1
Procés
1 m. [LC] Manera de descabdellar-se una acció progressiva. Operaris que controlen tot el procés de fabricació.
2 1 m. [DR] Causa judicial.
2 2 [LC] [DR] procés a porta tancada Procés d’on és exclòs el públic.
2 3 m. [AD] [DR] En un litigi, conjunt d’actuacions jurisdiccionals encaminades a l’aplicació del dret. Procés civil. Procés penal.
2 4 m. [DR] Conjunt d’escrits en qualsevol causa civil o criminal.
3 1 m. [EI] [QU] Successió predeterminada de fases que es repeteixen regularment en un fenomen, en un procediment industrial, etc.
3 2 m. [IN] En inform., seqüència definida d’operacions. Procés de simulació.
3 3 [MT] procés d’iteració Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades com més va més aproximades.
3 4 [MT] procés estocàstic Variable aleatòria els possibles valors de la qual no són nombres sinó funcions.
4 m. [MD] Evolució d’una sèrie de fenòmens o de lesions anatòmiques relacionats amb una malaltia.
5 m. [ME] [FIF] procés adiabàtic Transformació termodinàmica que té lloc sense intercanvi de calor entre un sistema i el seu entorn.
6 m. [SO] procés social Mode d’acció, operació o interacció entre individus o grups socials, que suposa un canvi caracteritzat per un tret comú o una direcció definida.
(Diccionari de la Llengua Catalana, DIEC2)
2
Arenys de Munt: zona zero
El 13 de setembre de 2009 s’hi va fer la primera consulta municipal no vinculant sobre la independència de Catalunya. Davant la pregunta: «Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?», es va cridar a les urnes tota la població d’Arenys de Munt de més de setze anys i els resultats van ser:
- Sí: 2.569 vots (96 %)
- No: 61 vots (2,3 %)
- En blanc: 29 vots (1,1 %)
- Vots vàlids: 2.659 (99,6 %)
- Vots nuls: 12 (0,4 %)
- Vots totals: 2.671
Tot i que el Govern de Zapatero no va donar importància a la consulta, pocs dies després més d’una seixantena de municipis catalans van mostrar la seva predisposició a seguir l’exemple d’aquest municipi del Maresme.
3
Les tisores i l’Estatut
Hi havia una vegada, allà pel 2006, un Estatut d’Autonomia que va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i pel Senat espanyols, votat pels catalans en referèndum i ratificat pel cap de l’Estat i pel Govern de Zapatero.
Hi havia una altra vegada, pocs dies després, set recursos d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional presentats pel Partit Popular, pel Defensor del Poble Enrique Múgica, del Partit Socialista, i pels governs de les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, València i les Illes Balears.
I conte contat, aquest conte no s’ha acabat, ja que quatre anys després, el juny de 2010, el Tribunal Constitucional dicta sentència i declara 14 articles inconstitucionals, en reinterpreta 27 i confirma la ineficàcia jurídica del preàmbul, on es manté el terme «nació» per referir-se a Catalunya.
4
Qui és Joan Bonanit?
Joan #BonaNit és el sobrenom de Joan Porras Álvarez, un estudiant de Manresa de vint-i-tres anys que durant 212 vespres, a tres quarts de nou, desitjava «bona nit» a totes i tots els presos polítics al Centre Penitenciari de Lledoners, incloses Carme Forcadell i Dolors Bassa, recloses en altres centres penitenciaris. Aprofitant el pas pel pati dels polítics abans de ser tancats a la cel·.la, Joan Bonanit cridava els seus noms, el primer vespre a viva veu i després amb un megàfon. La seva acció es va fer viral quan el vicepresident Junqueras va contestar amb un «bona nit» i les càmeres ho van enregistrar. Tot i que la seva intenció era mantenir l’anonimat, el seu rostre es va fer públic el 7 de maig de 2019 quan va ser citat pels advocats de Jordi Sànchez i Jordi Turull en el judici del Procés.
El 26 de juny de 2019, el vespre que els polítics catalans van tornar a la presó catalana de Lledoners després del judici a Madrid, Joan Bonanit hi tornava a ser per continuar desitjant-los això, bona nit (amb resposta dels empresonats), tot el temps que fos necessari.
5
«Som una nació. Nosaltres decidim»
Aquest és el lema de la primera gran manifestació massiva en contra de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya de 2006 i, per a molts, el tret de sortida de les nombroses convocatòries que hi hauria en el futur. Va tenir lloc al passeig de Gràcia de Barcelona el 10 de juliol de 2010 i va aplegar 1,1 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, i 1,5 milions segons Òmnium Cultural.
A la manifestació, convocada per Òmnium, amb Muriel Casals com a presidenta, hi van assistir, entre altres personalitats, tots els presidents vius de la Generalitat i el Parlament: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, José Montilla, Ernest Benach, Joan Rigol i Heribert Barrera.
Paral·lelament, també es van produir manifestacions en altres ciutats del món, com ara Berlín, Londres, Brussel·les, Nova York, Buenos Aires, Los Angeles, Dublín, Montreal, Quito, Donòstia, Tolosa de Llenguadoc, Viena o Palma de Mallorca.
6
Alguns titulars de premsa posteriors a la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut del 2010, «Som una nació. Nosaltres decidim»
«Catalunya diu prou», El Periódico
«Catalunya sentencia», La Vanguardia
«El poble dicta sentència», Avui
«El clam d’un poble», El punt
«Catalunya surt al carrer contra la retallada de l’Estatut», El País
«Montilla lidera una marcha independentista», ABC
«Multitudinaria marcha por la independencia de Cataluña», Clarín
«Un million de manifestants pour la “Nation catalane”», Le Soir
«Catalans rally for greater autonomy within Spain», The Washington Post
«ΔιαδήλωσηΔιαδήλωση για την ΚαταλονίαΚαταλονία», Star.gr
«Protesters call for Catalan autonomy and reject ruling», The Irish Times
«Более миллиона жителей Каталонии потребовали независимости от Испании», Lenta.ru
«Katalonci traže status nacije», Blic
«Milliondemo for catalansk selvstyre», Fyens Stiftstidende
7
Lemes, pancartes, cartells i cartellets a la manifestació contra la sentència del TC sobre l’Estatut, «Som una nació. Nosaltres decidim»
«Ens roben 60 milions €/dia. Independència = Necessitat»
«Alforja decideix»
«Catalonia is not Spain»
«1714 – Decret de Nova Planta. 2010 – Retallada de l’Estatut. Espanya no vol els teus drets. Treu-te la bena. 300 anys retallant-te els drets. Digues prou. Independència»
«Gràcies T.C. Ja ho tenim clar!!!»
«Catalunya és una nació»
«Spain is pain»
«Ni Estatut. Ni sentència. Independència!»
«Les Terres de l’Ebre som vegueria»
«Retirada ja! Diputats Cat. Corts Espanya»
«Yes we can. Estat Català a Europa»
«Nosaltres decidim»
8
Tercera llei de Newton o principi d’acció-reacció
Hi ha una sèrie d’esdeveniments que han suposat un creixement o una disminució del percentatge de població favorable que Catalunya sigui un Estat independent. Segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, així va evolucionar l’independentisme entre el 2010 i el 2015:
28 de juny de 2010 |
El TC tomba l’Estatut |
24,3 % |
28 de novembre de 2010 |
Artur Mas investit president |
25,2 % |
28 de gener de 2011 |
Retallades socials de la Generalitat |
24,5 % |
20 d’octubre de 2011 |
Treva definitiva d’ETA |
28,2 % |
9 de juny de 2012 |
Rescat europeu de la banca espanyola |
34 % |
20 de setembre de 2012 |
«No» de Rajoy al pacte fiscal |
44,3 % |
23 de gener de 2013 |
El Parlament aprova la Declaració de Sobirania |
46,4 % |
17 de maig de 2013 |
Pacte Nacional pel Dret a Decidir |
47 % |
10 d’octubre de 2013 |
S’aprova la Llei Wert |
48,5 % |
25 de març de 2014 |
El TC tomba la Declaració de Sobirania |
45,2 % |
4 de novembre de 2014 |
El TC suspèn la convocatòria de la consulta del 9N |
45,3 % |
18 de juny de 2015 |
CiU es trenca |
37,6 % |
9
Balls de xifres (1)
Els ferits de les forces de seguretat de l’Estat durant l’1-O
L’1 d’octubre de 2017, el Govern de Rajoy va dir que 33 agents havien resultat ferits durant les càrregues. L’endemà, el Ministeri de l’Interior xifrava en 431 els agents ferits durant la jornada del referèndum. L’any següent, el 20 d’abril de 2018, el Govern del PP en va rebaixar la xifra a 111. Durant el judici, tant Soraya Sáenz de Santamaría com Enric Millo van calcular que van ser 93 els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat ferits durant l’1 d’Octubre, tot i que el responsable de la Policia Nacional en aquella jornada va declarar que van ser 65 els agents lesionats (24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i 1 a l’Hospitalet) i, per altra banda, el responsable de la Guàrdia Civil va dir que n’eren 55, és a dir, 120 ferits en total.
10
Ball de xifres (2)
Els votants ferits durant l’1-O
El dia 1 d’octubre, el Govern català va dir que hi havia hagut més d’un miler de ferits durant la jornada. Just després del referèndum, la Generalitat xifrava en 893 les persones ferides a conseqüència de les càrregues policials. Durant el judici del Procés, David Elvira, exdirector del Servei Català de la Salut, va presentar un informe en què es comptabilitzaven 1.066 atencions mèdiques, 991 el mateix 1 d’Octubre (entre les quals 9 policies nacionals, 2 guàrdies civils i 1 mosso) i 74 els dos dies posteriors. Els motius de les atencions van ser contusions (43,9 %), policontusions (38,6 %), ferides (5 %), fractures (2,3 %), crisis d’ansietat (2,8 %) i arrítmies (0,3 %).
11
Toni Comín i Oliveres
Conseller de Salut de la Generalitat (14 de gener de 2016 – 27 d’octubre de 2017). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya de Junts pel Sí i del PSC. Actualment és vicepresident del Consell per la República. Exiliat a Brussel·les, Bèlgica, des del 30 d’octubre de 2017.
12
Qui és Paco?
Segons la Viquipèdia, «Paco» pot ser una droga feta a partir de la pasta base de la cocaïna, una pel·lícula argentina dirigida per Diego Rafecas, un aliment de Nicaragua, una espècie de peix de l’Amazones, uns franctiradors de la guerra del Rif, l’abreviatura de l’antiga força policial xilena (Policía de Administración Comunal) o una manera despectiva de referir-se a l’actual policia xilena.
El Paco del Procés, però, és el funcionari de la secretaria del Tribunal Suprem encarregat de projectar a la sala els milers d’arxius, documents i vídeos que es van veure durant el judici. El Paco va «saltar a la fama» el 10 d’abril de 2019 quan va sofrir un mareig mentre declarava un inspector de policia de la Comissaria General d’Informació de Madrid i es va haver d’interrompre el judici durant deu minuts. La cosa va anar així:
Manuel Marchena:
Disculpe, vamos a parar un segundito que... tiene que asistir el médico forense a... a Paco. Por favor, ¿el doctor?... ¿El médico? A ver... Desalojen la sala.
Alguns minuts després, el judici es reprenia amb normalitat i amb l’explicació del magistrat: «Paco es una pieza indispensable en el desarrollo de la infraestructura de esta vista y se ha sentido indispuesto, pero afortunadamente ya está bien».
13
El cançoner del Procés
Endavant les atxes! Cançó composta per David Rosell i Francesc Ribera «Titot» amb motiu de la Diada de l’11 de setembre de 2016. Hi intervenen Natxo Tarré (Gossos), Els Catarres, Joan Reig, Meritxell Gené, Josep Bordes (Pepet i Marieta), Albert Garcia (Itaca Band), Guillem Solé (Buhos), Aitor Cugat (Xeic!), Joan Rovira, Pastorets Rock i Crossing.
Ens en sortirem, d’Obeses.
Els carrers seran sempre nostres, de Mascarats.
Agafant l’horitzó. Aquesta cançó va formar part de la campanya de la CUP per estimular la participació al referèndum i el sí a la independència. Composta per Txarango, compta amb la participació de Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol·lontai (Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal) i Ascensa Furore.
Som! Cançó de Xeic! patrocinada per la campanya de l’ANC pel referèndum. Hi col·labora l’actriu Mercè Martínez.
Sí. Cançó del grup català-valencià Pepet i Marieta anterior al referèndum. El vídeo està farcit d’imatges molt emotives i optimistes de les mobilitzacions independentistes.
No pots tancar-nos a tots, de Joan Dausà.
Dies de llum, d’Èric Vinaixa.
Rojos y separatistas, de Lágrimas de sangre.
La darrera colònia, de Buhos, composta el 3 d’octubre.
Octubre, de Fito Luri.
14
Tons i tornades que tornen...
En primera posició, i de manera destacada, Lluís Llach amb L’estaca, País petit, Venim del Nord, venim del Sud o Tossudament alçats. Però també La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma, i Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet.
Cant de maulets, d’Al Tall
Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, de Francesc Pi de la Serra
Jo vinc d’un silenci, de Raimon
Catalunya és poderosa, de Peret
Jo vull ser rei, d’Els Pets
Tornarem, de Lax’n’Busto
Camins, de Sopa de Cabra
Tornarem, de Xeic!
Utòpics, idealistes, ingenus, de Pau Alabajos
Canviarem la història, d’Inadaptats
Cançó XXI, de Feliu Ventura
Resistirem, de Gossos
Abril de 1984, de Cesk Freixas
Cavallers, de La Gossa Sorda
La primera senyera, d’Èric Vinaixa
A cada passa, d’At Versaris
Viurem lliures, d’Ebri Knight
El setge, d’Els Catarres
15
Fases de la vista oral del judici
1. Qüestions prèvies.
2. Proves o parts de la instrucció que es volen impugnar, afegir o renunciar.
3. Declaracions dels acusats.
4. Acusacions i defenses fan preguntes als acusats. L’acusat pot respondre a tothom o negar-se a fer-ho.
5. Prova testifical.
6. Declaren els testimonis de les parts, començant per les acusacions.
7. Prova pericial: declaració dels autors dels informes tècnics.
8. Proves documentals: revisió i reproducció dels documents que presenten les parts.
9. Conclusions i informes: els fiscals i les acusacions informen sobre els fets, qualifiquen els delictes, la participació dels acusats i la responsabilitat civil. En aquest moment es pot modificar l’escrit que es va presentar en la fase intermèdia, prèvia a la vista oral. Després és el torn dels advocats de la defensa.
10. Última paraula dels acusats.
16
«Exiliats» i «presos polítics» a TV3 durant les campanyes electorals
La Junta Electoral Provincial de Barcelona, a petició de Ciutadans, va prohibir als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fer servir expressions com «exili» o «presos polítics» quan es referien als activistes i polítics empresonats i que van ser jutjats, o als polítics que van marxar de Catalunya i van fixar la seva residència en diferents països europeus.
El text que apareixia al final dels telenotícies era el següent:
«En obligat compliment de la resolució de la Junta Electoral, en aquest informatiu no s’han pogut fer servir expressions com “EXILI” o “PRESOS POLÍTICS”, considerades contràries al principi de “neutralitat informativa” i utilitzades anteriorment amb criteris periodístics».
17
Alguns municipis que han aprovat places, carrers, sales, centres o pavellons «1 d’Octubre»
Aiguaviva, Alcover, Alella, Almoster, Alpicat, Altafulla, Amposta, Arbúcies, Arnes, Artés, Balaguer, Banyoles, Barcelona, Bellcaire d’Urgell, Bellpuig, Bellvei, Berga, Bescanó, la Bisbal d’Empordà, Bordils, les Borges Blanques, Cabrera de Mar, Cadaqués, Calafell, Caldes de Malavella, Calella, Canonge, Cassà de la Selva, Castelldans, Castellvell del Camp, Cercs, Cervera, Cornellà del Terri, Dosrius, l’Espluga de Francolí, Figueres, Fonollosa, Font-rubí, Fontcoberta, Garrigàs, Ginestar, Girona, Gironella, Gurb, Hostalric, Igualada, Jorba, Juneda, Llagostera, Llardecans, Lluçà, Masllorenç, Matadepera, Menàrguens, Molins de Rei, Mollerussa, Mont-roig del Camp, Montblanc, Mora la Nova, Olot, Palamós, el Palau d’Anglesola, la Palma de Cervelló, Pals, Penelles, les Planes d’Hostoles, Planoles, Porrera, les Preses, Puig-reig, Reus, Riells i Viabrea, Ripoll, Riudecanyes, Riudoms, Roquetes, Sallent, Salt, Sant Antoni Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Celoni, Sant Cugat, Sant Esteve d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Sant Gregori, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan de les Fonts, Sant Julià de Ramis, Sant Llorenç de Morunys, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Montalt, Santa Cristina d’Aro, Santa Eulàlia de Ronçana, Sitges, Solsona, Tàrrega, Tortosa, Ullastret, Valls, el Vendrell, Vila-seca, Vilabertran, Vilablareix, Vilagrassa, Vilanova i la Geltrú.