



Índice

Portadeta

Índice

Introducció

Cita

Capítol I. La construcció del niu

Els fonaments emocionals de la llar

Les emocions heretades

L'establiment dels vincles afectius

De l'autoritarisme a la permissivitat

La «prova del veí»

L'autenticitat en les relacions humanes

Capítol II. L'arribada dels fills

Els quatre temperaments

La convivència entre els quatre temperaments

Les necessitats bàsiques del nen

Autonomia versus seguretat

L'amor incondicional i l'autoestima

Els cinc llenguatges de l'amor

Capítol III. La resolució dels conflictes

Els paradigmes de la dominació i de la cooperació

Què s'amaga darrere del comportament d'un nen?

El nen exigent, el nen fantasma

Disciplinar com la naturalesa: si camino distret, caic

L'objectiu de la disciplina: motivar i responsabilitzar el nen

La ira: com reconèixer-la i controlar-la

La ira passiva-agressiva

Guiar un fill a través de la tristesa

L'escolta reflexiva

Capítol IV. El camí cap a la maduresa adulta

Connectar l'adolescent amb el món

Fonts de connexió amb el món: comunitat, art, naturalesa i esport

Comunitat i escola

Trobar un lloc a l'ecosistema humà i natural

La superació personal per mitjà de l'art i de l'esport

Capítol V. Les emocions de la resta de la gent

La por a comunicar-nos emocionalment amb els altres

L'empatia

Eines de comunicació emocional

Les noves famílies

Expressar l'amor envers els altres de manera explícita

Capítol VI. L'aprenentatge de l'amor i del sexe

Per què és important l'aprenentatge de l'amor en l'adolescència?

L'amor és intuïció, no ceguesa o menyspreu

Els mecanismes psicoemocionals de l'amor: recerques, fantasies i projeccions

Eines per evitar les fantasies amoroses

Les trampes del model dependent/dominant

Estimar sense instrumentalitzar els altres

Respectar els límits de la parella

El sexe com a expressió física de l'amor

Amor i desamor

Capítol VII. Emocions negatives i ego

La repercussió de les emocions en la salut mental i física

«Etiquetar» les experiències

Formes de fer front a les emocions

La funció de la por, del dolor i de l'ego

Diferències entre homes i dones en l'expressió de les emocions

La inundació emocional

Capítol VIII. Emocions positives i intuïció

Com funcionen les emocions positives: els centres de recompensa del cervell

La química pot fer-nos feliços?

Estimular les emocions positives

La intuïció

Emocions-xoc i emocions-contemplació

El control de les emocions

La resiliència, una forma creativa de control emocional

Capítol IX. L'adult lliure: el desaprenentatge

El condicionament

Els records dolorosos i la por a patir ens condicionen

El que hem après dels altres ens condiciona: l'ego col·lectiu

El desaprenentatge és un procés, no un fi

Epíleg

Bibliografia bàsica

Sobre l'autora

Crèdits

TXTBruixola.xhtml

Introducció

 

 

 

 

Per navegar sense naufragar pel món de les emocions s’ha de tenir una brúixola. Perquè no n’hi ha prou d’estimar: cal estimar de forma incondicional. No n’hi ha prou a escoltar: cal escoltar atentament. No n’hi ha prou a plorar: cal aprendre a superar el dolor. No n’hi ha prou a intentar resoldre els problemes de les persones a qui estimem: cal ajudar-les a responsabilitzar-se i a sobreposar-se als obstacles. Quan necessiten una solució no n’hi ha prou a donar-los la nostra solució: hem d’ajudar-los a trobar les seves pròpies solucions. Si tenim fills, no n’hi ha prou a donar a llum i dipositar en ells les nostres esperances. Necessiten que els eduquem amb un amor incondicional i, un dia, quan sentin que estan preparats per afrontar la vida tot sols, els deixarem anar en llibertat. Per seguir el nostre propi camí, sense por.

Tanmateix, res d’això respon a la forma possessiva d’estimar dels éssers humans, ni al sentit instintiu de protecció dels pares, ni a la nostra por visceral al canvi, ni a cap capacitat innata que ens permetés, en un món ideal, reconèixer i guarir les nostres pròpies ferides emocionals. Requereix, en canvi, aprendre un conjunt de destreses. Aquestes destreses són molt eficaces de cara a les nostres relacions amb els altres, a la nostra felicitat personal i a l’educació dels nostres fills. Seria més senzill si fossin innates. Però no ho són, perquè evolutivament només estàvem dissenyats per complir certes funcions bàsiques: n’hi havia prou a donar a llum; a quedar-se al costat dels fills fins que poguessin valer-se per si mateixos; a satisfer les seves necessitats físiques perquè les emocionals quedaven en un segon terme per la pressió de sobreviure. Abans la vida era més curta i s’invertia molt poc a mantenir les estructures bàsiques. Estimar era, sobretot, sobreviure.

Aquest no és el món amb el qual ens enfrontem ni amb el qual s’enfronten els nostres fills. Al llarg dels segles ens havíem esforçat a domar

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos