101 dubtes del català resolts per l'Optimot

Pau Clua
Autor desconegut

Fragmento

cap-1

1.

Els accents diacrítics

—Recordes quan hi havia tants diacrítics?

—Sí, per sort ara només cal que n’aprenguem quinze!

Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d’accentuació no s’haurien d’accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Amb l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016, la llista de mots que porten accent diacrític es va reduir a quinze monosíl·labs d’ús freqüent:

bé: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció

be: ‘anyell’, nom de la lletra b

déu: ‘divinitat’

deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser

es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural

mà: ‘part terminal del braç’

ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’

mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’

mon: possessiu

pèl: ‘vellositat’

pel: contracció de per + el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’

que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

sé: verb saber

se: pronom feble

sí: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’

si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

sòl: ‘superfície del terreny’

sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser

son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)

té: verb tenir

te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)

us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort

vos: pronom feble

imagen

Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons). En canvi, seguint l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s’han escrit amb diacrític ara s’escriuen sense, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

cap-2

2.

Podem dir degut a en català?

—No només es pot dir, sinó que, a més, es fa servir molt.

—Degut a...

—Degut al fet que pot funcionar de múltiples maneres.

L’expressió degut a és una locució causal i equival a ‘a causa de’ o ‘perquè’. Va seguida d’un sintagma nominal o d’una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:

La festa es va suspendre degut a la pluja.

Degut al fet que s’esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.

D’altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l’ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:

La suspensió de la festa va ser deguda a la pluja.

El descens del nombre de reserves hoteleres va ser degut al fet que s’esperava mal temps.

Finalment, el participi degut, deguda també pot funcionar com a adjectiu. Per exemple:

Les inundacions degudes a les pluges han causat molts problemes.

El descens de reserves hoteleres degut al mal temps ha fet baixar els beneficis del sector.

cap-3

3.

Des que o des de que

—Hi ha caigudes molt cèlebres.

—Quines?

—La del mur de Berlín, la de l’Imperi romà, les d’un antic monarca, la de les torres bessones o la de la preposició de davant de que.

—Sí, però aquesta última només en registres formals.

La preposició des de s’escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l’espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc., una realitat. Per exemple:

Vam viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.

Som aquí des de les quatre de la tarda.

Ja pots començar des de demà.

T‘ho dic des de la meva experiència personal.

Si la preposició des de va seguida d’una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s’apostrofa segons les normes de l’apostrofació de mots:

Des d‘ara puc assegurar-te que això no és veritat.

Si va seguida dels articles masculins el, els, es fan les contraccions des del, des dels:

Tres quilòmetres a comptar des del pont.

Aquesta cova es coneix des dels anys noranta.

Aquesta preposició també pot anar seguida d’una oració introduïda amb la conjunció que, i llavors la preposició de cau:

Han posat en pràctica noves dinàmiques des que la presidenta va accedir al càrrec.

Des que ha arribat la guàrdia urbana, la situació s‘ha normalitzat.

En registres informals pot ocórrer que no s’elideixi la preposició de davant de que:

Des de que ha arribat que no para de xerrar.

Tot i això, en registres formals convé reduir des de que a des que:

Des que ha arribat hi ha una gran expectació.

imagen

cap-4

4.

Perquè, per què, per a què

—Per què matines tant?

—Per què tot ha de tenir un perquè?

—Doncs per a què matines?

Per saber quan cal fer servir perquè, per què o per a què, hem de tenir en compte els usos d’aquestes tres formes:

Perquè

1. Indica causa i equival a ja que:

Fa una festa perquè és el seu aniversari.

No surtis, perquè plou.

2. Indica finalitat o terme i equival a a fi que, amb la finalitat que o per tal que:

Va venir perquè li féssim un certificat.

Queda poca estona perquè arribin.

3. Equival a raó o causa quan va precedit d’article i funciona com a nom:

No te‘n sabria dir el perquè.

Aquesta tarda t‘explicarà el perquè del seu disgust.

Per què

1. Equival a per quina raó i introdueix frases interrogatives, tant directes —amb signe d‘interrogació al final— com indirectes —sense signe d‘interrogació:

Per què no ha vingut?

Pregunta-li per què no ha vingut.

2. Equival a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals, és a dir, funciona com a pronom relatiu:

Aquesta és la pel·lícula per què s’interessaven tant (‘per la qual s’interessaven tant’).

Aquí teniu deu raons per què un nen ha d’estudiar música (‘per les quals un nen ha d’estudiar música’).

Per a què

1. Equival a per a quina finalitat i introdueix frases interrogatives, tant directes —amb signe d’interrogació al final— com indirectes —sense signe d’interrogació:

Per a què vols les tisores?

Pregunta-li per a què serveix aquest estri.

En nombrosos contextos, és possible tant l’ús de per a què com per què interrogatiu: la tria entre l’un i l’altre dependrà del valor que es vulgui fer destacar:

Per a què matines tant? (‘per a quina finalitat matines tant?’).

Per què matines tant? (‘per quina raó matines tant?’).

2. Equival a per al qual, per a la qual, per als quals o per a les quals, és a dir, funciona com a pronom relatiu. Es tracta d’un ús poc habitual:

L’empresa per a què treballava ha fet suspensió de pagaments (‘per a la qual’).

El grau per a què demaneu accés ha tancat el període de preinscripció (‘per al qual’).

cap-5

5.

Tan o tant

—Abans sempre dubtava tant, amb el tan i el tant!

—Doncs no és tan complicat. Només has de saber que tan complementa un adjectiu o un adverbi, i tant, un nom o un verb.

Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. Per exemple:

El meu fill és tan prim com jo.

Tampoc no vius tan lluny.

En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. En aquest cas, funciona com a adjectiu i concorda amb el nom que acompanya. Per exemple:

Hi ha tant soroll que no sento res del que em dius.

Fa tanta calor que no puc dormir.

La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb. Per exemple:

Ha menjat tant que no pot dir fava.

No corris tant.

Aquest adverbi també pot introduir dos elements idèntics. Per exemple:

Tant en Joan com la Maria ho sabran fer.

Els seus judicis, tant polítics com literaris, eren encertats.

cap-6

6.

Podem dir comptar amb en català?

—Comptem amb força relats de Sant Jordi. Comptem amb tu per llegir-los?

—I tant! Un, dos, tres....

—Què fas?

—Què fas tu, que abuses de comptar amb!

L’expressió compt

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos