Salvats pels pèls (Pica, Poll 2)

Fernando Alcalá
Geòrgia Costa

Fragmento

cap-1

imagen

A la classe de l’escola on vivim hi ha moltes taules i cadires. També hi ha una pissarra, unes prestatgeries plenes de llibres i, al fons, un mural que han pintat tots els nens. Hi entra molt de sol per les finestres i ahir a la tarda algú es va deixar un abric en un dels penjadors. I, és clar, el més important que hi ha a l'aula és un bagul sempre obert en un racó, ple de disfresses i de… barrets!

Sí! Ho has encertat! Aquí hi ha el barret d'explorador, casa nostra!

És el primer que veig cada cop que obro un ull al matí, quan el papa poll ens ve a despertar.

Tu-tu-tururuuuuuut!

Ojo-piojo-1-14_B_OJO.PSD

Què és això? Què és aquest soroll? Sona tan fort que m’he de tapar les orelles.

Però torno a sentir el soroll molt més a prop.

Tu-tu-tururuuuuuut!

D’acord, ja ho entenc

És el papa poll. Ara li ha agafat per fer-se una trompeta amb una punta trencada de llapis. La va portar l’altre dia… Li ha fet un forat perquè soni quan hi bufa. Quin soroll més horrorós!

imagen —canta el papa poll amb els braços oberts.

La Lena, que se li aferra a la barba, s’amaga entre els pèls fugint del soroll. La Lena és la meva germana petita. En realitat es diu Llémena, però tots lidiem Lena.

Tu-tu-tururuuuuuut!

Cada matí, després que la mama poll hagi sortit a explorar, el papa poll s’inventa una manera diferent de despertar-nos. De vegades ho fa saltant al costat del llit fet de borrissol on dormim la meva germana Picoreta i jo. Altres cops pica de mans. I altres, com avui, ens fa saltar del llit amb la trompeteta dels nassos.

OjoPiojo2_ilustraci%c3%b3n5.psd

—Prou! Prou! Ja ens llevem! —li dic intentant obrir els ulls.

—Jo no em llevo… — xiuxiueja la Picoreta amb els ulls tancats.

—Au, va, Picoreta, tururuuut! —El papa poll li ha acostat la trompeta perquè la senti més fort—. Tururuuuuuut! Tothom amunt, au, heu d’esmorzar per fer-vos alts i forts i poder saltar fins a l’infinit. No volíeu ser els millors exploradors del món? L'esmorzar és molt important! I els nens i les nenes de la classe arribaran en qualsevol moment!

—Jo em llevaré quan vulgui —repeteix la meva germana—. A mi no em dona ordres ningú. Ja no soc una llémena com la Lena, soc un poll femella adulta, dreta i feta.

La Picoreta sempre té unes idees estranyíssimes. Està OBSESSIONADA amb les coses dels humans. Fa unes quantes setmanes, tant sí com no volia menjar verdura com ells.

Ara diu que no es llevarà perquè vol ser… com es diu? A veure si me’n recordo.

—Soc una lliura, jo!—crida la Picoreta encara amb els ulls tancats molt fort i tapant-se la cara amb els borrissols que fem servir de manta—. Una lliura! I les coses les faig quan vull!

OjoPiojo2_ilustraci%c3%b3n6.psd

El que vol dir la Picoreta és que vol ser lliure, és a dir que vol fer les coses pel seu compte, sense que ningú li mani res; com els grans, vaja. Em sembla que la idea li va venir perquè l’altre dia la senyoreta Llum va estar explicant a les nenes i als nens de la classe què volia dir fer-se gran.

—Doncs, mira, pitjor per a tu, perquè em menjaré el teu caldo per esmorzar —li responc jo mentre m'aixeco del llit d'un salt—. Et quedaràs sense menjar…

Per esmorzar sempre mengem el mateix: un caldo que ens prepara el papa poll. No sabem amb què el fa, només sabem que és vermell. I m’encanta! Sobretot al matí, que tinc la gana de mil polls.

—Vinga, em llevo —remuga la Picoreta—. Però només perquè vull!

Ja he dit que la meva germana no hi ha qui l’entengui, oi?

—Molt bé! Ara que ja us heu despertat... —diu el papa poll—, és hora d’esmorzar! imagen ––repeteix cantant com si fos un tenor d’òpera.

La Picoreta s’asseu i encreua les potetes. El papa poll ens dona a cadascú un bol de caldo i una canyeta. Jo me’l menjo de seguida, però la Picoreta només en fa un glopet i prou.

—Que esmorzo perquè VULL, eh?, no perquè en sigui l’hora. Demà penso esmorzar... a la nit!

—D'esmorzar a la nit se'n diu «sopar», Picoreta! —li explico jo, però no em fa cas.

—I ara penso sortir a explorar jo tota sola, com la mama poll.

La Picoreta deixa el caldo a mitges. Llença la canyeta i s'aixeca. Se’n vol anar de debò! Ho diu de veritat!

—Però la mama poll té un fuet per saltar d’un cap a l’altre —li recordo mentre xarrupo el caldo amb la canyeta—. I un barret d'exploradora.

La Picoreta es queda ben quieta. Està mirant la vora del barret.

Doncs jo soc una lliura, de manera que si vull, ho faig!

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos