La Kitty i el secret del jardí (La Kitty)

Paula Harrison

Fragment

la_kitty_i_el_secret_del_jardi-3

—Mira, mira, Carbassí. El gira-sol ja comença a créixer!

La Kitty es mirava la planteta dins el test marró. Estava asseguda al terrat, mentre al cel del capvespre anaven apareixent les estrelles d’una en una.

—Ja té un parell de fulles! —va dir el Carbassí, un gatet rodanxó de color carbassa amb uns grans ulls blaus.

La Kitty va tocar la tija ferma i les fulles acabades en punta del gira-sol.

—Al meu disseny per al nou jardí de l’escola hi aniran gira-sols, això segur. Però se m’hauria d’acudir alguna cosa més... —Va arrufar el front, pensativa.

Quan la mestra havia explicat a classe el concurs que farien per dissenyar el nou jardí de l’escola, la Kitty, n’havia quedat encantada.

Només n’havien de dibuixar la proposta en un full i pintar-la.

La mestra també els havia dit que podien mirar de plantar una planta de les que voldrien que hi hagués al jardí. La Kitty havia triat el gira-sol perquè li agradava aquella cara tan rodona i els pètals que semblaven flames. La Kitty es va mirar la planteta i va provar d’imaginar-se el nou jardí de l’escola. Però no sabia per on començar.

imagen

imagen

A la Kitty li encantava estar-se sota la llum de la lluna. Tenia superpoders felins, de manera que podia pujar a les teulades sense perdre mai l’equilibri. Amb la visió nocturna hi podia veure a les fosques, i la superoïda li permetia captar sons a una gran distància.

Allà dalt se sentia la mar de bé i, quan sortia la lluna, el món es tornava màgic i lluent. Li agradava compartir aquell món tan especial amb el Carbassí, el gatet de color carbassa que havia rescatat de la torre del rellotge feia unes quantes setmanes.

La Kitty es va inclinar per mirar més de prop el gira-sol nounat. El vent de la nit va bufar suaument al terrat i va bellugar les fulletes de la planta. La Kitty va sentir un sorollet de potes caminant per sobre les teules. Llavors va parar bé l’orella.

—Mixeta, ets tu, oi?

imagen

—Ho has ben endevinat! —Una gata blanca i molt flonja d’ulls verds va aparèixer d’un salt de darrere la xemeneia. La llum de la lluna feia brillar aquell pèl tan clar—. Com has sabut que era jo?

—Fent servir la superoïda. Les teves passes sonen més lleugeres que les del Fígaro i més ràpides que les de la Gatsumi o la Cleo.

La Kitty va somriure. Tenia molt bons amics entre els gats de Hallam i una de les coses que més li agradaven era trobar-se amb ells de tant en tant per les teulades.

—Hola, Mixeta! —El Carbassí va córrer cap a la gata blanca i es van acaronar el nassarró—. Que has vingut a jugar amb nosaltres?

—Sí, tenia ganes d’esbargir-me —va reconèixer la Mixeta—. Tenia ganes de viure una bona aventura i he pensat: qui és la millor companya d’aventures? La Kitty!!!

La nena va riure.

imagen

—Mi-te-la! Estava pensant en el disseny que haig de fer per al nou jardí de l’escola. M’agradaria molt guanyar el concurs, però no sé pas què dibuixar.

La Mixeta va parpellejar pensativa i va bellugar la cua, blanca com la neu.

—He sentit a parlar d’un edifici aquí a la ciutat que té un jardí increïble dalt del terrat. Tothom en parla, però no hi va mai ningú perquè el gat que vigila el terrat és un vell rondinaire de ca l’ample. Potser ens hi podríem esmunyir i donar-hi un cop d’ull, vejam si així agafes idees per al disseny del jardí de l’escola.

—Però, i si ens atrapa el gat vell? —Al Carbassí li tremolaven els bigotis.

—Haurem de vigilar de no fer gens de soroll i de sortir corrents si ens enxampen. Si fos tan senzill, ja no seria una aventura! —La Mixeta va saltar a la xemeneia, am

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos