Serem pares

Fragmento

Agraïments

Agraïments

Durant aquest trajecte de nou mesos hem comptat amb la inestimable col·laboració de moltes persones que ens han fet costat i ens han animat a seguir el nostre camí. Per això volem agrair el suport incondicional d’excel·lents professionals i amics.

En primer lloc, el nostre agraïment etern als ginecòlegs que durant l’embaràs dels nostres fills van tenir cura que tot succeís plàcidament, sense problemes, que ens van donar seguretat i van assistir els nostres parts, els doctors Antoni Llauradó i Enric Grífols Roura. També a les llevadores Silvia Luquín i Esther Grau, per ser al nostre costat quan més les necessitàvem.

Gràcies als ginecòlegs de l’Hospital del Mar de Barcelona, als doctors i doctores Maite Castillo, Antonio Payá, M. A. Checa, Maite Rovira, Arturo Garrido, Domènec Figueras, Marga Gómez, Mar Vernet, Carme Ollé, Josep Sales, Pere Fusté, Ricardo Rubio, Sílvia Planas, Cristina Mariné, Carol Rueda, Maria Prat, Ricard Peiró, Elisabet del Amo, Manuel Mariño i Ramon Carreras, pel seu entusiasme. Mil gràcies més al doctor Raúl Villanueva, ginecòleg i ecografista, per tants aclariments sobre ecografies. I a l’eficient equip de llevadores d’aquest hospital.

Gràcies a la dietista Anna Villanueva pels seus consells, les seves observacions i aportacions sobre les propietats dels aliments, però sobretot per la seva manera de ser i de fer tan motivadora.

A la doctora Montserrat Andreu, digestòloga, i al doctor Albert Goday, endocrinòleg de l’Hospital del Mar de Barcelona, per ser-hi quan els hem necessitat.

I a les pediatres, la doctora Maria Àngels López Vílchez, de l’Hospital del Mar, i la doctora Eulàlia Escudé, del Centre d’Atenció Primària Sant Joan, per refrescar-nos la memòria sobre les cures dels nadons.

Gràcies al doctor Agustí Serés, genetista de Prenatal Genetics, per les seves didàctiques lliçons de genètica. Al doctor Josep Roura, otorrino, per les seves aportacions sobre l’oïda del bebè. Al doctor Fernando Merelo de Barberá, responsable de l’Àrea de Medicina Aeronàutica d’Iberia, per la informació que ens va proporcionar sobre l’embaràs i la possibilitat de viatjar amb avió. A la llevadora Rosa Fargas, que ens va «presentar» Frédérick Leboyer.

A la doctora Alba Vilas, per la seva constant atenció i els seus encertats comentaris. I a l’Eva Vela Martínez, llevadora d’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Roquetes), per donar-nos indicacions precises sobre la donació de sang del cordó umbilical.

Gràcies al Carles Roy i al Víctor Clua, osteòpates i terapeutes manuals, per alleujar mareigs i altres incomoditats amb les seves expertes mans.

I què haguéssim fet sense l’estupenda llevadora i amiga Imma Capella? A més d’encomanar-nos la seva alegria, gràcies a ella vam poder reunir futures mares, a punt de donar a llum, que ens van explicar com se sentien i com vivien la gestació del primer fill. I vam compondre la cistelleta més completa i pràctica del món.

Gràcies als pares i mares Doris Buj, Sílvia Ortiz, Eulalia Pérez-Lucía, Inés Mateu, Sílvia Manzanal, Esteve Pedrola, per compartir amb nosaltres algunes inquietuds, un munt d’anècdotes i sobretot moltes rialles, amb galetes i sucs de fruita. I a altres mares, que ens han aportat molt, potser sense adonar-se’n, regalant el seu temps i les seves històries, a la Muntsa Rius, la Marta Batlle, la Clara Figueras, la Carme Comellas, la Gemma Figueras, la Magdalena Oliver i la Montse Guallar.

Gràcies al doctor Carlos Navales i a la doctora M. Àngels Mateu, per compartir tants moments i experiències.

Un agraïment a la Noemí Suriol Puigvert, directora del mètode Lenoarmi, per ensenyar-nos a nedar amb els bebès. I a la Noemí Gallardo, per les encertades observacions i per la magnífica traducció.

Gràcies a la doctora Sandra Hernández, per ser la nostra excel·lent guia a la Maternitat barcelonina i mostrar-nos les sales de part no medicalitzat i els protocols que cal seguir. A la doctora Anna Goncé, per presentar-nos a la veterana llevadora Marina Arbuniés, que va oferir-nos complicitat i paciència davant les nostres nombroses consultes.

Gràcies a la Mònica Glaenzel, gran amiga i gran mare, per compartir amb nosaltres la seva extraordinària i íntima experiència de parir la preciosa Etna a casa.

Un agraïment en majúscules a la Pepi Domínguez, experta llevadora de la Cooperativa Titània-Tascó i autora de la Guía de actuación de asistencia del parto en casa, una guia pionera a Espanya dirigida a professionals d’infermeria. El nostre respecte més absolut per la teva feina, Pepi. Gràcies per regalar-nos part del teu temps, la teva saviesa i la teva professionalitat.

Gràcies a la Silvia Bastos, la nostra agent literària, i a la Laura Álvarez, la nostra editora, que van creure des d’un primer moment en el projecte, per la seva dedicació i la seva amistat.

I, per últim, encara que ells saben que per a nosaltres són els primers, gràcies a la nostra família, al Joan Barril i al Joaquim Roy, als fills grans, l’Alba, el Lluís, el Carles, el Joan, i sobretot als nostres fills petits, la Isabel Barril Basil i l’Adrià Roy Roca, que van viure l’embaràs del llibre com si es tractés d’un germanet invisible que els robava una estoneta a les seves mares.

Prólogo

Pròleg

Per què hem escrit aquest llibre?

Pràcticament totes les dones que esperen el seu primer fill senten la necessitat imperiosa de conèixer com es desenvoluparà l’embaràs.

És lògic sent novençana. Per més que els hagin explicat que tenir un fill és la cosa més natural del món, que l’embaràs durarà nou mesos i que el ginecòleg ho tindrà tot controlat, les embarassades necessiten sentir-se acompanyades durant aquest llarg i singular període de la seva vida. Per a elles és com entrar en una dimensió desconeguda. I, què és el que fan? Aconseguir llibres i revistes que tracten d’aquest nou estat físic i emocional.

Això és el que vam fer nosaltres al seu dia. Vam llegir llibres molt divertits sobre experiències personals però sense cap rigor mèdic, i d’altres molt documentats científicament en els quals s’explicaven de manera exhaustiva i repetitiva els símptomes que se succeïen mes a mes, incloses les conseqüències més funestes que es podien derivar de gestacions complicades. Uns estaven escrits per dones que t’explicaven el seu embaràs i d’altres per ginecòlegs experts que analitzaven setmana a setmana els canvis que una dona embarassada experimenta físicament i emocionalment, però sense cap complicitat amb la lectora.

Un bon dia, una mare periodista va proposar a una bona amiga, ves per on, mare ginecòloga, que escrivissin plegades les experiències personals viscudes mentre estaven embarassades del seu primer fill, però sense oblidar els coneixements mèdics sobre obstetrícia. El cert és que entre les dues autores sumem sis fills, encara que amb una clara victòria per golejada: Basil 5 - Roca 1. Si la periodista ha conegut moltes històries de dones embarassades, imagineu-vos les que ha viscut de prop la ginecòloga després de trenta anys assistint parts. Amb tot aquest material sensible, hem confeccionat, més que una guia de l’embaràs, una trobada d’amigues que entenen la situació que viu la dona quan espera el seu primer fill. Perquè sabem com et trobes, et parlem de tu a tu, intentant respondre amb claredat i rigor, però sense perdre l’humor, aquelles preguntes pròpies d’una gestació. En escriure’l, ens hem centrat en la realitat sanitària del nostre país i no en la nordame ricana. I és que la majoria de llibres que trobem sobre l’embaràs estan escrits per dones o ginecòlegs dels Estats Units. Potser us sorprengui, però, encara que el procés d’engendrar i gestar el bebè és el mateix aquí i als antípodes, en aquell país la situació sanitària és diferent. A més, vam veure que en aquests llibres calia actualitzar i revisar temes, recomanacions i diversos tipus d’anàlisi que en el nostre país o ja no es fan o, senzillament, mai no s’han fet.

Escriure aquest llibre ha estat com un part: la gestació ha durat nou mesos en els quals hem comptat amb la complicitat de les nostres parelles, que n’han llegit amb interès sincer pàgines i més pàgines. Gràcies als seus comentaris i suggeriments hem entès com se senten els homes davant l’embaràs, i per això, des del primer capítol, reivindiquem la seva condició de pares. Per això, quan vegis que el text canvia de color és que ens adrecem bàsicament al pare. L’hem escrit amb els nostres fills reclamant sense parar la nostra atenció a través de contínues trucades al mòbil, jugant sota la taula de l’ordinador o al voltant nostre, perquè deixéssim de teclejar d’una vegada.

Creiem que tot plegat ha valgut la pena. Escriure aquest llibre ha estat una festa i una assignatura més per aprendre a ser mares.

Si compaginar la vida en parella, la dedicació als fills, l’organització domèstica i la feina fora de casa és una cosa que vas aprenent en el curs accelerat de la vida, aquesta nova matèria, escriure un llibre, ha estat una experiència intensa i gratificadora.

El resultat el teniu a les mans. Si ho desitgeu, us acompanyarem per viure juntes la meravellosa experiència de ser mares.

1. Introducció

1. Introducció

Espero un bebè

Si en aquest moment, mentre llegeixes aquestes línies, ja saps que estàs embarassada, enhorabona! I sigues benvinguda al club de les futures mares. Gaudeix d’aquests nou mesos i de les noves sensacions que viuràs. El teu cos canviarà, la teva relació de parella canviarà; de fet, la teva vida canviarà. No t’espantis, perquè de ben segur hi sortiràs guanyant.

Però ara et faràs moltes preguntes. Aquest llibre que tens a les mans és una eina útil que pretén respondre-les. Amb rigor, claredat, humor i experiència tractarem a fons d’aquells dubtes, temors i inseguretats que es produeixen inevitablement i que, amb més o menys intensitat, tota dona sent en el primer embaràs. Amb el segon… és una altra història.

Vull tenir un fill!

Si quan llegeixis aquestes línies no estàs esperant cap bebè, encara que en tinguis la intenció, el primer capítol està dedicat especialment a tu. Hi ha moltes preguntes sobre l’embaràs que sorgeixen justament quan una parella es planteja tenir el primer fill; altres interrogants apareixen quan la concepció no s’aconsegueix amb tanta facilitat com s’esperava. També tenim respostes per a tu. Però, per damunt de tot, tingues paciència, pren-t’ho amb calma. I llegeix a fons el segon capítol del llibre.

Com funciona el llibre que tens a les mans

És clar que vols tenir un fill o que ja estàs embarassada. Una de les característiques de la futura mare és preguntar, no tan sols al metge, sinó també a la seva mare, a la seva germana, a la portera de casa seva o a les amigues amb criatures. I a vegades es fa més cas de les recomanacions de les persones més properes que de les del metge. És més, tot sovint hi ha interrogants que ni els plantejaràs al ginecòleg. Són aquells que tenen a veure amb la irritabilitat o els canvis d’humor, per exemple, o amb d’altres que l’embarassada creu que són sentiments confusos i pensa que el ginecòleg no entendrà. Totalment fals, és clar. Els entén i te’n donarà respostes per a cadascun. No creguis que riurà de les teves sensacions i traurà importància a les teves pors. En aquest llibre, no deixarem de banda aquests aspectes, sinó que t’explicarem a què són deguts, ja que poden semblar-te més propis d’una anàlisi psicològica que ginecològica, i no és així. T’avancem que es produeixen en una mesura o altra pel teu nou estat. Ja ho comprovaràs.

Basant-nos en l’experiència com a mares que som i en els coneixements d’obstetrícia, veuràs que l’estructura del llibre està organitzada a l’entorn de totes les preguntes que una dona es fa abans, durant i després de l’embaràs, en el postpart, fins que arriba a casa amb un més a la família. Pensa que no tot allò de què es tracta a cada capítol t’ha de passar a tu. Hi ha dones a qui fins al cinquè mes d’embaràs no se’ls nota a simple vista que estan embarassades. D’altres, en canvi, des del primer mes senten mareigs i nàusees, i els seus cossos anuncien que estan esperant un bebè. Cada embaràs és diferent, encara que sí que hi ha símptomes comuns amb els quals, sens dubte, t’identificaràs. És normal que quan visitis el ginecòleg treguis una llista amb diferents qüestions que hagis anat anotant per resoldre dubtes. Aquesta llista anirà augmentant com la teva panxa. Aquí trobaràs les respostes.

Avís per al futur pare

A partir d’ara, tu també hauràs de viure l’embaràs de manera activa. Ni se t’acudeixi pensar que això és només cosa de dones i que el pare de la criatura no pot fer res fins que el bebè neixi. Així doncs, per primera vegada en un llibre sobre l’embaràs, el futur pare també n’és el protagonista des de les primeres pàgines.

No t’has de sentir, en tot aquest procés meravellós, com un capítol a part o com algú que no compta per a res durant aquests mesos. Naturalment, tu no et marejaràs, ni et creixerà el ventre, ni notaràs puntades de peu dins teu, ni trencaràs aigües. Però del que no et deslliuraràs és de certes sensacions noves, moments d’eufòria barrejats amb d’altres d’inseguretat, d’algun atac de responsabilitat davant del que és imminent, i potser sentiràs vertigen en comprovar que definitivament la parella, el duet, es transformarà en un trio o, potser, en un quartet! Aquestes situacions estan previstes en aquest llibre. De manera que t’engresquem que el llegeixis de cap a peus.

Per començar, és important que visquis cada etapa de l’embaràs amb la teva parella i t’adaptis a la situació com ho farà ella. És la vostra primera experiència com a futurs pares i serà irrepetible. Si us animeu a tenir un segon bebè… no ho dubtis, serà un altre llibre.

Advertiment de les autores

Per pura economia de gènere, quan escriguem «ginecòleg» serà com dir «ginecòloga».

Per tant, si el teu metge és dona, magnífic, però aquí no distingirem en cada moment si és home o dona, i hauràs d’entendre per «metge» o «ginecòleg» qualsevol dels dos sexes. De la mateixa manera que quan llegeixis «el teu fill», no farem referència a si és nen o nena, i només especificarem el sexe masculí o femení quan calgui fer-ho.

De tota manera, has de saber que, a l’actualitat, a les facultats de medicina es llicencien més dones que homes. I, d’altra banda, no t’has de sorprendre si la teva llevadora és un home. N’hi ha pocs, però n’hi ha.

2. La gran decisió

2. La gran decisió

Heu decidit ser pares. Ho esteu intentant i pot ser que ho aconseguiu a la primera o pot ser que no. En aquest segon cas, cal que us ho prengueu amb calma i que no ho comenceu a veure tot de color negre.

Per començar, aquest primer capítol intentarà resoldre les qüestions que es planteja una parella abans que ella es quedi embarassada.

La visita preconcepcional

Normalment, una dona sana no va al ginecòleg a explicar-li els seus plans. De tota manera, la visita preconcepcional té els seus avantatges, ja que el professional pot resoldre qualsevol dubte o temor que et plantegis a priori. És possible que et suggereixi que et facis alguna prova, en principi una simple anàlisi de sang, que corrobori el teu bon estat de salut. Segurament t’aconsellarà que prenguis àcid fòlic, el qual contribuirà al bon desenvolupament del sistema nerviós del futur embrió, que és el primer que es forma.

A més a més, nosaltres et recomanem que abans de quedar-te embarassada visitis el dentista. L’odontòleg et farà una neteja dental i observarà si hi ha alguna càries o si t’ha de treure algun queixal. L’anestèsia necessària en una extracció no és gaire convenient per al fetus. Si les teves dents estan sanes, durant l’embaràs difícilment apareixerà una càries de tal magnitud que obligui a acomiadar-te d’una de les teves dents.

Però si no has anat al dentista i, estant ja embarassada, descobrissis que tens una càries, ell controlarà que l’anestèsic no suposi cap risc per al menut. Fes-nos cas: si encara hi ets a temps, és convenient que et facis una bona revisió de la boca.

Compte si ets diabètica! En el teu cas que hauries d’anar al ginecòleg o a l’endocrinòleg abans de concebre, ja que és molt important que el teu nivell de sucre a la sang estigui absolutament controlat en el moment de quedar-te embarassada.

L’elecció del ginecòleg

Si el teu ginecòleg habitual et mereix tota la confiança del món i t’hi trobes a gust, no canviïs de metge. A més de la sensatesa i la professionalitat indubtable del teu metge, el més important és que hi confiïs, que hi hagi una bona química entre tots dos. Pensa que la relació serà molt estreta durant nou mesos. Has de trobar algú assequible, a qui puguis trucar, sense mortificarlo, si tens cap dubte o problema fora de les hores de consulta.

Sobre la conveniència d’escollir entre un metge o una metgessa, depèn de tu. Tu decideixes.

Si no tens ginecòleg o si el teu ginecòleg habitual no atén parts, llavors hauràs de començar la recerca. A més de confiar en l’orientació que pugui donar-te el teu metge sobre un altre col·lega que sí que assisteixi parts, pregunta a les teves amigues que ja han parit, a la teva mare o a la teva germana, o segueix la teva intuïció fullejant la llista d’especialistes de la teva assegurança mèdica.

Recorda que la Seguretat Social no admet cap elecció: et toca qui et toca. Segons l’hospital on vagis, el ginecòleg que segueixi el teu embaràs no serà necessàriament el que t’assisteixi en el part. Informa-te’n abans.

Una mirada a l’interior del nostre cos

De la mateixa manera que per conduir no cal conèixer totes les peces de la mecànica d’un cotxe, tampoc per viure no cal conèixer tot el que passa a l’interior del nostre cos. Però et disposes a fer ús d’alguns òrgans dels quals fins ara només havies sentit a parlar, però que, a partir de la teva maternitat, esdevindran determinants. Bo és que fem un petit tour per conèixer-te una mica millor. Si la naturalesa és sàvia, per què no intentar saber més coses de la teva pròpia naturalesa?

L’aparell reproductor femení

L’aparell reproductor femení està format pels ovaris, les trompes de Fal·lopi i l’úter. A la pàgina següent trobaràs un dibuix per orien tar-te.

El cicle menstrual s’inicia a l’ovari. És allà on madura un fol·licle que alliberarà un òvul. Això és l’ovulació.

Et deus preguntar: I què és un fol·licle? Segueix-nos en aquest curiós viatge al fons dels teus ovaris. Imagina’t que l’interior de l’ovari és un camp de terra fèrtil on hi ha milers de llavors. Aquestes llavors, per entendre’ns, són els fol·licles. Al llarg de la teva vida, les llavors, és a dir, els fol·licles, estan comptats. Has nascut amb un nombre determinat i n’hi ha prou perquè puguis tenir família nombrosa i te’n sobrin alguns milers.

En aquest camp fèrtil sota la terra del qual es troben els fol·licles, es dispara un aspersor de reg, com els que hi ha als prats. Però, d’aquest aspersor, no en surt aigua, sinó una hormona de les moltes que fabrica la prodigiosa glàndula que tenim al bell mig del cervell anomenada hipòfisi. L’hormona que permetrà l’ovulació s’anomena FSH (unes sigles que en anglès volen dir Follicle Stimulating Hormone, o sigui l’hormona estimulant del fol·licle).

Image

Aquesta hormona, com l’aigua al camp, permetrà el creixement de les llavors. Però el que és curiós és que la FSH només provocarà el creixement d’un únic fol·licle. Continua imaginant-te, doncs, aquest camp de terra fèrtil on un invisible jardiner va regant amb l’hormona estimulant del fol· li cle l’interior de l’ovari fins que un d’aquests fol·licles comença a créixer, a desenvolupar-se i a produir un òvul que es desprendrà de l’ovari. Això s’esdevé cada mes i és l’ovulació.

L’òvul es desprèn de l’ovari i comença el seu camí. És com si sortís de casa i se n’anés a lligar amb el millor dels espermatozoides que trobarà en el seu breu trajecte. L’òvul és captat per la trompa de Fal·lopi, una mena d’embut que deu el nom al seu descobridor. La trompa, amb petits moviments, va impulsant l’òvul fins a l’úter. Si en aquests moments has tingut relacions, és de suposar que en direcció contrària estan arribant milions d’espermatozoides amb ganes de trobar l’òvul de la seva vida. Quan es produeixi aquesta trobada, i sense que tu te n’adonis, t’hauràs quedat embarassada.

Però això podria no succeir. L’òvul continua la seva marxa a través de les trompes i, si no hi ha entrada d’espermatozoides, és a dir, si no has tingut relacions o t’has protegit amb un preservatiu, l’òvul arribarà al seu lloc natural: l’úter. Pensa que l’úter sempre està a punt per servir de niu a l’òvul fecundat. En el cas que l’òvul arribi a l’úter sense ser fecundat, l’endometri, és a dir, el teixit que recobreix la part interna de l’úter, s’adonarà que el que acaba d’arribar de les trompes és un òvul sense cap interès per a la seva funció protectora. «Aquí no hi ha res per protegir», pensarà l’úter. I en aquell moment l’endometri de l’úter es començarà a desfer, s’escatarà, i aquestes escates produiran una hemorràgia. Sí senyora: així es fa la regla. Per això, a la menstruació se la coneix de forma poètica com «el plor de l’úter buit», que ja són ganes de posar-se cursi amb aquest fenomen tan empipador que és la regla.

Recordem el que dèiem al principi. Quan neix una nena, tots els fol·li cles ja són al seu lloc, és a dir, totes les llavors ja estan sembrades. A partir de la pubertat, quan comenci tot el funcionament hormonal, es produirà la maduració del primer fol·licle, la primera ovulació, i és d’esperar que, també, la primera regla. És la menarquia. A partir d’aquest moment, cada mes, l’ovari rebrà el seu preceptiu reg d’hormona estimulant del fol·licle (la nostra amiga FSH, vaja). I un advertiment, si ets afeccionada a la ruleta, ja saps: vermell o negre, parell o imparell, oblida-ho. L’estimulació dels ovaris no segueix cap alternança del tipus «ara el dret, ara l’esquerre». La FSH actua de manera aleatòria. I, en cas que una dona, per les causes que sigui, no tingui un dels ovaris, les seves possibilitats de quedar embarassada són idèntiques a les d’una dona que els tingui tots dos.

Ja ho hem dit: molts fol·licles per a tota la vida. N’hi ha de sobres, però ni un de més.

Per contra, el nen, quan comenci a ser un home, haurà de produir durant tota la vida milers de milions d’espermatozoides nous.

Les pastilles anticonceptives

Un cop entès el funcionament del cicle menstrual, es fa molt més senzill comprendre com actuen les pastilles anticonceptives.

Repassem-ho. El primer dia del cicle és el primer dia de la regla, això ho saps perfectament. Ja hem dit que la regla era el resultat d’un òvul no fecundat. Doncs bé, just en el primer dia del cicle, l’hormona hipofisiària, que mai no es dóna per vençuda, comença a estimular la maduració d’un altre nou fol·licle a l’ovari. El fol·licle que també madurarà segrega una altra hormona: l’estrogen. Quan el fol·licle està madur, a punt de convertir-se en òvul, l’estrogen ha arribat al seu màxim nivell, cosa que provoca que la hipòfisi alliberi una nova hormona que és l’anomenada LH (hormona luteïnitzant), que per entendre’ns és l’hormona que farà tornar groc el que quedi del fol·licle a l’interior de l’ovari.

Doncs aquest és el procés. Sobre la terra fèrtil de l’interior de l’ovari hem assistit a un reg de FSH. El fol·licle ha començat a alliberar estrogen i, com a resposta, la hipòfisi —sàvia jardinera— ha decidit precipitar l’ovulació amb la LH. Efectivament, la LH actua sobre el fol·licle perquè es trenqui i doni lloc a un òvul nou que seguirà el mateix camí que els seus antecessors.

Un cop l’òvul s’ha posat en camí, les restes del fol·licle es queden a l’ovari, de la mateixa manera que en el camp es queda la planta de la carxofa encara que el pagès s’hagi endut la carxofa. I són aquestes restes del follicle les que donen l’alarma que un òvul ha fugit. A l’ovari és on es forma l’anomenat cos groc o cos luti amb les restes del fol·licle, que, al seu torn, comença a segregar progesterona. Amb nivells tan alts d’estrògens i de progesterona, la hipòfisi s’adona que la seva funció ha acabat fins a una nova ordre —és a dir, fins al proper cicle— i el reg de FSH i de LH s’interromp. No tan sols això: els nivells d’estrogen i de progesterona havien advertit a l’úter que alguna cosa bona estava baixant per les trompes. I l’úter, entenent el missatge, havia preparat el seu endometri per acollir un possible òvul fecundat.

Però l’òvul que circula per les trompes pot no trobar-se amb cap espermatozoide, o, si el troba, pot ser que no sigui un espermatozoide amb ganes de gresca. Què passa llavors? Doncs que si l’òvul no és fecundat, passats 14 dies el cos luti deixa de funcionar i provoca un brusc descens de progesterona i d’estrogen.

Qui són el senyor Estrogen i la senyora Progesterona? Aquestes dues hormones havien actuat com una agència de viatges que reserva una habitació d’hotel per als seus viatgers. Però en no quedar fecundat l’òvul, l’agència de viatges interromp les seves trucades, i el Gran Hotel Úter, fart d’esperar, decideix canviar la decoració de la seva habitació. L’endometri s’escama, es destrueix i ja tenim una nova hemorràgia menstrual.

Les pastilles anticonceptives són, en realitat, una dosi continuada d’estrogen i de progesterona. És a dir, impedeixen que la hipòfisi regui l’ovari amb FSH. En no arribar FSH a l’interior de l’ovari, el fol·licle no madura. I en no madurar, no té lloc l’ovulació.

En aquest procés d’engany de les pastilles, hi ha una cosa que cal tenir en compte: el cicle menstrual, el que va de regla a regla, dura 28 dies. Però la ingesta de pastilles és només de 21 dies a partir del primer dia del cicle. Això vol dir que en els darrers set dies del cicle la dosi de progesterona i d’estrogen que porten les pastilles s’interromp.

Tornem, doncs, al Gran Hotel Úter. Avisat per l’estrogen i la progesterona de les pastilles, l’úter s’havia preparat per a l’esdeveniment i l’endometri s’havia guarnit amb les seves millors gales. Però, de sobte, a la darrera setmana succeeixen dues coses. La primera: una sospitosa retirada de la progesterona i de l’estrogen en deixar de prendre les pastilles. I la segona: l’òvul promès per aquestes hormones enganyoses no arriba mai. En no arribar l’òvul, l’úter se sent estafat i decideix desprendre’s d’uns preparatius —la sucosa i confortable paret de l’endometri— que ja no són necessaris. Un cop més, apareix la regla. Aquesta vegada deguda a unes pastilles anticonceptives que serveixen per enganyar la hipòfisi perquè no segregui FSH, tot fent-li creure que ja s’ha ovulat, quan en realitat no és així.

Prenc pastilles anticonceptives des de molt jove.
Em costarà quedar-me embarassada?

No necessàriament. L’únic problema que pots tenir és que a l’ovari li costi tornar-se a posar en funcionament. En aquest cas, passats tres o quatre mesos aproximadament, l’ovari torna a recuperar el seu ritme normal, sense pastilles.

Ja has vist que quan prens anticonceptius no ovules i, per tant, l’ovari està en repòs. La regla que tens és deguda a la falta d’hormona en deixar de prendre les pastilles durant els set dies de descans. No obstant això, la majoria de dones, després d’un llarg període prenent pastilles anticonceptives, quan les deixen poden quedar-se embarassades de seguida. Per això, en el seu dia, es va desaconsellar prendre’s un mes de descans, ja que fer-ho no aportava cap benefici i provocava, tanmateix, un alt risc d’embaràs no desitjat.

Com puc saber que l’ovari ja torna a funcionar?

El símptoma evident que el teu ovari funciona de nou és l’aparició de la primera menstruació que tinguis un mes després d’haver deixat de prendre les pastilles anticonceptives o un test d’embaràs positiu, és clar.

Planificar l’embaràs

Vull quedar-me embarassada al juny i tenir el bebè al febrer o març per evitar tenir molta panxa els mesos més calorosos. És difícil planificar l’embaràs?

Sí. Evitar l’embaràs és molt fàcil ja que hi ha mètodes segurs i fiables. Però planificar el mes que més et convé per quedar embarassada és més complicat ja que no som una màquina de fer bebès. No pots programar-te com un electrodomèstic. Ja hem dit que hi ha dones que conceben més ràpidament que altres. Prova-ho. Potser ets com un rellotge, exacta i puntual i ho aconsegueixis.

Segurament has vist a la farmàcia l’anomenat test d’ovulació, amb el qual coneixeràs els dies fèrtils del mes.

El control dels cicles menstruals s’ha fet sempre combinant, entre d’altres, mètodes de calendari i temperatura basal per predir els dies fèrtils. Avui existeix una eina addicional que aporta precisió a aquesta informació que tant busquem: quin és el moment de tenir relacions sexuals per quedar-me embarassada? Perquè tenir relacions els dies clau i just abans o després multiplica substancialment les possibilitats de concepció amb èxit.

Els tests d’ovulació funcionen majoritàriament mitjançant la detecció a l’orina de l’hormona luteïnitzant (LH), la presència de la qual es dispara abans de l’ovulació. D’aquesta manera els tests són capaços de predir amb precisió els dies més fèrtils del nostre cicle menstrual, ajudant-nos així a quedar-nos embarassades.

L’ús pràctic dels tests és molt similar al de les proves d’embaràs, encara que convé seguir les instruccions que els acompanyen perquè hi ha diferències importants entre els diversos fabricants. Diferències que també es donen en el preu i que poden fer fluctuar bastant el seu cost. També és cert que hi ha diferents qualitats i prestacions: mentre que uns detecten amb més precisió quantitats més petites de LH, altres requereixen una major presència de l’hormona per donar un resultat positiu. D’altra banda, n’hi ha que incorporen una moderna pantalla digital en la qual es mostren els missatges mentre que d’altres amb prou feines inclouen la tira reactiva que canvia de color segons el resultat. També hi ha diferència entre els tests que tenen un dispositiu vàlid per a un nombre determinat d’anàlisis als quals només cal canviar-los les tires reactives que es renoven a cada prova, i els tests d’ovulació d’un sol ús.

Si els resultats són positius, s’han de tenir relacions sexuals des del dia d’augment de l’hormona fins a uns dos o tres dies després, per augmentar les probabilitats d’aconseguir l’embaràs.

Els tests d’ovulació pots trobar-los a la farmàcia, fins i tot on-line.

Problemes i dubtes sobre la concepció

Portem sis mesos intentant-ho i no aconsegueixo quedar-me embarassada. He de preocupar-me?

Sis mesos no és preocupant, tranquil·la. A partir d’un any t’aconsellem que vagis al teu ginecòleg perquè analitzi possibles problemes. Això no vol dir que sigueu una parella estèril.

De tota manera, si un dels dos ha patit qualsevol malaltia que sospiteu que us pot impedir de tenir un fill (per exemple, unes galteres en l’home o una malaltia pèlvica inflamatòria en la dona), llavors haureu d’anar a la consulta perquè el metge determini si aquesta és la causa del problema.

Al metge, he d’anar-hi sola o amb la meva parella?

Sempre amb la teva parella. A priori, no sabem a qui és deguda la impossibilitat d’aconseguir el desitjat embaràs, si a l’home o a la dona. Els estudis per determinar què succeeix es faran simultàniament.

Aquests són els percentatges de les causes d’esterilitat:

•    El 40 % és degut al factor femení, bé sigui per problemes en l’ovulació (20%), o bé per patologies a pelvis i trompes (20%).

•    El 35% de les causes d’esterilitat són degudes al factor masculí, per diferents problemes amb el semen.

•    El 15 % és per causes desconegudes, és a dir, no hi doneu més voltes: les proves de tots dos són normals, però no s’aconsegueix l’embaràs.

•    El 10% és degut a problemes poc freqüents.

En què consisteix l’estudi d’esterilitat?

L’estudi d’esterilitat comença amb una anàlisi de semen, un estudi de la temperatura basal de la dona i un estudi hormonal per observar si es produeix l’ovulació.

Si amb aquests estudis no s’obtenen resultats, a partir d’aquí no us marejarem amb la llista de totes les altres proves a les quals us poden sotmetre.

Depenent del problema, hi ha recursos per aconseguir l’embaràs. Es pot induir l’ovulació i realitzar coits dirigits o recórrer a la inseminació artificial, amb el semen de la teva parella (IAC, inseminació artificial conjugal) o amb el d’un donant (IAD, inseminació artificial d’un donant), i a la

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos