La Isadora Moon 5 - La Isadora Moon es fica en un embolic

Fragmento

IsadoraMoonFicaEmbolic-5.xhtml

cap1.jpeg

Era diumenge a la tarda i jo saltava d’alegria davant la finestra de la cuina. La meva cosina Mirabelle, que és una fada bruixa, vindria a casa i es quedaria amb nosaltres tota una setmana!

pag9.jpeg

—Fa molt de temps que no la veiem —va dir la mare, que estava enfeinada fent un pastís especial per celebrar l’arribada de la Mirabelle. S’ajudava amb la vareta per barrejar els ingredients, i del bol sortien petites espurnes.

pag10.jpeg

—És veritat —vaig dir—. Ja tinc unes quantes idees pensades per jugar amb la caseta de nines!

—Que bé! —va dir la mare.

De cop i volta, el conillet Pinki es va posar a fer saltirons sobre el marbre de la cuina i a assenyalar cap a la finestra amb una poteta. En Pinki era el meu peluix preferit i la mare li va donar vida amb la vareta màgica: pot fer coses com aquesta perquè és una fada.

—Ja és aquí! —vaig exclamar—. Mare! Mira!

La mare va parar de remenar un moment i va veure la Mirabelle baixant en picat cap al jardí de casa amb la seva escombra. Tenia un aire molt sofisticat.

pag12.jpeg

—Tant de bo jo també pogués tenir una escombra —vaig dir, somiejant.

La mare em va fer una abraçada.

—Les ales són molt més maques que les escombres —va dir.

Va deixar el bol de la massa sobre el marbre de la cuina i vam sortir al jardí.

—Mirabelle! —vaig cridar, i m’hi vaig acostar corrent per fer-li una abraçada de cosines enorme —. Que contenta que estic de veure’t!

—Jo també! —va dir la Mirabelle, mentre m’estrenyia ben fort.

Duia un barret negre acabat en punta i unes botes brillants amb cordons, supermodernes.

—On és el tiet Barty? —va preguntar la Mirabelle mentre pujàvem les escales cap a la meva habitació de la torre.

—Oh, encara deu dormir —li vaig dir—. El pare sempre dorm durant el dia, te’n recordes? No suporta la claror del sol. Però a les set de la tarda segur que estarà llevat per fer un bon esmorzar!

Però just en aquell moment, vaig sentir unes passes que venien del replà de dalt: el pare baixava disparat cap a nosaltres, amb la capa de vampir voleiant darrere seu.

—Ah! —va exclamar—. La meva neboda preferida!

—Hola, tiet Barty! —va dir la Mirabelle—. M’encanta la teva capa!

pag14.jpeg

—Ai, gràcies —va dir el pare, somrient—. És de vellut! —Al pare li encanten els compliments. Els vampirs són molt presumits.

—Vine, Mirabelle —vaig dir, mentre l’estirava per acabar de pujar l’últim tram d’escales—. Et vull ensenyar una cosa.

Un cop a dalt, vaig obrir la porta de l’habitació.

—Tararà! —vaig exclamar. Al mig de l’habitació hi havia la caseta de nines, tota plena de llumets—. Mira! —Vaig assenyalar la petita sala d’estar—. T’he preparat un berenar de benvinguda!

Dins del minúscul compartiment, hi havia una taula minúscula, i a sobre, un minúscul berenar.

pag17.jpeg

—Tot el menjar és de debò —vaig dir, molt orgullosa—. Fins i tot els minientrepans. M’ha costat molt preparar-los. I fixa-t’hi! Els caramels estan fets de fideus de xocolata de colors!

La Mirabelle va quedar bocabadada. Va agafar un dels entrepans i se’l va posar a la boca.

—De mantega i melmelada! —va dir—. Els meus preferits!

—Els meus també! —vaig exclamar, molt contenta.

Vam se

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos