75 Consells per sobreviure als examens (75 Consells 5)

María Frisa

Fragmento

libro-1

cap_index.png

Portadeta

Índex

Dedicatòria

Personajes

Prólogo

Primera part

Capítol 1. Què NO s’ha de fer el primer dia de curs

Capítol 2. Els exàmens fàstic2

Capítol 3. Els «dònuts» d’en Pollastre

Capítol 4. Els mestres també ploren

Capítol 5. Equip Scooby Doo

Capítol 6. Les germanes petites PERILL

Capítol 7. Els pollastres i els genis

Els meus fantàstics consells Scooby doo

Segona part

Capítol 1. Últimes setmanes de curs

Capítol 2. Examen global Matmedicat

Capítol 3. Comença l’examen

Capítol 4. Efectes secundaris d’un examen

Capítol 5. L’examen corregit

Capítol 6. La revisió de l’examen

Capítol 7. La segona oportunitat

Tipus d’exàmens

Agraïments

No et perdis els meus altres diaris

Sobre l’autora

Crèdits

libro-2
z_dedicatoria.jpg

libro-3
z_personajes01.jpg
z_personajes02.jpg
z_personajes03.jpg
libro-4

ilucolor01NUEVA.tif

Quan pensis que la teva vida és penosa, que no pot ser pitjor del que ja és, espera que el teu mestre comenci amb els exàmens i aleshores veuràs com «millora».

u1_bomba.gifu1_bomba.gifu1_bomba.gifu1_bomba.gif

Està clar que els exàmens se’ls va inventar algun torturador professional per amargar-nos la vida.

No n’hi havia prou…

… obligant-nos a anar a l’escola mil hores un milió de dies?

001.png

… fent-nos aguantar tota l’estona amb la boca tancada sense «molestar»?

002.png

… obligant-nos a quedar-nos quiets com un cadàver?

003.png

… exigint-nos que estiguem atents, TOTA l’estona, a les seves parides?

004.png

… posant-nos un munt de deures per fer a casa? Ecs! Ecs! (puah)

005b.png

… que qualsevol només per ser «mestre» et pugui manar el que li plagui i hagis d’obeir?

Jo estic convençuda que sí, que amb això ja n’hi ha prou i he tingut una idea SUPERGENIAL, dedook.jpgdedook.jpgdedook.jpgdedook.jpgdedook.jpgdedook.jpg tan bona que solucionaria de cop tots els problemes (els de l’escola, vull dir; oblida’t de les guerres, de la fam al món, que els teus pares t’entenguin i altres coses impossibles):

006b.png

Oi que és bona idea?

De totes maneres, per si de cas la idea no convenç els teus mestres i t’obliguen a continuar fent exàmens, en aquest llibre et donaré un bon grapat de consells per TRIOMFAR.

I NOOOOOOOOOOOOOOOOOOO, no seran sobre com fer les millors xuletes del món o alguna cosa per l’estil:

007a.png

No et donaré aquesta mena de consells per dos motius:

007.png

Tu continua llegint perquè trobaràs una pila de consells i trucs per sobreviure als exàmens escapolint-te smile.jpgsmile.jpgsmile.jpg tot el possible d’estudiar cara_triste.tifcara_triste.tifcara_triste.tif.

libro-5
Primera part
libro-6

cap_01.png

El primer dia de classe, l’Emili ens va clavar el seu discurset de benvinguda i ens va dir que estava la mar de content d’estar tots junts una altra vegada (ecs, ecs) i de tornar a tenir tooooooooooooooot el curs per continuar «gaudint» de «l’aventura del saber» (sí, està tan malament del cap que ho diu de debò).

008a.png

Després va preguntar:

-Algú vol compartir alguna experiència amb els seus companys?

plorar.png

Jo em vaig aixecar mentre els altres ploraven (excepte en Pau Martínez cara_triste.tif: a ell només li rebenta tornar perquè, encara que ho intenti, no pot estar menjant les vint-i-quatre hores del dia) i es donaven cops «d’alegria» contra la taula només de pensar en tooooooooots els mesos que tindrien per continuar «gaudint» de la maleïda aventura…28106.jpg

pag18b_fmt.jpeg

Em van mirar amb cara estranya, molt estranya, en veure que jo reia smile.jpg (segurament van pensar que m’havia tornat ximple per culpa d’alguna insolació), però no hi vaig donar importància i els vaig explicar la idea genial que havia tingut: que els exàmens fossin voluntaris i només s’hi presentessin els qui volguessin apujar nota.

Immediatament va esclatar un deliri de felicitat.

pag18c_fmt.jpeg

Tota la classe estava boja d’alegria i va començar a aplaudir, a xiular i a aclamar-me: «Visca la Sara!», «La Sara és la millor!» (cosa que és totalment certa). Només hi faltaven uns focs artificials, tot i que en Pollastre va aprofitar per deixar caure dos petards que portava a la butxaca (i no, no em preguntis com és que portava petards a classe).

008.png

-T’adones dels avantatges? -vaig preguntar a l’Emili.

Els altres ballaven per celebrar-ho, però ell estava com un estaquirot, amb un pam de boca oberta, sense poder dir ni una paraula, suposo que de l’emoció.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos