Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Hi ha barrets grossos, barrets d’ala, gorres de llana amb una borla al capdamunt.
També hi ha barrets de pirata, i de copa, que són negres, brillen molt i els porten persones molt elegants.
O barrets de vaquer, amb l’ala molt ampla i una cinta al voltant, amb una mena de clot a dalt de tot.
I... n’hi ha de més tipus, encara!
I saps que alguns barrets amaguen secrets?
Sí! Secrets!
Però, xxxt!, No ho diguis a ningú perquè, és clar, és un secret.
Per exemple, fixem-nos en el barret que hi ha dins d’aquest bagul. Aquí! El veus?
És un barret de color marró clar. Té una ala curta que l’envolta i que et protegeix del sol, i és rodonet, una mica dur, com un casc. Dalt de tot, el barret hi té un botó.
Sí! És un barret d’explorador!
Els exploradors són persones que viatgen pel món, que descobreixen civilitzacions perdudes o animals fabulosos ben endins de les selves i dels deserts.
I tenen una vida plena d’aventures!
Vols viure aventures, tu?
Segur que sí. Qui no vol viure aventures?
Però... Espera!!! No t’hem dit que hi ha barrets que guarden secrets?
Doncs aquest n’amaga un.
És un secret molt petitó, petitoníssim.
Para atenció, que te l’explicarem.
Estic avorrit. Molt. Molt avorrit. MOLTÍSSIM. MOLT AVORRIDÍÍÍSSIM.
No sé què fer. El temps se’m fa llarg llarg llarg. Com una trena que arriba fins a terra, així de llarg. Perquè quan t’ho passes bé sembla que el temps passi volant, però quan t’avorreixes...
Quan t’avorreixes, doncs és A L’INREVÉS.
I ja he dit que estic molt i molt avorrit, oi?
És que fa dies que ni jo ni la meva família ens hem mogut del barret on vivim! I això no pot ser! No pot ser perquè la meva família i jo no estem fets per quedar-nos quiets sempre al mateix barret:
A més, vivim en un barret d’explorador que és dins d’un bagul ple de disfresses en una escola de primària, i el que ens agrada més és explorar caps.
Però fa molt dies que no ho podem fer i, per això, estic avorrit. I no només jo...
—M’avorreeeeeeixo —es queixa la Picoreta darrere meu arrossegant els peus. Ho fa sempre que s’avorreix.
La Picoreta és la meva germana gran. Sempre té idees estranyes i no para mai quieta. Imagina com s’ho deu haver passat aquests dies! Doncs fatal! A més, la Picoreta viu OBSESSIONADA amb les coses dels humans, però com que ara no té cap obsessió nova es passa els dies buscant-ne una.
Que si «Pessigoi, mira sota del barret a veure si hi ha res». I jo miro sota del barret, però només hi ha barrets. I borrissol!
Que si «Pessigoi, enfila’t al botó del barret i mira ben lluny, a veure si hi trobes alguna cosa». I jo pujo corrents al botó del barret, poso la poteta fent visera per veure si veig alguna cosa a l’horitzó i, res, la classe de primer continua igual.
Que si «Pessigoi, cantem i ballem per distreure’ns».
Que si «Pessigoi, saltem una mica».
I així tota l’estona.
I tot perquè fa dies que ni els nens de la classe ni la professora, que és la senyoreta Llum, no han vingut.
—Ja tornaran —ens diu la mama poll un matí. Ella també sembla molt avorrida. La mama poll és la millor exploradora del món però, és clar, ara no té per on explorar!
—De debò que tornaran? Potser se’ls han emportat unes tisores gegants! —exclamo jo recordant les històries de tisores malvades que ens explica el pare: sempre van a buscar els cabells que tenen polls!
Estic tan avorrit que penso que... que tant de bo avui la Picoreta em proposi saltar, o córrer fent voltes al barret!
—I tant que tornaran —assegura el papa poll mentre serveix l’esmorzar a tota la família.
Com cada dia, l’esmorzar és un bol gros ple fins dalt de caldo. És un caldo misteriós que sempre fa amb una recepta secreta. És boníssim!
—Segur? —Insisteixo.
—Que sí! Però mentre no tornen, podem meditar una mica.
Tan bon punt ho diu, s’asseu amb les potetes encreuades, tanca els ulls i canta «Oooooommmmmm!», que és el que sempre canta quan medita.
El papa poll és el que ha estat més tranquil tots aquests dies que no hi ha hagut nens a l’escola, però, és clar!, això és perquè el papa poll normalment és al barret amb la Lena, la meva germana petita. El papa poll la té sempre enganxada a la barba!
—Jo no vull meditar! Jo vull que tornin els neeeeeeeeeeeeeeeeeens! —xiscla la Picoreta aixecant les potetes. Mare meva, que exagerada que és!
—Ja tornaran... —insisteix la mama poll ventant-se amb el seu barret d’explorador. De sobte, es queda molt quieta, com una estàtua; està pensant—. Escolteu, pollissons. Per a quan tornin els nens i les nenes de la classe, acabo de decidir una cosa...
—Què has pen... —començo a preguntar.
Però callo.
No callo perquè sí, sinó perquè fa un moment a la classe hi havia silenci, però justament ara...
No!
Un moment!
—Què és aquest rebombori? —pregunta la Picoreta.
—Ai! Pot ser que sigui el que pensem? —comento jo.
Correm fins a la vora del barret perquè el soroll cada vegada se sent més fort.
I, aleshores, entren.
