La casa dels secrets

Ned Vizzini
Chris Columbus

Fragmento

La_casa_dels_secrets-1.html

Crèdits

1a. edició: juny 2013

© 2013 by Novel Approach LLC

© Ediciones B, S. A., 2013

per al segell B de Blok

Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona (España)

www.edicionesb.com

Dipòsit legal: B. 13.790-2013

ISBN DIGITAL: 978-84-9019-454-6

Tots els drets reservats. Sota les sancions establertes en l’ordenament jurídic, queda rigorosament prohibit, sense autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o el préstec públics.

La_casa_dels_secrets-2.html

Contingut

Portadeta

Crèdits

Contingut

Dedicatòria

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

Epíleg

La_casa_dels_secrets-3.html

Dedicatòria

Per a la Monica, perquè el seu amor pels llibres i la lectura va inspirar aquesta aventura.

C. C.

Per al meu fill Felix, que confio que en gaudirà algun dia.

N. V.

La_casa_dels_secrets-4.html

1

izquierda.jpg 1 derecha.jpg

Brendan Walker sabia que la casa seria espantosa.

El primer senyal va ser l’excessiu entusiasme amb què Diane Dobson, la dona de la immobiliària, es va dirigir a la seva mare.

—És la casa més sorprenent que us pugueu imaginar, de debò —va refilar la Diane per l’altaveu—. És el lloc perfecte per a una família sofisticada com la vostra. I just acaben de fer-hi una rebaixa considerable.

—On és? —va preguntar en Brendan.

Tenia dotze anys i estava assegut al costat de la seva germana gran, la Cordelia, jugant a Uncharted en la seva adorada PSP. Portava posada la seva samarreta de lacrosse favorita, que era blava, però estava tacada d’herba, uns texans esquinçats i unes vambes altes bastant deteriorades.

—Perdona, qui ho ha preguntat, això? —va dir la Diane des de l’iPhone situat en el tauler de comandaments del cotxe.

—El nostre fill Brendan —va respondre el doctor Walker—. Hem posat l’altaveu.

—Estic parlant amb tota la família! Molt de gust! Bé, Brendan —va dir la Diane, com si esperés que la felicitessin per haver recordat el nom—, la casa és el número cent vint-i-vuit de l’avinguda del Penya-segat marí, enmig d’una impressionant col·lecció de residències propietat de prominents ciutadans de San Francisco.

—Jugadors de beisbol i de futbol americà? —va preguntar en Brendan.

—Directors executius i banquers —el va corregir la Diane.

—Quin rotllo!

—Bren! —el va renyar la senyora Walker.

—No pensaràs el mateix quan hagis vist la casa —va dir la Diane—. És encantadora, rústica, tota de fusta, una veritable joia...

—Espera, espera! —la va interrompre la Cordelia—. Repeteix això, sisplau.

—I ara amb qui parlo? —va preguntar la Diane.

—És la nostra filla, la Cordelia —va dir la senyora Walker—. La gran.

—Quin nom tan bonic!

«No em facis riure», hauria volgut replicar la Cordelia, però com que era la germana gran sabia tenir més tacte que en Bre

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos