El cine que ens va obrir els ulls

Gemma Nierga
Jaume Figueras

Fragmento

cap-1

 

PRÒLEG

Aquest llibre va néixer al teatre Tívoli de Barcelona. El Jaume i jo vam anar-hi a veure Jesuschrist Superstar amb l’al·licient que el paper de Jesús l’interpretava l’actor que va protagonitzar la mítica pel·lícula el 1973. Més de quaranta anys més tard, allà hi havia el Ted Neelly, que ja havia superat amb escreix els trenta-tres anys reglamentaris, cantant-li al seu pare «per què m’has abandonat?». Portats per l’emoció de l’espectacle i per la devoció que tots dos sentim pels musicals, vam decidir que compartiríem en un llibre tot el que hem viscut al cine. Aquí el teniu.

El Jaume diu que, a la gent de la seva generació, el cinema els va descobrir la vida. Als de la meva, el Figueras ens va descobrir el cine. Ell era el Mr. Belvedere de Fotogramas i després el vam veure a Cinema 3 i a l’Informatiu Cinema de TV3, i també a les gales dels Oscar de Canal Plus. Junts vam treballar molts anys a la ràdio. I ens uneix, a més, una amistat que fins i tot ens ha fet compartir llit, com l’estranya parella en un hotel de Nova York, per no perdre’ns una estrena a Broadway.

Ara que el Jaume afirma que viu «apartado del mundanal ruido», ho hem aprofitat per convidar-lo a parlar de cinema sense la urgència que imposa la feina del periodista, recuperant el plaer que a tots ens produeix compartir amb els amics a la sortida del cine el que ens ha semblat la pel·lícula. El Jaume sempre s’ha reivindicat com a cronista i no com a crític, i jo em vull reivindicar com a simple espectadora que sempre aprèn escoltant el mestre.

Vam escollir com a escenari d’aquestes converses el despatx del Jaume, un veritable cau de cinèfil, com no podria ser d’una altra manera, i allà ens vam tancar rodejats dels seus arxius, cartells i objectes de cine i sota la mirada del Marlon Brando, el Chaplin i l’Audrey Hepburn.

I en el llibre que teniu ara a les mans hem recollit aquests converses que ens van fer rememorar les llàgrimes, els riures, els xiscles de por i totes les emocions que hem descobert al cine. Veureu que ens hem sincerat i no ens hem guardat cap secret. El Jaume confessa que va sortir sanglotant inconsolablement del cine quan li van tallar el cap a la Maria Antonieta. I jo, que vaig descobrir l’amor veient Grease, tot i que el Jaume assegura que el que vaig descobrir va ser el sexe. En aquest llibre hi trobareu també les pel·lícules que més ens han agradat i les que ens han avorrit, i esperem que llegint-lo us vinguin ganes de tornar-les a veure o d’anar al cinema a descobrir-les totes.

El Jaume té fama de despistat i se la guanya a pols cada dia. Quan no perd la gorra es deixa les ulleres a l’estudi de la ràdio, però no oblida mai el nom d’un actor. Això ens ha permès recórrer la història del cinema a través de centenars de pel·lícules, moltíssimes anècdotes i evocant els grans directors, sense que haguéssim de consultar Google en cap moment.

Els nostres records són els de dues generacions. Al Jaume i a mi ens separen vint-i-cinc anys i tenim gustos no sempre coincidents. Ell no entén qui són els bons i els dolents de Star Wars i jo no m’emociono veient Els paraigües de Cherbourg. Tant si sou d’una generació com d’una altra, estem segurs que la lectura d’aquest llibre us convidarà a recordar les pel·lis que també us van obrir els ulls i les emocions que heu viscut al cine.

GEMMA NIERGA

imagen

(Foto de Paramount Pictures/Fotos International/Getty Images.)

El Danny i la Sandy, un idil·li d’institut. L’Olivia Newton-John i el John Travolta a Grease (1978).

cap-1

1

LES MIL CARES

DE L’AMOR

Ara en diuen crush però ens entendríem millor si diguéssim flechazo. Per a alguns pot ser el somriure de l’Ingrid Bergman; per a d’altres, la manera de caminar del Richard Gere. Seure en una butaca de cine, amb els llums apagats: la manera més fàcil d’enamorar-se. Sense cap interferència sexual.

cap-2

 

EL PRIMER AMOR

GEMMA: Grease és, sens dubte, la pel·lícula de la meva adolescència. La vaig veure el 1978. Els meus pares em van deixar anar sola al cine per primera vegada amb la meva cosina Carmeta. No sabia què anava a veure i no podia imaginar que moltes de les cançons de Grease passarien a formar part de la banda sonora de la meva vida i de la dels meus amics… No sabíem anglès, però les cantàvem com si ens hi anés la vida. El tema del clímax del film, You’re The One That I Want (Tu ets la/el que jo vull) comença amb el John Travolta cantant-l’hi a una Olivia Newton-John sensacional, enfundada en un vestit de cuir negre: «I got chills / They’re multiplying» (Sento calfreds / S’estan multiplicant), que en la nostra veu sonava més o menys com «Igatxú, tumatxdecuaia», però no ens importava i era divertidíssim…

JAUME: I ara fan sessions amb karaoke perquè la gent canti les cançons en directe.

GEMMA: Quan va acabar la projecció em feia mal el pit, perquè, tot i que jo m’ho passava molt bé a l’escola, la meva vida no era exactament com la vida a l’escola Rydell de Grease. A les Escolàpies no hi havia cap Rizzo ni Sandy, ni Danny Zuko… perquè érem tot noies. I recordo el personatge de la Rizzo, que interpretava l’Stockard Channing, que era la noia forta, valenta, decidida, aquella amiga que t’agrada tenir a prop.

En acabar la projecció, jo sentia un dolor, una pressió que m’impedia respirar i —com que soc una mica dramàtica— quan vaig arribar a casa li vaig dir a la meva mare que potser era alguna cosa greu, aquell mal al pit. En aquell moment no vam esbrinar què em passava. Anys més tard he descobert que el que tenia és que m’havia enamorat per primera vegada, perquè aquest dolor al pit és exactament el que he sentit quan m’he enamorat de veritat.

imagen

(Foto de Paramount Pictures/Fotos International/Getty Images.)

El personatge de la Rizzo a Grease, interpretat per l’Stockard Channing, va ser el responsable que la pel·lícula no fos per a tots els públics: una estudiant embarassada, tot i que era la de més edat del repartiment. Trenta-quatre anys i encara a l’institut! La seva obsessió per assemblar-se a l’Elizabeth Taylor la va fer passar compulsivament per innumerables operacions d’estètica.

Em vaig enamorar de l’amor,

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos