Índex
PA
Introducció. La passió pel pa
Què necessito? Estris i elements imprescindibles per fer pa a la cuina de casa
L’espai. Convertim la cuina en un obrador
Una farina per a cada pa? No totes les farines són iguals
Què més posem al pa? Els altres ingredients bàsics
Us atreviu amb la massa mare? Un altre llogater a casa
Comencem a fer pa pas a pas. Passió i ciència s’uneixen a la vostra cuina
La pasta de full
El màgic procés de la fermentació: la massa creix i creix
El pa és saludable. Conceptes bàsics de salut
Pans clàssics
Pa gran amb massa mare natural
Pa per a entrepans en sistema directe
Pa rústic aromàtic
Pans amb fibra
Pa integral de blat, sègol i espelta amb quinoa i llavors
Pa de motlle integral
Barretes de cereals i barreja de llavors
Llesques de pa de sègol amb figues i avellanes torrades
Pans molt aromàtics
Pa de verdures
Minixapates d’olives, nous i cansalada
Pa de xocolata, festucs i canyella
Panets de castanya i taronja
Panets d’alfàbrega, tomàquet sec i formatge de cabra gratinat
Pans dolços
Panets de mantega torrada
Pa d’oli i comí
Pa de llet
Panets de mel i pinyons caramel·litzats
Pans cruixents
Pans de pasta de full d’olivada i pesto
Brètzels de pasta de full amb sèsam
Lucchis
Tires de 4 formatges
Cruixents amb oli d’oliva i sal Maldon
Pans d’arreu del món
Pa de sègol, fajol i civada (Alemanya)
Pa de pita (Marroc)
Creps americanes (Amèrica del Nord)
Focaccia de ceba i emmental (Itàlia)
Figacitas (Argentina)
Fougasse d’all (França)
Conchas (Mèxic)
Capricis que vénen de gust
Boletes de sèsam i mill
Bastonets de llavors
Temptacions de xocolata i plàtan
Minicoques de verdures al forn
Avui els sorprendré
Corona de sègol i espelta
Pa de cervesa negra i civada
Pa d’aigua
Pa sorpresa per a festes
Pa abbracci (xocolata negra i blanca)
Els nens de casa també fan pa
Saltimbanquis
Pizzes infantils
Panets farcits de crema de xocolata
Piruletes de xocolata amb llet
Piruletes cruixents de pa i blat de moro torrat
Galetes de mantega
Pans d’Espanya
Panada gallega
Llonguets
Pa d’Aranda
Pa Dalí
Pan preñao
Fogatins: varietat i simplicitat a partir de masses base
Fogatins
Esportistes: el pa és energia
Pa d’espelta integral amb panses, nous i mel
Pa energètic amb musli
Pa de sègol i blat amb fruita seca i mel
Els celíacs també s’ho mereixen
Pa sense gluten
Altres necessitats dietètiques
Pa sense llevat
Pa d’espelta integral
Per als més llaminers... Clàssics de la brioixeria
Minicroissants d’esmorzar
Brioix mediterrani amb cruixent de sèsam
Magdalenes clàssiques de llimona i canyella
Pasta de full de mantega molt caramel·litzada
Financiers
Problemes amb la massa. Trucs i solucions efectives
Congelació. És aconsellable?
Sobre aquest llibre
Sobre Xavier Barriga
Crèdits
A les persones humils i senzilles,
a les persones sinceres i nobles,
a les que respecten els altres,
a les persones bones i
a les bones persones.
Per ser tot això i molt més,
dedico aquest llibre a la memòria del
meu pare, Ramón Barriga Morera.
Agraïments
L’autor i l’editorial agraeixen a La Cornue
i Santa & Cole (Projectes de cuina) la seva col·laboració en aquest llibre.
Així mateix donem les gràcies a Paulina Arochi, per la recepta de les «conchas», i a Yasmin Recht, per la recepta de les «figacitas».
Introducció. La passió pel pa
Crec que ja de ben petit estava destinat a ser flequer; vaig néixer i créixer en una fleca, abans d’anar a escola veia el meu pare com treballava la massa i porto la farina a la sang. Recordo perfectament la flaire de pa calent que pujava de l’obrador fins al menjador de casa i fins i tot arribava a la meva habitació. Era una olor que em despertava agradablement a les vuit del matí i activava els meus sentits i la meva curiositat. De petit sempre em va fascinar (i encara avui em fascina) veure com el pa es desenvolupa al forn durant els primers cinc minuts de la cocció, com va canviant de color a mesura que es cou i com cruix mentre es refreda tan bon punt surt del forn.
La fleca dels meus pares era tradicional, es pastava a la nit, es coïa el pa abans de l’alba i es començava a vendre a les sis del matí. Es feien, sobretot, pans de pagès i barres, de mig i de quart de quilo, però també altres especialitats típiques de la forneria tradicional catalana. Vaig tenir la gran sort de passar per totes les fases, des de pastador fins a flequer, però abans vaig haver de dedicar moltes de les meves vacances escolars a les tasques d’ajudant i aprenent, escombrant i rentant llaunes i estenent les teles en les quals fermentava el pa perquè s’eixuguessin.
Allà, compaginant-ho amb els meus estudis, vaig aprendre la base de la forneria, any rere any, fins que a la meva vida professional hi va haver un punt i a part i vaig començar a viatjar, a veure altres pans molt diferents dels que m’havia ensenyat el meu pare i altres maneres d’entendre la forneria. Distanciar-me de la seguretat del negoci familiar i iniciar la meva pròpia aventura professional va ser una experiència sorprenent que va canviar radicalment la meva vida i que va fer que el meu interès per la forneria augmentés dia rere dia.
Quan l’editorial Random House Mondadori em va proposar escriure un llibre sobre com fer pa pensat per a no-professionals, la idea em va entusiasmar de seguida. En aquest llibre he volgut expressar els meus coneixements de forneria des d’un punt de vista diferent del que estic acostumat i amb el qual habitualment desenvolupo la meva feina, és a dir, un punt de vista professional i tècnic. Es tracta de poder fer pa sense tenir uns coneixements de base i sense disposar dels estris i la maquinària que hi acostuma a haver en un obrador de forneria.
Aquest és el repte que tinc i que professionalment m’obliga a canviar la manera d’enfocar les coses, a dir-les amb altres mots i a simplificar processos i sistemes perquè puguin realitzar-los tant les persones que ja tenen uns bons coneixements i pràctica com les que mai no han elaborat pa a casa.
En aquest llibre exposarem els elements i els estris imprescindibles per fer pa a la cuina de casa i parlarem de la farina, un ingredient que s’ha de conèixer bé perquè d’això depèn en part l’èxit del resultat. Així mateix, veurem la funció que acompleixen altres ingredients bàsics del pa. Seguidament, entrarem de ple en la noció de la massa mare, i aleshores la vida s’instal·larà a la nostra cuina. Tindrem un «company de viatge» en forma de massa que potser ens donarà molta feina al començament, durant el seu naixement, però que també ens proporcionarà moltes satisfaccions quan vegem la qualitat dels pans obtinguts.
Quan ja sapiguem què necessitem i amb què fem el pa, arribarà el moment de començar a «embrutar-nos» les mans, de passar a l’acció. Aprendrem a pastar a mà (com feien els egipcis a la vora del riu Nil) i també a pastar mecànicament, amb un robot de cuina com a pastadora. Aquest és un capítol bàsic per obtenir bons resultats. Per fer un bon pa s’ha de pastar bé (he sentit aquesta frase moltes vegades i la tinc molt gravada al pensament).

Estudiarem també de manera senzilla i clara per què la massa augmenta de volum, per què «creix» i s’infla com un globus. En definitiva, per què fermenta i quines són les millors condicions perquè això passi.
A més a més, veurem que menjar pa és molt important per a la nostra salut, què aporta a la dieta diària, i les principals virtuts d’aquest aliment tan senzill i complex alhora. D’altra banda, no ens oblidem dels que per una raó o altra no poden menjar pa «normal», així que elaborarem pa per a celíacs i per a persones amb diferents intoleràncies al blat o al llevat.
Després repassarem els principals problemes que podeu trobar en qualsevol fase del procés i intentarem donar-vos-en solucions pràctiques i efectives.
Fer pa a casa pot ser una experiència meravellosa. La satisfacció de treure’l del forn anirà in crescendo a mesura que aneu perfeccionant la tècnica i els resultats siguin cada vegada millors. L’experiència també hauria de ser divertida; per això us animo a crear les vostres pròpies receptes, buscant diferents combinacions d’ingredients o fins i tot augmentant-ne o disminuint-ne les proporcions. De vegades l’encertareu i d’altres, no tant, però la veritat és que sempre obtindreu un pa bo, gustós i sa, molt sa.
No sigueu massa exigents amb vosaltres mateixos, tingueu paciència (penseu un moment en la paraula paciència: és una curiosa unió de pa i ciència, no pot ser casualitat) i sigueu persistents i rigorosos amb els temps indicats a cada recepta. No vulgueu elaborar el pa massa de pressa. Deixeu reposar la massa, tapeu-la com taparíeu un nadó, doneu-li forma amb suavitat i afecte, deixeu que fermenti sense presses i finalment coeu-la al vostre forn. Aspireu la flaire que sura a la cuina quan tragueu el pa del forn, escolteu-lo cruixir mentre es refreda, i després observeu-lo, talleu-lo amb un ganivet de serra, oloreu-lo i assaboriu-lo en companyia, sentint que és la vostra pròpia obra d’art, que ha nascut de les vostres pròpies mans.
No trobeu que pot arribar a ser apassionant?
