La Kitty salva el festival (La Kitty)

Paula Harrison
Autor desconegut

Fragmento

LaKittySalvaFestival-3.xhtml

cap1.jpg

La Kitty va retallar dues orelles de gat punxegudes i les va enganxar amb cura al seu fanalet de paper. Va aixecar el fanalet pel mànec amb un somriure. Demà al vespre, tota la ciutat de Hallam celebraria la Festa de la Llum.

Hi hauria una gran desfilada pels carrers que acabaria amb un bell espectacle de focs artificials.

La classe sencera estava atrafegada fent fanalets de tota mena. Dins de cadascun hi havia d’anar una bombeta en forma d’espelma. La Kitty es moria de ganes de veure’ls brillar tots a les fosques com una munió d’estels rutilants. Amb paper blanc i negre havia fet un fanalet que semblava la cara d’un gat.

pag8.jpg

Els llargs bigotis eren tres canyetes pintades de negre a cada costat. Feia pensar ben bé en el seu amic, el gat Fígaro!

El motiu d’haver fet el fanalet en forma de gat és que la Kitty tenia uns increïbles superpoders felins i s’estava entrenant per esdevenir una superheroïna. Sovint sortia de nit, a la llum de la lluna, per viure aventures amb la seva colla de gats, saltant i fent tombarelles per les teulades de la ciutat. A la Kitty li agradava sentir aquells poders extraordinaris formiguejant-li a dins. També li agradava estar amb els seus amics felins, especialment el Carbassí, el gatet rodanxó de color carbassa que dormia al llit amb ella cada nit.

pag11.jpg

L’Emily, que a classe seia davant mateix de la Kitty, li va tocar el braç.

—Mira, Kitty! Què me’n dius, de la meva papallona? —va preguntar ensenyant-li el seu fanalet amb ales d’un porpra brillant amb les vores platejades i unes delicades antenes verdes.

—Doncs que fa molta patxoca! —va dir la Kitty amb admiració.

L’Emily va fer un somriure radiant.

—Ja voldria que fos demà. La desfilada dels fanalets serà brutal. Hi aniré amb els pares i amb la tieta Sarah.

A la Kitty li va fer una mica de pena recordar que els seus pares no hi anirien. La mare, que també era una superheroïna, estaria treballant, i el pare no volia que el seu germà petit, en Max, estigués llevat fins tan tard. Però ella sí que hi seria, amb els seus amics de l’escola, i potser hi vindria la colla dels gats i tot!

—Serà una cosa com no s’ha vist mai! —va dir donant-li la raó—. M’agradaria saber qui guanyarà el premi aquest any.

pag13.jpg

—Espero que sigui algú de la classe —va dir l’Emily.

Totes les escoles de Hallam participaven a la desfilada i, al final, hi havia un premi per al millor fanalet. Aquest any, el premi seria una magnífica corona decorada amb una estrella daurada molt lluent. La mestra, la senyora Phillips, l’havia duta a classe per ensenyar-los-la i allà s’estava, damunt la seva taula, al davant de tot, brillant a la llum del sol. Tothom s’havia posat a treballar en els fanalets encara amb més ganes quan havien vist que bonica que era.

pag14.jpg

La senyora Phillips va picar de mans.

—Els fanalets són fantàstics, tots! Us els podeu emportar a casa avui, però no us descuideu de dur-los a la desfilada demà a la nit.

La Kitty va agafar el fana

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos