Mares i pares influencers

Montse Jiménez
Eva Bach

Fragmento

cap-1

Pròleg de Gemma Ventura Farré

La llum que li faltava

Tinc una germana encantadora de divuit anys que sé del cert que m’enviaria un mes a l’altra punta del món quan li insinuo —gairebé sense voler— què ha de fer. «És que no et suporto quan em parles així, eh?» L’altre dia vam dormir a la mateixa habitació, en dos llits. Ella estava trista, però no tenia ganes de parlar, i em va anar explicant per WhatsApp, de mica en mica, allò que feia que tingués «l’ànima fosca». L’estampa era ben curiosa: les dues estàvem a dos metres de distància, callades, teclejant i, a poc a poc, sentia com ella somreia, fins que, enmig de la nit, va tornar la llum que li faltava.

Ho penso mentre llegeixo aquest llibre: sí, els nostres adolescents no volen sermons, però qui carai en vol? No hi ha res més insuportable que sentir que et diuen: «Si fas això, te la fotràs. Has de fer això i això i això». El que potser valdria la pena recordar és que la vida és imprevisible, indomable i irrepetible: la drecera que a tu no t’ha dut on volies, potser a mi sí que m’hi durà. El caminet que s’enfila per aquí dalt, encara que sembli estrany, massa sinuós, i poc definit, és el meu. I per enfilar-m’hi no necessito el teu no —la teva por—, sinó el teu sí —la teva confiança.

Aquest llibre és un elogi de les persones que, en el moment clau, ens donen una bona empenta i ens deixen una bona empremta. Les que es dediquen, discretament, a influir —més amb l’exemple que amb la paraula— per fluir millor. Com són? Què les fa especials? Pensant en els meus fars, diria que són felices amb el que fan i amb el que són. Van a favor de la vida i, per tant, t’ajuden a remar a favor teu.

Trobo que té tot el sentit del món que els joves d’avui passin d’escoltar «persones amargades, estressades i frustrades». Vaja, jo en el seu lloc tampoc ho faria (per no acabar com ells). I per això aquest llibre ens convida a plantar-nos davant del mirall per preguntar-nos si estem contents amb la vida que tenim. Si la nostra manera d’entomar els dies —amb alegria? amb resignació?— els serveix de bon exemple. Si estem connectats de debò amb l’ara o anem desfilant desinflats d’aquí cap allà. I mireu, que bonic, això que ens proposen: revifar la nostra llum.

La meva germana fa segon de batxillerat i es mira amb il·lusió el futur. Vol tenir una feina amb què viatgi molt, té molta vitalitat i ganes d’obrir-se camí. Qui gosaria domesticar-la? Potser és hora de treure’ns el rovell de sobre, de deixar de creure que per tenir més anys tenim més raó, i agafar un paper menys invasiu, que no per això és menys profund: el d’acompanyant. Que ni t’esclafa per sobre ni t’empaita per darrere ni et dirigeix per un cantó. Hi és —ja sigui al teu costat o a l’altra banda de la pantalla— per escoltar-te, respectar-te i impulsar-te.

L’Eva Bach i la Montse Jiménez són dues persones compromeses amb la bellesa de viure. Tenen optimisme i generositat de sobres per poder regalar-nos ni més ni menys que cinquanta maneres per influir de debò. I si elles ens donen unes bones eines, ara caldrà que nosaltres tinguem unes bones mans.

GEMMA VENTURA FARRÉ,

periodista i mestra
cap-2

Pròleg de Jaume Funes

Si penses en les teves contradiccions, t’estimaran

Si llegeixes aquest llibre t’ho passaràs bé i… tornaràs a sentir que pots ser jove. Si vius entre adolescents (angoixant-te com a pare o tractant de ser educativament útil com a professora) aquestes pàgines et recordaran que cada dia pots descobrir que el sol surt d’una manera diferent.

Si estàs llegint és perquè intentes educar vides adolescents. A més, potser ho estàs fent perquè et sens perduda o perdut i no vols, de cap manera, compartir el discurs sempre conservador segons el qual infants i adolescents s’espatllen per culpa de tants canvis a la nostra societat. No odies el mòbil, però t’agradaria que el teu fill fes la mateixa cara quan et mira a tu que quan mira la pantalla.

Aquest llibre comença per recordar-nos que, quan tot canvia, no té sentit enyorar el passat. Ans al contrari, ens hem de preguntar com continuem educant enmig de les noves realitats. Sembla frustrant que mirin més un youtuber … amb cinc milions de seguidors. Abandona la frustració i fes el que et proposen les autores: tractar de descobrir els atractius que hi ha darrere. Quan no fa gaire discutia amb la meva neta sobre la Paula Gonu (en trobaràs la referència a la pàgina 30) ella em va fer callar dient: «Avi, et dona una altra perspectiva». Com tantes vegades he repetit, no es pot ser adolescent sense un smartphone. Vulguis o no vulguis, eduques adolescents digitals, en dimensions virtuals i en xarxa (també en la presencialitat de les abraçades impossibles i en les seguretats de les mirades acollidores).

Pàgina darrere pàgina sentiràs que, primer de tot, has de mirar les vides adolescents i tractar d’escoltar el que et diuen. Com sempre hauries d’haver fet, però ara descobrint noves dimensions, perspectives, sentits. No són exactament les vides que tu —que no vols patir— voldries que tinguessin, però sí vides que es donen en una realitat apassionant, contradictòria, arriscada, sotmesa a moltes pressions, especialment les del mercat i els dogmes. Llegint, trobaràs que no és impossible fer-ho. Educar sempre ha estat tractar d’influir honestament en d’altres vides i, ara, el que et proposen és que tinguis en compte les dimensions «influencer».

Certament, no, no és tan fàcil. Però no és culpa de la societat d’internet. Ho és, com sempre, perquè els adolescents ens belluguen les cadires, ens fan preguntes impertinents, ens obliguen a revisar les nostres vides. Fa temps que es va acabar la possibilitat de fer sevir catecismes, manuals d’urbanitat, regles de bona educació. I ara, a més, són impossibles. La hipocresia, la incoherència, els contrasentits de vides sense sentit, el poder de l’autoritat, etc., han esdevingut més impossibles quan les parets de la vida poden ser transparents.

Estàs a punt de llegir un llibre que et farà feliç. Fonamentalment, perquè t’obligarà a pensar en tu. T’obligarà a tenir temps per dubtar, pensar, descobrir emocions i sentiments, preguntar-te pels sentits de la teva vida… Només així podràs ajudar els teus adolescents a trobar els seus sentits.

JAUME FUNES,

psicòleg i educador
cap-3

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos