Percy Jackson i els herois grecs (Percy Jackson)

Rick Riordan

Fragmento

9788415629665-1

Contingut

Portada

Dedicatòria

Introducció

Perseu vol una abraçada

Psique ataca com una ninja un pot de crema de bellesa

Faetont fracassa a l’autoescola

Otrera inventa les amazones (i les amazones Premium)

Dèdal inventa gairebé tota la resta

Teseu massacra el poderós... Ai, mireu! Un conillet!

Atalanta contra tres peces de fruita: el combat a mort definitiu

Sigui el que sigui, Bel·lerofontes no ho ha fet

Cirene estomaca un lleó

Orfeu fa un solo

Hèrcules acompleix dotze gestes estúpides

Jàson troba una estora que uneix tot el reialme

Epíleg

Crèdits

9788415629665-2

Per a la Becky,
que sempre ha estat la meva heroïna

9788415629665-3

Introducció

Mireu, només sóc aquí per la pizza.

L’editor de sobte em diu:

—Ostres, vas fer una feina tan bona l’any passat, escrivint sobre els déus grecs! Ara volem que escriguis un llibre sobre els herois grecs! Seria una passada!

I jo que li dic:

—Nois, jo sóc dislèctic. Ja em costa prou llegir un llibre, a mi.

Llavors em van prometre tot un any de pizza de pepperoni gratis, a més de totes les gominoles blaves que em pogués menjar.

Em vaig vendre.

I em sembla que ja va bé. Així, si algú vol lluitar contra monstres, aquests relats el podrien ajudar a evitar alguns errors comuns: com ara mirar Medusa a la cara, o comprar un matalàs de segona mà d’un individu que es digui Crusty.

Però el millor motiu per llegir un llibre sobre els antics herois grecs és que et farà sentir més bé. Per molt que creguis que la teva vida és un fàstic, aquells paios ho tenien pitjor. Les monedes que els queien del cel sempre acabaven mostrant creu.

Per cert, per si no em coneixeu, em dic Percy Jackson. Sóc un semidéu de l’època actual, el fill de Posidó. Jo també he viscut unes quantes experiències dolentes al llarg de la meva vida, però els herois dels quals us vull parlar són mostres de l’antiga escola de la fatalitat. Ells l’espifiaven on abans no l’havia espifiat ningú.

Escollim-ne dotze. N’hi hauria d’haver de sobres. Si quan hàgiu acabat de llegir les seves miserables vides (amb enverinaments, traïcions, mutilacions, assassinats, membres psicopàtics a la família i àpats a base d’animals de corral vius) no us sentiu més bé respecte de la vostra pròpia existència, no sé pas què ho podria aconseguir.

Així que agafeu la vostra llança flamígera, poseu-vos la capa de pell de lleó, poliu l’escut i assegureu-vos de tenir fletxes al buirac. Retrocedirem en el temps cosa de quatre mil anys per decapitar monstres, salvar uns quants reialmes, disparar al cul a uns quants déus, saquejar l’inframón i robar un botí a tot de gent malvada.

Després, per postres, morirem de manera tràgica i dolorosa.

Esteu a punt? Perfecte. Doncs som-hi.

9788415629665-4

Perseu vol una abraçada

Havia de començar amb aquest paio.

Fet i fet, es diu igual que jo. Tenim pares divinals diferents, però a la mama li agradava la història de Perseu per una raó molt simple: perquè sobreviu. Perseu no acaba esbocinat. Ni el condemnen al càstig etern. En comparació amb el col·lectiu dels herois, a aquest individu li toca un final feliç.

I això no vol pas dir que la seva vida no fos un desastre absolut ni que no matés una pila de gent, però, què hi voleu fer?

A Perseu el va començar a perseguir la mala sort abans de néixer i tot.

Primer, heu de tenir en compte que en aquella època Grècia no era un país. Estava dividida en un fotimer de petits regnes diferents. Ningú anava pel món dient: «Ei, jo sóc grec!» La gent et preguntava a quina ciutat estat pertanyies: Atenes, Tebes, Esparta, Vilazeus o la que fos. El territori grec continental era un pastís enorme de propietats. Cada ciutat tenia el seu rei particular. Escampades pel mar Mediterrani, hi havia centenars d’illes, i cada una era un reialme separat, també.

Imagineu-vos que la vida actualment fos igual. Suposem que viviu a Manhattan. El rei d’aquest enclavament tindria un exèrcit propi i impostos i reglaments particulars. Si violéssiu la llei a Manhattan, us podríeu escapar a Hackensack, Nova Jersey. El rei de Hackensack us podria garantir asil, i Manhattan no hi podria fer absolutament res (llevat que els dos reis formessin una aliança, és clar: aleshores estaries cuit).

Les ciutats s’atacarien entre elles contínuament. El rei de Brooklyn podria declarar la guerra a Staten Island. O el del Bronx i el de Greenwich, a Connecticut, podrien establir una aliança militar i envair Harlem. Ja us deveu adonar que això feia la vida molt interessant.

En fi, una ciutat de la Grècia continental era Argos. No era pas la més gran ni la més poderosa, però sí força gran. La gent que hi vivia s’anomenaven «argius», probablement perquè un nom com «argòsits» ens hauria fet pensar en una mena de bacteri. El rei es deia Acrisi. Era un mala peça. Si ell fos el vostre rei, us moriríeu de ganes de fugir cap a Hackensack.

Acrisi tenia una filla molt guapa que es deia Dànae, però això no li bastava. En aquell temps, el que comptava eren els fills. Havies de tenir un fill per mantenir el cognom de la família, perquè heretés el regne quan tu et morissis i bla, bla, bla. Per què no podia governar un reialme una noia? No ho sé pas. És una estupidesa, però la cosa anava així.

Acrisi no parava d’escridassar la seva esposa:

—Has de tenir fills! Vull fills!

Però això no hi ajudava. Quan la seva esposa va morir (probablement d’estrès), el rei va començar a posar-se nerviós de veritat. Si moria sense descendència masculina, el seu germà més jove, Proteu, s’apoderaria del reialme, i els dos germans s’odiaven.

Desesperat, Acrisi va viatjar a Delfos perquè l’Oracle li llegís la fortuna.

Ara bé, acudir a l’Oracle és el que solem dir-ne una «mala idea». Havies d’emprendre un trajecte llarg fins a la ciutat de Delfos i anar-te’n a visitar aquella cova al límit de la ciutat, on una dama velada seia sobre un escambell de tres potes, inhalant vapors volcànics tot el dia i veient visions. Havies de fer una ofrena molt cara als sacerdots de l’entrada. Llavors podies formular una pregunta a l’Oracle. El

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos