Una mascota massa peluda (Pica, Poll 4)

Fernando Alcalá
Geòrgia Costa

Fragmento

cap

imagen

imagen

imagenimagenHi ha barrets grossos, barrets d’ala, gorres de llana amb una borla al capdamunt.

També hi ha barrets de pirata, i de copa, que són negres, brillen molt i els porten persones molt elegants.

O barrets de vaquer, amb l’ala molt ampla i una cinta al voltant, amb una mena de clot a dalt de tot.

imagenI... n’hi ha de més tipus, encara!

I saps que alguns barrets amaguen secrets?

imagenSí! Secrets!

Però, xxxt!, No ho diguis a ningú perquè, és clar, és un secret.

Per exemple, fixem-nos en el barret que hi ha dins d’aquest bagul. Aquí! El veus?

És un barret de color marró clar. Té una ala curta que l’envolta i que et protegeix del sol, i és rodonet, una mica dur, com un casc. Dalt de tot, el barret hi té un botó.

Sí! És un barret d’explorador!

Els exploradors són persones que viatgen pel món, que descobreixen civilitzacions perdudes o animals fabulosos ben endins de les selves i dels deserts.

I tenen una vida plena d’aventures!

Vols viure aventures, tu?

Segur que sí. Qui no vol viure aventures?

Però... Espera!!! No t’hem dit que hi ha barrets que guarden secrets?

Doncs aquest n’amaga un.

És un secret molt petitó, petitoníssim.

Para atenció, que te l’explicarem.

cap-1

imagen

Estic avorrit. Molt. Molt avorrit. MOLTÍSSIM. MOLT AVORRIDÍÍÍSSIM.

No sé què fer. El temps se’m fa llarg llarg llarg. Com una trena que arriba fins a terra, així de llarg. Perquè quan t’ho passes bé sembla que el temps passi volant, però quan t’avorreixes...

Quan t’avorreixes, doncs és A L’INREVÉS.

I ja he dit que estic molt i molt avorrit, oi?

És que fa dies que ni jo ni la meva família ens hem mogut del barret on vivim! I això no pot ser! No pot ser perquè la meva família i jo no estem fets per quedar-nos quiets sempre al mateix barret:

p40.jpg

A més, vivim en un barret d’explorador que és dins d’un bagul ple de disfresses en una escola de primària, i el que ens agrada més és explorar caps.

Però fa molt dies que no ho podem fer i, per això, estic avorrit. I no només jo...

—M’avorreeeeeeixo —es queixa la Picoreta darrere meu arrossegant els peus. Ho fa sempre que s’avorreix.

p40.jpg

La Picoreta és la meva germana gran. Sempre té idees estranyes i no para mai quieta. Imagina com s’ho deu haver passat aquests dies! Doncs fatal! A més, la Picoreta viu OBSESSIONADA amb les coses dels humans, però com que ara no té cap obsessió nova es passa els dies buscant-ne una.

Que si «Pessigoi, mira sota del barret a veure si hi ha res». I jo miro sota del barret, però només hi ha barrets. I borrissol!

Que si «Pessigoi, enfila’t al botó del barret i mira ben lluny, a veure si hi trobes alguna cosa». I jo pujo corrents al botó del barret, poso la poteta fent visera per veure si veig alguna cosa a l’horitzó i, res, la classe de primer continua igual.

Que si «Pessigoi, cantem i ballem per distreure’ns».

Que si «Pessigoi, saltem una mica».

I així tota l’estona.

I tot perquè fa dies que ni els nens de la classe ni la professora, que és la senyoreta Llum, no han vingut.

—Ja tornaran —ens diu la mama poll un matí. Ella també sembla molt avorrida. La mama poll és la millor exploradora del món però, és clar, ara no té per on explorar!

—De debò que tornaran? Potser se’ls han emportat unes tisores gegants! —excla

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos