La increïble història de... - Les hamburgueses de rata

Fragmento

1

ZAlè de patates xips amb gust de còctel de gambes

L’hàmster era mort.

D’esquenes a terra.

Potes enlaire.

Mort.

Amb les llàgrimes regalimant-li galtes avall, la Zoe va obrir la gàbia. Li tremolaven les mans i estava destrossada. Mentre col·locava el cos diminut i pelut d’en Bunyolet damunt la moqueta gastada, va pensar que mai més no tornaria a somriure.

—Sheila! —va cridar la Zoe, tan fort com va poder. Per molt que el seu pare l’hi demanés, la Zoe es

hamburgueses de rata negava a dir «mama» a la seva madrastra. No ho havia fet mai, i havia jurat que mai no ho faria. Ningú podria ocupar el lloc de la mare de la Zoe, i a més la Sheila no feia cap esforç per aconseguir-ho.

—Calla d’una vegada! Estic mirant la tele i omplint-me el pap! —es va sentir la veu aspra de la dona des de la sala.

—És en Bunyolet! —va cridar la Zoe—. No es troba bé!

Això era quedar-se curt.

La Zoe va recordar el capítol d’una sèrie de televisió en el qual una infermera intentava ressuscitar un ancià que agonitzava, i va intentar desesperadament aplicar el boca a boca al seu hàmster, tot bufant-li amb molta suavitat per la boca. No va funcionar. Tampoc va servir de res connectar el petit cos del rosegador a una pila amb un clip de paper. Ja era massa tard.

Quan el va tocar, va notar que el cos de l’hàmster estava fred, rígid.

Alè de patates xips amb gust de còctel de gambes —Sheila! Ajuda’m, sisplau...! —va cridar la nena. Al principi, el plor de la Zoe havia estat silenciós, però ara va deixar anar un gemec gegantí. Per fi va sentir que la seva madrastra recorria pesadament i a contracor el passadís del petit apartament, que estava situat a la trenta-setena planta d’un bloc de pisos inclinat. Aquella dona produïa uns sorolls enormes, de tant que li costava bellugar-se, cada vegada que havia de fer alguna cosa. Era tan mandrosa que de vegades li demanava a la Zoe que li tragués les burilles, a la qual cosa per descomptat la Zoe sempre deia que no. La Sheila era capaç de gemegar de dolor només de canviar el canal del televisor amb el comandament a distància.

—Uf, uf, uf, uf... —esbufegava la Sheila mentre recorria el passadís amb gran rebombori. La madrastra de la Zoe era força baixeta, però ho compensava amb una amplària que gairebé igualava l’alçada.

En resum, era esfèrica.

Les hamburgueses de rata

https://fragmentos.megustaleer.com/MES-047924/images/9788490431054_CAP00104-00.jpg 1227x1632 (pixels)

Alè de patates xips amb gust de còctel de gambes

La Zoe va notar de seguida que la dona s’estava dreta al llindar de la porta, perquè havia bloquejat la llum com si fos un eclipsi lunar. I no solament això, la Zoe també va sentir l’olor de patates xips amb gust de còctel de gambes. A la seva madrastra li encantaven. De fet, afirmava orgullosa que des de ben petita s’havia negat a menjar cap altra cosa, i s’havia dedicat a escopir qualsevol altre aliment a la cara de la seva mare. La Zoe trobava que les xips pudien, i no només a gamba. Per descomptat, l’alè de la dona també feia una fortor horripilant.

Fins i tot ara, de la porta estant, la madrastra de la Zoe duia en una mà una bossa d’aquell aperitiu tòxic, i feia servir l’altra mà per anar-se enclastant les patates a la boca mentre supervisava l’escena. Anava vestida com sempre, amb una samarreta blanca llarga i llardosa, malles negres i sabatilles roses de pelfa. Els fragments de pell que quedaven al descobert estaven recoberts de tatuatges. Als

https://fragmentos.megustaleer.com/MES-047924/images/9788490431054_CAP00106-00.jpg 886x838 (pixels)

braços hi duia escrits els noms dels seus exmarits, que després havien estat barrats amb una creu:

—Déu meu —va escopir la dona, amb la boca plena de patates xips—. Déu meu, Senyor, quina pena que em fa. Em trenca el cor. La pobra cosseta l’ha dinyat!

Va mirar per damunt l’espatlla de la seva fillastra i va inspeccionar l’hàmster mort. Mentre parlava anava ruixant la moqueta de trossos mig mastegats de patates xips.

—Déu meu, Déu meu i tota la pesca —va afegir, amb un tot que no semblava ni remotament trist.

Alè de patates xips amb gust de còctel de gambes

En aquell moment, un tros enorme de patata mig mastegada va sortir disparat de la boca de la Sheila i va anar a parar al rostre esponjós de la pobra criatura. Era una barreja de patata i de saliva.* La Zoe l’hi va netejar amb suavitat, i va vessar una llàgrima que va caure sobre el nassarró fred i rosat.

—Ascolta... tinc una gran idea! —va dir la madrastra de la Zoe —. M’acabo aquestes patates i tu fiques l’animalot dins la bossa. Jo no el toco ni boja. No vull que m’agafi alguna cossa.

La Sheila va alçar la bossa per damunt la boca, la va abocar tota i va engolir àvidament les molles que quedaven de patates xips amb gust de còctel de gambes. Aleshores la dona va oferir la bossa buida a la seva fillastra.

—Aquí la tens. Fica’l aquí, de pressa. Abans que la pudor impregni tota la cassa.

* El terme tècnic seria «escoxipada».

Les hamburgueses de rata

La Zoe va haver de reprimir un crit ofegat en sentir aquella frase tan injusta. El que realment estava impregnant la casa d’una fortor insuportable era l’alè de patates xips amb gust de còctel de gambes d’aquella foca. Una sola alenada podria fer caure la pintura de les parets. Deixar sense plomes un ocell fins a deixar-lo calb. Segons la direcció del vent, aquell alè podrit es podria sentir en una ciutat situada a quinze quilòmetres de distància.

—No penso enterrar el pobre Bunyolet dintre d’una bossa de patates —va etzibar la Zoe—. No t’hauria d’haver cridat. Vés-te’n, sisplau.

—Per l’amor de Déu, nena! —va cridar la dona—. Només et volia ajudar. Miserable, dessagraïda!

—Doncs no m’estàs ajudant gens! —va cridar la Zoe, sense girar-se—. Vés-te’n, sisplau!

La Sheila va sortir rondinant de l’habitació i va tancar la porta amb un cop tan fort que va fer caure el guix del sostre.

Alè de patates xips amb gust de còctel de gambes

La Zoe va sentir com la dona a qui es negava a dir «mama» tornava treballosament a la cuina, segurament per obrir una altra bossa de mida familiar de patates xips amb gust de còctel de gambes per omplir-se el pap novament. La nena es va quedar tota sola al petit dormitori, tot gronxant l’hàmster mort.

Però, com havia mort? La Zoe sabia que era massa jove, fins i tot si ho comptava en anys de hàmster.

«Pot haver estat un assassinat?», es va preguntar. Però quina mena de persona voldria assassinar un pobre hàmster indefens?

Doncs bé, abans que s’acabi aquesta història, ho sabreu. I també sabreu que hi ha persones capaces de fer coses molt i molt pitjors. L’home més malvat del món ens aguaita en algun lloc d’aquest llibre. Si sou valents, seguiu llegint...

2

Una nena molt especial

Abans de conèixer aquest individu tan profundament retorçat, hem de retrocedir fins al punt on va començar tot.

La veritable mare de la Zoe va morir quan ella era molt petita, però, malgrat tot, els primers anys de la Zoe van ser molt feliços. La Zoe i el seu pare sempre havien format un bon equip, i ell la va inundar d’amor. Mentre la Zoe era a l’escola, el seu pare anava a treballar a la fàbrica de gelats. Li encantaven els gelats des que era nen, i li agradava molt treballar a la fàbrica, per bé que era una feina molt dura, de moltes hores i no gaire ben pagada.

https://fragmentos.megustaleer.com/MES-047924/images/9788490431054_CAP00111-00.jpg 1547x1013 (pixels)

Una nena molt especial

El que mantenia la il·lusió del pare de la Zoe era inventar nous sabors. En acabar el torn a la fàbrica, tornava ràpidament a casa tot emocionat, amb una mostra d’un nou sabor, estrany i meravellós, que la Zoe seria la primera a tastar. I quan tornava a la fàbrica, informava al seu cap de quin era el sabor que havia agradat més a la nena. Aquests eren els favorits de la Zoe:

Esclat de sorbet

Xiclet bombollós
Remolí de triple xocolata, nous i toffee

hamburgueses de rata

Suprem de cotó ensucrat

Caramel amb crema
Sorpresa de mango
Glaçó de cola amb gelatina
Mantega de cacauet i escuma de plàtan Pinya amb regalèssia
Explosió de refresc de sidral

El que li agradava menys era el de

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos