Índice
Coberta
Trilogia Cinquanta ombres
Cinquanta ombres d’en Grey
Agraïments
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Capítol 6
Capítol 7
Capítol 8
Capítol 9
Capítol 10
Capítol 11
Capítol 12
Capítol 13
Capítol 14
Capítol 15
Capítol 16
Capítol 17
Capítol 18
Capítol 19
Capítol 20
Capítol 21
Capítol 22
Capítol 23
Capítol 24
Capítol 25
Capítol 26
Cinquanta ombres més fosques
Agraïments
Pròleg
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Capítol 6
Capítol 7
Capítol 8
Capítol 9
Capítol 10
Capítol 11
Capítol 12
Capítol 13
Capítol 14
Capítol 15
Capítol 16
Capítol 17
Capítol 18
Capítol 19
Capítol 20
Capítol 21
Capítol 22
Cinquanta ombres alliberades
Agraïments
Pròleg
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Capítol 6
Capítol 7
Capítol 8
Capítol 9
Capítol 10
Capítol 11
Capítol 12
Capítol 13
Capítol 14
Capítol 15
Capítol 16
Capítol 17
Capítol 18
Capítol 19
Capítol 20
Capítol 21
Capítol 22
Capítol 23
Capítol 24
Capítol 25
Epíleg
Les ombres d’en Christian
El primer Nadal d’en Cinquanta
Et presento en Cinquanta Ombres
Biografia
Crèdits
Sobre Random House Mondadori
Per a en Niall,
amo i senyor del meu univers
1
Emmurriada, miro el meu reflex al mirall. Quin fàstic de cabells! És que no hi ha manera de dominar-los! Maleïda Katherine Kavanagh, mira que posar-se malalta i fer-me passar per aquest calvari! Hauria d’estar estudiant per als exàmens de fi de curs, que són la setmana que ve, i aquí estic: intentant dominar la meva cabellera a cops de raspall. No m’he de ficar al llit amb els cabells humits. No m’he de ficar al llit amb els cabells humits. Mentre recito aquest mantra sense parar, intento, un cop més, controlar-los amb el raspall. Poso els ulls en blanc exasperada i em quedo mirant la noia de cabells castanys, pell blanca i ulls blaus massa grossos per al seu rostre, que em mira des del mirall. Em rendeixo. L’única esperança que em queda és recollir-me la indomable cabellera en una cua i estar mig presentable.
La Kate és la meva companya d’habitació i, de tots els dies de l’any, avui ha caigut víctima de la grip. Per tant, no pot anar a l’entrevista que havia aparaulat amb no sé quin magnat d’una megaempresa, de qui no havia sentit a parlar mai, per publicar-la al diari dels estudiants. De manera que m’ha nomenat voluntària. He d’estudiar com una boja per als exàmens finals i fer un treball que tinc pendent i, a més, se suposa que aquesta tarda treballo, però no: avui em toca agafar el cotxe i recórrer més de dos-cents quilòmetres per anar al centre de Seattle i poder-me trobar amb l’enigmàtic president de Grey Enterprises Holding, Inc. Com a emprenedor excepcional que és i benefactor principal de la nostra universitat, el seu temps és molt valuós (molt més que el meu), però li ha concedit una entrevista a la Kate. «Un autèntic cop mestre», m’ha dit. Maleïdes activitats extracurriculars de la Kate.
La Kate està arraulida al sofà de la sala d’estar.
—Ana, em sap greu. M’ha costat nou mesos aconseguir aquesta entrevista. Em costaria mig any més tornar-ne a concertar una altra i, d’aquí a sis mesos totes dues ens haurem llicenciat. Sóc la redactora del diari i no ho puc engegar a rodar. Sisplau —em suplica la Kate amb la veu rogallosa pel mal de coll. Com s’ho fa? Fins i tot malalta té un aire poca-solta increïble, cabells panotxa perfectes i ulls verd lluents, encara que ara hi té una línia vermella i li ploren. Ignoro el pessic de compassió involu