La increïble història de... - El papa pispa

David Walliams

Fragmento

cap

Aquesta és la Rita, la mare d’en Frank.

imagen

La tieta Flip és la tieta del pare. De vegades fa de cangur a en Frank.

imagen

El senyor Gran és un cap de la màfia sorprenentment petit. A qualsevol hora del dia, sempre porta un pijama de seda i un batí, amb sabatilles de vellut amb les inicials «Sr. G.».

imagen

El senyor Gran té dos sequaços, en Dits i en Polzes.

A en Dits li diuen així perquè té els dits llargs i fins, perfectes per escurar les butxaques dels altres.

En Polzes té uns polzes enormes que fa servir per fer un mal horrorós als enemics del senyor Gran.

imagen

En Will i l’Os són els nebots terribles d’en Polzes.

imagen

En Txang és el majordom sinistre del senyor Gran.

imagen

La reverenda Judith és la vicària de la parròquia.

imagen

El sergent Befa és l’agent de policia local.

imagen

El senyor Pivot és un carceller borni.

imagen

El jutge Columna és conegut per tenir un cor de pedra.

imagen

En Raj és un quiosquer.

imagen

imagen

imagen

cap-1

imagen

BRAM!

BRAM! va fer el cotxe del pare baixant a tota velocitat per la pista de terra. El pare d’en Frank participava en curses de velocitat. Era un esport perillós. Els cotxes xocaven entre ells...

imagen

... i no paraven de donar voltes enmig d’un soroll eixordador.

El pare conduïa un vell Mini que ell mateix havia trucat. Hi havia pintat una bandera britànica al sostre i l’havia batejat amb el nom de Reinona en homenatge a una dama que admirava molt, Sa Majestat la Reina. El cotxe era tan famós en l’ambient de les curses com el seu conductor. El motor de la Reinona feia un soroll inconfusible, semblant al rugit d’un lleó. león: ¡BRAM!

El pare era el Rei de la Pista. Era el millor pilot que la ciutat havia vist mai. La gent venia d’arreu del país per veure’l córrer. Ningú no havia guanyat tantes vegades com ell. Cada setmana, cada mes, cada any, el pare alçava trofeus mentre la gentada cridava el seu nom.

imagen

imagenEra una vida regalada. Com que el pare era un heroi local, tothom el volia conèixer. Quan duia el seu fill a menjar pastís de carn amb puré de patates, el propietari del restaurant els en servia una ració doble i després no els deixava pagar ni un cèntim. Quan en Frank caminava amb el seu pare pel carrer, la gent que anava amb cotxe feia sonar les botzines...

BIP! BIP!

... i somreien i els saludaven amb la mà. El noi sempre sentia un esclat d’orgull quan això passava. imagenA en Frank fins i tot li van apujar la nota en un examen de Matemàtiques després que el professor aconseguís fer-se una foto amb el seu pare durant una reunió de pares.

Però l’admirador més fervent que en Gilbert tenia era el seu fill, que el venerava. El considerava un heroi. En Frank anhelava ser algun dia com el seu pare, un campió als circuits. El seu somni era poder conduir la Reinona algun dia.

imagen

Com és natural, pare i fill s’assemblaven molt. Tots dos eren baixets, rodanxons i amb les orelles sortints. El noi era com si algú hagués posat el pare en una màquina reductora. De tots els nens de l’escola, en Frank sabia que mai no seria el més alt ni el més guapo ni el més fort ni el més llest ni el més divertit. Però havia vist la imagen i les meravelles que el seu pare era capaç de provocar amb la seva habilitat i el seu coratge als circuits. Més que cap altra cosa, allò era el que el noi volia experimentar.

El pare, per la seva banda, prohibia al fill que l’anés a veure córrer. La nit començava amb vint cotxes fent voltes al circuit, i al final ja només en quedava un. Sovint els pilots en sortien greument ferits a causa de les col·lisions múltiples, i de vegades passava el mateix amb els espectadors si algun cotxe s’estavellava contra les grades.

—És perillós, company —deia el pare. En Gilbert sempre deia «company» al seu fill. Eren pare i fill, però també eren amics.

—Però, papa... —suplicava el noi mentre el pare l’acotxava al llit.

imagen

—Res de peròs, company. No vull que ho vegis si mai prenc mal.

—Però tu ets el millor! Mai no et faràs mal!

—He dit que res de peròs. I ara, vinga, sigues bon noi. Fes-me una caribraçada[1] i ves a dormir.

El pare sempre plantava un petó al front del seu fill abans de sortir de nit a participar a les curses. En Frank, per la seva banda, tancava els ulls i fingia que s’adormia. Però tan aviat com sentia que el pare tancava la porta, sortia dissimuladament del llit i reptava pel passadís fins a la porta princ

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos