Esmorzar a Central Park (Sèrie New York Academy 3)

Ana Punset

Fragmento

cap-1

imagen

L’Alma no para de riure i jo ho intento. No ho puc evitar, estic nerviosa, neguitosa, morta de por. Segons ella, la millor manera de relaxar-se és respirar bé, tancar els ulls i intentar meditar. Com es nota que ella és ballarina... Jo, de moment, l’únic que faig és tremolar com una fulla; una fulla amb els ulls tancats.

imagen

Al final, com que no aconsegueixo calmar-me, decideixo que hem de sortir a passejar una estona perquè em toqui una mica l’aire. O sigui que som aquí, de camí cap a un bar amb destil·leria pròpia, en un carrer força tranquil de Williamsburg, el nostre barri adoptiu. Quan hi arribem, seiem en una de les poques taules del local. M’encanten la paret d’obra vista que tinc a la meva esquerra i els llums que pengen del sostre just a sobre la barra i que ho tenyeixen tot d’un to ocre absenta. I res, malgrat això, l’Alma no aconsegueix que em relaxi, tot i que jo m’hi esforço de debò... Però és que per molt que m’insisteixi perquè col·labori, perquè el meu cervell pari de pensar en el que passarà demà, o en el perill que no passi res, no hi ha manera; continuo obcecada en el mateix i no surto d’aquí. En Henry Bromer, el meu professor de l’acadèmia, anunciarà a primera hora els guanyadors del concurs que participaran en la Book Expo America, i vull i necessito ser un d’ells.imagen Em va costar molt trobar els poemes adequats i participar en el concurs, he treballat intensament malgrat els obstacles i crec que em mereixo guanyar. Ara bé, la competència és dura... O sigui que l’únic que vull és tancar els ulls i despertar-me demà en el moment de l’anunci. Però no puc, perquè ara mateix l’Alma s’ha posat la llimona del seu got a la boca i no para de fer ganyotes perquè rigui. Jo brando el cap i li faig la guitza.

—Mira que si et veu l’Ivan... —li dic, recordant-li el seu company de dansa i possible nòvio. L’Alma obre els ulls escandalitzada. Les seves pestanyes, que jo defineixo afectuosament com les meves ales de papallona, s’obren en tota la seva esplendor.

—Això no ho diguis ni de broma.

Somric.

imagen—Puc fer-te una foto? —li pregunto, i de seguida li aclareixo que és per enviar-la als altres.

—De cap manera, que haurien vingut —protesta l’Alma, negant amb el cap.

—Ja saps que no podien. En Sam m’està cobrint al Lap-Cat, la Valen és amb l’Ethan i l’Hugo havia quedat per fer un possible encàrrec, em sembla... —dic, per recordar-li l’atrafegada vida dels nostres amics.

imagen

—Això no és cap excusa. Jo també tenia assaig, però avui més que mai tu necessitaves companyia, i qui és aquí fent-te costat? —pregunta l’Alma, mentre obre les mans enlaire i s’assenyala a ella mateixa.

—Tu —contesto, i li’n dono les gràcies.

—No t’ho dic pas perquè m’ho agraeixis —m’etziba.

—D’acord, doncs no t’ho agraeixo. Però... puc fer-te la foto, ara? —pregunto mig somrient.

L’Alma no calla mai res, sempre diu el que pensa i és una de les coses que m’agraden més d’ella. És sincera, transparent, i això no abunda gaire avui dia, sinó que més aviat costa de trobar, sobretot en una ciutat que no és la teva i on vas arribar tota sola fa només vuit mesos.

—D’acord, però m’has de prometre que ningú no et robarà res i ho penjarà en algun blog famós —fa broma la meva amiga, referint-se a l’infern que vaig passar unes quantes setmanes enrere, quan una companya de classe em va robar una llibreta amb tots els meus poemes i els va penjar al seu blog fent-se passar per l’autora.

imagen—Ha, ha, ha, molt graciosa —exclamo, i tot seguit li faig la foto per enviar-la per WhatsApp al grup que compartim amb la Valen, en Sam i l’Hugo, el meu nòvio, l’amor de la meva vida.

—A sobre que m’humilio per tu... Va, t’ha tocat —diu l’Alma; treu el tros de llimona del meu got i me l’ofereix.

—No, gràcies —dic, i el rebutjo rotundament amb la mà.

—Au, vinga, Sofía, que riure relaxa i és el millor tractament per a l’estrès. Creu-me! Em sembla que des que ens coneixem he demostrat que tinc raó unes quantes vegades... M’equivoco?

L’Alma somriu expectant. Jo aprimo els ulls mig somrient. Té força raó. imagen Com quan em va obligar a sortir del llit i a lluitar per la veritat demostrant que aquells poemes robats eren meus, imagenen comptes de deixar-me enfonsar com un vaixell enmig d’una forta tempesta. Des que soc a Nova York, l’Alma ha estat un dels meus principals motors per continuar en aquesta ciutat i lluitar pels meus somnis. En els moments més difícils, quan em vencia l’adversitat i aleshores només pensava a rendir-me, ella hi era per fer-me obrir els ulls i recordar-me unes quantes coses. Per tant, respiro fondo i agafo la punyetera llimona. Quan la tinc a dins la boca, miro a banda i banda per assegurar-me que no ens observa ningú i em quedo tranquil·la. És diumenge, són dos quarts de vuit, i el local està bastant buit, tot i ser petit. Per tant, separo els llavis i ofereixo el meu millor somriure a l’Alma.

M’obliga a fer-me una foto amb ella, que ja s’ha tornat a ficar la seva llimona a la boca, la selfie més vergonyosa del món. I quan veig el resultat de la foto, amb els nostres caps enganxats per les rialles i l’amistat, totes dues amb un braç a l’espatlla de l’altra, perquè no pot ser d’una altra manera... llavors sí que ric, i ho faig fort, amb ganes, perquè estem ridícules, perquè tal com acaba de dir la meva amiga, riure em va bé, i ara soc incapaç de parar. Em ploren els ulls i em fa mal la panxa, però no puc parar de riure. I això que el cambrer ja ens comença a mirar amb mala cara, perquè acabem d’espantar l’única parella que havia vingut a buscar una mica d’intimitat en aquest bar. Sí, la meva amiga ha guanyat, però jo també, per descomptat.

imagen

cap-2

imagen

imagenAquesta nit amb prou feines he dormit dues hores, i ara el cos m’ho fa pagar. Les rialles de l’Alma es van allargar fins pràcticament la matinada, i després de les rialles van venir les paraules reconfortants, les que em van recordar com havia millorat, les que em pretenien convèncer que tenia el concurs guanyat. L’última cosa

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos