La Isadora Moon 9 - La Isadora Moon va de viatge

Harriet Muncaster

Fragmento

IsadoraViatge-5.xhtml

cap1.jpg

—Què dimonis és, això? —va preguntar el pare, assenyalant el meu bol de l’esmorzar, un matí gris i trist—. Sembla força fastigós!

El meu pare és un vampir i només li agrada el menjar de color vermell.

—Són cereals de colors —vaig contestar—. A la meva classe en menja tothom. Són boníssims!

—Mmm —va fer la mare, mentre es posava una cullerada de iogurt de nèctar de flors al seu bol—. Potser són molt bons, però no semblen gaire… naturals.

La meva mare és una fada i li encanta menjar fruita fresca i flors.

—Doncs tu me’ls vas deixar comprar —vaig dir—. Ahir quan vam anar al supermercat dels humans em vas dir que en podia agafar una capsa perquè m’havia endreçat l’habitació.

—Ja ho sé —va contestar la mare—. Però no m’imaginava que t’agradarien.

—Meu! —va cridar la meva germana petita Flordemel des de la trona, i va estirar la mà per agafar un cereal de colors.

pag11.jpg

La Flordemel és una fada vampir com jo, però és massa petita per poder menjar cereals. Per tant, vaig posar la capsa davant del meu bol perquè ella no els pogués veure des del seu lloc. D’aquesta manera, tampoc em podia veure a mi ni jo a ella. Ni al pare i la mare! Vaig acabar d’esmorzar ben contenta mentre llegia la part del darrere de la capsa de cereals, que estava tota decorada amb arcs de Sant Martí i unicorns. Un dels unicorns duia unes ulleres de sol i es menjava un gelat. De la boca li sortia una bafarada molt grossa que deia:

pag12.jpg

A sota hi havia la informació per inscriure-s’hi. S’havia de fer un dibuix del teu peluix preferit a la platja, i després enviar-lo. Que divertit! Podria dibuixar el conillet Pinki! Estava molt emocionada. Unes vacances amb la família! A l’estranger! Jo no havia anat mai a un hotel d’humans, i tampoc no havia anat mai en avió. Quina sorpresa més fantàstica per al pare i la mare!

Quan vam acabar d’esmorzar, vaig córrer cap a la meva habitació i em vaig posar a dibuixar. Vaig agafar la meva col·lecció de petxines de la vegada que vam anar al càmping i la vaig estendre al voltant d’en Pinki per fer veure que érem a la platja. El conillet Pinki es va estar molt quiet i vaig intentar dibuixar-lo ben exacte, i després vaig afegir uns tocs brillants de purpurina al dibuix. Vaig trigar una eternitat!

pag14.jpg

Un cop acabat, vaig ficar el dibuix a dins d’un sobre i me’l vaig guardar a la maleta. El tiraria a la bústia l’endemà al matí, de camí cap a l’escola.

estrellas_fmt.jpg

L’endemà, a l’escola, vaig explicar als meus amics el que havia fet. Cap d’ells no es va emocionar gaire.

—Jo he participat en un munt de concursos d’aquests —va dir en Bruno—. I no he guanyat mai res!

—Jo tampoc —va admetre la Sashi.

—No et facis il·lusions, Isadora —va dir l’Oliver—. És molt probable que no et toqui.

—Oh! —vaig fer, força decebuda. M’havia imaginat tantes platges de sorra, mars brillants, viatges en avió emocionants i gelats boníssims, que no m’havia ni passat pel cap que no pogués guanyar. Però els meus amics tenien raó. Era molt poc probable que em toqués. La Zoe em va passar un braç per les espatlles.

pag16.jpg

—De totes maneres, et desitjo sort —va dir—. No se sap mai què pot passar. Jo una vegada vaig guanyar un val de deu euros per gastar-me en una botiga de joguines!

—Gràcies, Zoe.

Vaig somriure, però la idea d’unes vacances fantàstiques en una platja a l’estranger ja començava a ser molt llunyana, i al final del dia ja me n’havia oblidat del tot.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos