Influencer d'estar per casa (Pica, Poll 3)

Fernando Alcalá
Geòrgia Costa

Fragmento

cap-1

imagen

Oh, no! Oh, no!

Ai, quan us expliqui què ha passat... Oh!

Aquest matí quan m’he despertat m’he adonat que en passava alguna. He obert els ulls, he apartat el borrissol que fem servir de cobrellit... i no he sentit ningú que es queixés que era massa d’hora.

No he notat que ningú em clavés cops de peu amb les potetes.

Ooooooh!

M’he llevat d’un salt. He mirat a banda i banda perquè... qui es queixa cada matí que és massa d’hora? Qui em clava coces mentre dormim?

—Picoreta! On pares?

L’he buscat per tot arreu, però no l’he vist enlloc! Ni dalt del el botó que hi ha al cim del nostre barret, ni a l’ala ni per la vora. Així que això és el que ha passat aquest matí: la Picoreta ha desaparegut!

És el primer cop a la vida que estic sol, sense la meva germana! I és molt estrany!

Perquè, a veure, sense la meva germana Picoreta, a qui podré dir que calli?

A qui demanaré que em faci cas?

Sense ella, qui tindrà les pitjors idees del món? Perquè la meva germana té les pitjors idees del món, però si ella no hi és... potser les començo a tenir jo!

p40.jpg

8103.jpg

Veig que ve el papa poll amb la meva germana petita, la Lena, penjada de la barba. El papa poll porta una trompeta en una pota perquè li encanta despertar-nos amb sorolls estranys. Amb l’altra pota aguanta una safata amb un caldo vermell misteriós que mengem per esmorzar. No ens vol dir mai com el fa ni amb quins ingredients hi posa, però te’n pots llepar els bigotis!

—Per què crides, Pessigoi?

—Per la Picoreta —responc fent saltirons al voltant del papa poll.

—Què vols dir? On és la Picoreta?

—No hi és! —crido saltant encara més.

—Que no hi és? —pregunta amb veu suau el papa poll. I respira fondo.

El papa poll no es posa mai nerviós. Segur que hi trobarà la solució.

O potser no!

I és que, de sobte, al papa poll se li posen tots els pèls de la barba de punta. Llavors deixa a terra la safata amb el caldo vermell i toca la trompeta amb què ens volia despertar.

—Alerta! Alerta!

—xiscla amb tanta força que m’he de tapar les orelles i tot. Aleshores para. El papa poll torna a respirar fondo i afegeix molt més fluixet—: Pren-te el caldo vermell, Pessigoi, que has de créixer i fer-te ben fort.

Jo, pensant-me que el papa poll s’ha calmat, em destapo les orelles. Però torna a tocar la trompeta, encara amb més força!

p40.jpg

Crida tant i fa sonar tan fort la trompeta que la mama poll s’acosta a veure què passa. I mentre el papa poll l’hi explica, ella arrufa les celles més i més i més...

Quan el papa poll acaba de parlar, la mama poll treu el seu fuet. És un fuet fet d’un tros de goma dels cabells. I es posa el barret. És un barret d’explorador, igual que el barret on vivim, però més petit.

—Surto a buscar-la! —diu molt seriosa.

La mama poll és la millor exploradora del món. Estic seguríssim que trobarà la Picoreta...

Però passa mitja hora i la mama poll encara no ha tornat i, com que estic molt amoïnat, no paro de beure caldo.

I si no la troba?

És veritat que sense la meva germana Picoreta es viu m

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos