Portadilla

Pròleg dels doctors eduard est ivill i gonzalo pin

PRIMERA PART. Com madura, creix i evolucionael vostre fill des que neix fins a l’adolescència

1. Arribem a casa: de la primera setmana al primer mes

2. El nadó de 2 mesos

3. El nadó de 4 a 6 mesos

4. El nadó als 7 i 8 mesos

5. El nadó als 10 mesos

6. Quan faci el primer any

7. Què passa als 15 mesos

8. Els 18 mesos

9. El nen entre els 2 i 3 anys

10. El nen dels 3 als 4 anys

11. Hem fet 6 anys

12. El creixement lent: dels 8 als 10 anys

13. Segon naixement a la vida: dels 12 als 14 anys

14. L’adolescència final: dels 16 als 18 anys

15. Per entendre els percentils: l’evolució general del creixement

SEGONA PART. Les coses que no ens han ensenyat abans de ser pa res o «Què cal fer si…?»

16. Què és educar

El vincle afectiu entre pares i fills

L’autoestima

El paper dels avis

El punt: La gelosia i les rebequeries

17. Socialització adequada

El joc i les joguines. El nen i les noves tecnologies

Els estranys: com preparar els nens? La seva seguretat

Educar en verd: respecte al medi ambient, ensenyar a reciclar

Les mascotes: assumir una responsabilitat

El punt: La disciplina

18. Dies de llar d’infants

Quan?

Com se senten i responen els nens

Com se senten i han de respondre els pares

Com ha de ser el lloc escollit?

Alternatives: els avis, els cangurs

19. A l’escola

Escollir l’escola, quin dilema!

El rol dels pares

El contacte amb els professors: ensenyar plegats

Aprendre a llegir. Com estudiar quan hi ha dificultats d’aprenentatge

Integració i bullying

El punt: Les activitats extraescolars

20. Les noves famílies

Tots treballem: compaginar feina i casa

Divorci

Els fills de diferents relacions

La família monoparental

Els progenitors del mateix sexe

El fill únic

El fill adoptat

El punt: L’emigració i les seves oportunitats

21. Situacions especials

El nen amb malaltia crònica o discapacitat

Trastorn de l’espectre autista (TEA), síndrome de Down, retard cognitiu, trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH)

La pèrdua. El dol

El punt: Trastorns de l’alimentació

22. El sexe: punt clau en una educació saludable

TERCERA PART. Molèstia, dolor i malaltia: com curar a casa i quan cal anar al metge

23. El meu fill està malalt, què faig? Anem a urgències? Puc fer servir els medicaments que tinc a casa?

24. Fitxes dels problemes de salut més habituals i cures bàsiques.

Apèndixs. Els resums: tot a la vista, tot fàcil

1. El desenvolupament psicomotor al primer any

2. Senyals d’alarma en el desenvolupament durant el primer any

3. Prevenció d’accidents per edats i hàbits posturals

4. Les vacunes

5. La introducció de l’alimentació complementària al primer any

6. L’alimentació de l’escolar. Test del bon esmorzar. Quan un nen no menja i no s’engreixa. Les llepolies. Quan menjar amb els dits. Les famílies vegetarianes i veganes

7. L’alimentació de l’adolescent

8. Els especialistes: quan consultar

L’ortopeda

L’oculista

El dentista i l’odontopediatre

El psicòleg

El logopeda

9. La farmaciola d’urgència a casa no és un magatzem de medicaments

Adreces importants

Institucions de salut

Telèfons d’urgències

Pàgines web d’interès

Crèdits

Sobre Random House Mondadori

De pediatres a pares. O de pediatres a avis, a cuidadors i educadors. Així volem que sigui aquest llibre: directe, pràctic i amb idees molt, molt clares. Per als pares que acabeu de tenir un fill, per a aquells que espereu tenir-lo i per als que us ho passeu bé i patiu cada dia educant el vostre nen o ja adolescent. Tots els que estem en contacte amb nens i volem el millor per a ells ens podem beneficiar del que expliquem en aquestes pàgines.

Així, amb el màxim rigor científic, hem intentat explicar de manera ben senzilla tots els aspectes que necessiteu saber sobre els vostres fills i néts per cuidar-los i educar-los amb equilibri i salut. La nostra intenció ha estat traslladar a un llenguatge accessible els coneixements més actualitzats sobre l’atenció i l’educació que ha de rebre un nen des que neix fins al final de l’adolescència, des del seu desenvolupament físic i psíquic fins a la formació segons uns valors, i fer una repassada exhaustiva dels problemes mèdics més freqüents en aquestes etapes de la vida. De fet, per a una millor comprensió dels nombrosos aspectes de què tractem, parlem dels nens segons les edats, en períodes de mesos i anys que van des del primer dia fins als 18 anys.

Seguint la línia de les nostres publicacions anteriors, el sentit comú associat als coneixements científics és el pilar d’aquest llibre, tenint sempre en compte la utilitat que tindrà per a milions de pares i mares. Perquè ens fa feliços poder facilitar als pares i mares la difícil tasca de pujar el seu fill. Amb sentit comú, seguretat, rigor i amor, per descomptat.

Dr. EDUARD ESTIVILL i Dr. GONZALO PIN

S’ensuma l’amor en l’ambient, alhora que es veuen unes ulleres incipients i, sí, tot s’ha de dir, una expressió a mig camí entre la sorpresa i la felicitat que us delata: ja sou pares. Heu passat d’estar embarassats a compartir casa vostra amb la persona, probablement, més important de la vostra vida, el vostre fill. I, ens sap greu, però aquest nou llogater no arriba en igualtat de condicions, sinó que és el rei de la casa. O encara no?

Bé, de l’arribada d’un nadó, se’n poden dir moltes coses. És el rei perquè us necessita per adaptar-se a la duresa d’un món tan diferent del seu al ventre matern en ritmes i comoditats. Depèn de vosaltres per alimentar-se, dormir, estar sa i aprendre tot el que li servirà a la vida, inclòs l’amor. Tanmateix, l’atracció incondicional envers el nadó no sempre és immediata. No patiu si trigueu un temps a estimar-lo com al rei de la casa. És a dir, hi ha pares que comencen a adorar el seu fill quan no passa de cigronet o llentieta, però també hi ha un grup d’embarassats que, com uns bons amics asseguren, «no sabran si els caurà bé el marrec fins que no hi comparteixin la vida».

Així doncs, l’atenció al nadó i la sensació de crear una vida de família són les dues inquietuds que estan en primer pla en aquesta nova vida com a pares. I potser quedi malament dir-ho en un llibre, però ni per esvair una inquietud ni l’altra hi ha fórmules que funcionin al cent per cent. De la mateixa manera que no hi ha dues persones idèntiques, tampoc no hi ha solucions eficaces perquè el procés de ser pares fregui la perfecció. Però parlem d’aquestes preocupacions, a veure si podem alleujar-les una mica.

Si per al nadó l’arribada en aquest món —el part i un nou medi més incòmode que el ventre matern— probablement sigui la seva primera experiència intensa, per als pares no ho és menys, d’intensa. Després de mesos de preparatius i el pas per l’hospital, tu, mare, encara recuperant-te, i tu, pare, intentant acompanyar-la en el postpart, de vegades difícil, us trobeu amb un nadó als braços que demana atenció i que estigueu per ell gran part de les vint-i-quatre hores del dia. Les rutines quotidianes han d’adaptar-se a les necessitats d’aquesta nova personeta, i lògicament els pares i les mares voleu estar a l’altura. Més enllà fins i tot del que és merament pràctic i encara que no sigui el primer fill que porteu al món. Però és important que no us obsessioneu a complir a la perfecció aquesta comesa —sou humans—, ni establir gairebé immediatament llaços afectius amb el nadó. De vegades aquests vincles (el que els especialistes han anomenat bonding, en anglès) poden tardar a crear-se i consolidar-se. La paciència serà clau, però, evidentment, hi ha maneres de bastir i reforçar aquest llaç afectiu.

El primer de tot és qüestionar-se què suposa ser un bon pare o una bona mare. Com en gairebé tot, en això tampoc no hi ha patrons ni regles fixes. Per a vosaltres, pares, presenciar el part constitueix, sens dubte, una emoció inigualable, i afavorirà que, des d’aquest mateix instant, sentiu atracció pel nadó. Però si, pel motiu que sigui, no us és possible ser-hi, no penseu que heu perdut l’oportunitat de ser bons progenitors. Tindreu per endavant un llarg camí per establir i alimentar aquesta connexió emocional i afectiva amb el nounat. Ell també la necessita.

De la mateixa manera, durant els primers minuts i hores de vida el contacte entre vosaltres, mares, i el vostre fill farà que us comenceu a «conèixer» o, més ben dit, a «reconèixer-vos» en aquesta nova situació en què us trobeu, ara ja sí, separats físicament i podent veure-us, tocar-vos i escoltar-vos per primera vegada. Aquests primers moments junts, plens d’emoció, seran la llavor d’una relació fonamental en el terreny afectiu, o sigui que és important que pugueu viure’ls amb tranquil·litat, sense pressions. Però si les circumstàncies no permeten que puguis tenir el teu nadó a coll tan bon punt neixi (per exemple, si per qualsevol motiu ha d’estar en observació o a la incubadora), no et desesperis ni te’n sentis culpable en cap moment. Aviat podreu estar junts. De fet, no hi ha proves científiques que demostrin que aquest retard repercuteixi en la vostra relació futura. O sigui que estigues ben tranquil·la.

En aquests primers mesos, tant si decideixes donar el pit al nadó com si fas servir biberó, cada presa serà una excel·lent excusa perquè us exploreu mútuament, per observar cada reacció i moviment del menut, els seus gestos, la seva expressió, la seva mirada, els sons que emet… I veuràs com ell explora també els teus, com reacciona davant del contacte físic, et mira, escolta la teva veu… Busca, per tant, un ambient adequat per fer-ho, lluny de sorolls, relaxat… (i si heu de restringir les visites a l’hospital o a casa durant les primeres setmanes, endavant). Tots dos us sentireu més a gust per reconèixer-vos.

Els primers dies d’un nadó estan, a més a més, farcits de noves experiències: menjar, que el vesteixin, que li canviïn els bolquers, pocs dies després de néixer, el primer bany… Com a pares, tots dos us encarregareu de satisfer aquestes necessitats, però tan important com això és que el menut se senti estimat i protegit en tot moment. El contacte físic serà un vehicle fonamental de l’afecte. Amb les carícies aconseguireu que se senti embolcallat i alhora fomentareu que comenci a prendre consciència del seu cos. Els massatges fets de forma regular són un altre mètode per entrar en contacte, pell amb pell, amb el menut. El relaxaran i li transmetran una sensació de benestar, a més contribuiran a la seva bona salut física i emocional amb el pas del temps. I no sols això: seran l’excusa per fruir d’un altre moment junts.

Perquè qualsevol circumstància és bona per agafar-lo i abraçar-lo. Enganxat al pit sentirà els batecs del teu cor, i tu els seus.

Tan important com acariciar és parlar sovint al nounat. Quan vagi sentint la vostra veu, en un to dolç i amable, s’hi anirà familiaritzant. I, encara que sembli increïble, també és important que us mireu. Si entre els adults el contacte visual directe és una mostra de seguretat i compromís, mirar el nadó als ulls us infondrà tendresa i farà que el vincle entre vosaltres s’enforteixi. I, una vegada més, paciència: el menut no sempre correspondrà i sostindrà la mirada; necessita temps per aprendre a mirar-vos, per comprendre, en definitiva, què està veient i a qui.

Després del part, finalment us trobareu cara a cara amb el vostre nadó. Però prepareu-vos per ser espectadors dels canvis espectaculars que experimentarà ja durant el primer mes de vida. I no us espanteu: hi ha coses que són normals.

Per exemple, els primers dies pot tenir els ulls inflats i una mica envermellits; l’iris tindrà matisos grisencs (tindran el seu color definitiu entre els 3 i 6 mesos de vida), li costarà fixar la mirada, fins i tot mirarà guenyo, i serà especialment sensible a la llum intensa. Una manera d’estimular-lo perquè obri els ulls i observi és sostenir-lo en posició vertical, el que s’anomena de vegades efecte nino. Però tingueu en compte que, de moment, la seva visió és en blanc i negre, i que, encara que sigui capaç de veure objectes que són a 1 metre de distància, enfoca millor entre els 20 i els 40 centímetres. Aquesta és la referència que heu de tenir en compte quan el mireu fixament. Aleshores ell pararà atenció sobretot als vostres ulls i al moviment dels vostres llavis si li parleu o somrieu. Fins i tot és probable que en aquest primer mes us imiti i esbossi els primers somriures.

I què podem dir del nas? Segur que és arromangat. Si està una mica desviat, no us hi amoïneu, perquè pot ser una conseqüència del part. En una setmana recuperarà la forma. El mateix que les orelles, que també pot ser que estiguin una mica arrugades perquè els cartílags encara no han començat a endurir-se.

Com el cap. Si el nadó ha nascut per part vaginal és perfectament normal que el cap estigui un xic deformat o allargassat. A més a més, el crani presentarà fins a 6 obertures, anomenades fontanel·les, fonamentals per adaptar-se al canal del part i perquè, després de néixer, el cervell tingui espai per créixer i desenvolupar-se. Dues d’aquestes obertures, recobertes i protegides per una capa gruixuda i fibrosa, es poden apreciar simplement palpant (si bé convé no pressionar-les): una és a la part més alta del cap i té forma de rombe (probablement no es tancarà fins als 18 mesos), mentre que l’altra és triangular i és a la base del clatell (acostuma a desaparèixer als 6 mesos). Són zones molt tovetes i el que més crida l’atenció és que es mouen al compàs dels batecs del cor.

De vegades, les fontanel·les massa inflades poden ser un símptoma d’excessiva pressió intracranial i convindrà portar el nen a l’especialista; si estan enfonsades, poden indicar un problema de deshidratació.

També és habitual que els nadons tinguin la pell una mica groguenca (icterícia) o taques vermelles fosques al coll, el nas o les parpelles. Així mateix, poden tenir taques blanques al paladar (les denominades perles d’Epstein) i quistos plens de fluid a les genives. Tranquils! Desapareixeran al llarg del primer mes de vida.

Els punys tancats, els colzes, els malucs i els genolls flexionats… Tot és perfectament normal. En aquestes primeres setmanes el nadó abandonarà la posició fetal en què ha estat durant mesos. I també tindrà reaccions instintives davant la llum i el tacte, i una altra sèrie de reflexos primitius. Per exemple, tancarà i estrenyerà les mans si se li pressionen els palmells amb un dit o un objecte; hi haurà moments que se sobresaltarà i estendrà els braços cap als costats en sentir un soroll, olor o notar una llum forta; tremolarà quan plori o estigui neguitós, i fins i tot pot ser que la manera de respirar sigui un pèl irregular. Singlot, esternuts i uns primers balboteigs són també habituals en els nadons, i no tenen perquè ser símptoma de cap mal.

I les ungles: les tindrà prou llargues per esgarrapar-se la cara. Procureu tallar-les-hi amb molt de compte amb unes tisores petites (mai abans del mes de vida, fins aquest moment només podeu llimar-les-hi); aprofiteu l’hora de banyar-lo. Per tant, un dels aspectes primordials que cal cuidar per a la bona salut del nadó és la higiene. Els primers dies només caldrà rentar-lo amb una esponja suau i aigua tèbia o amb tovalloletes humides, si és que no tenim aigua a l’abast en aquell moment.

Quan arribi el moment del primer bany ho heu de tenir tot a punt: la roba neta a mà, els bolquers, una tovallola, les cremes (tot i que els primers dies no caldran si no és que us les ha prescrit el metge per algun motiu concret…). Podeu banyar el nadó abans de la caiguda de les restes del cordó umbilical sense problema. Això sí, l’aigua ha d’estar a una temperatura d’uns 36 graus (el mètode més habitual per saber si crema o no és introduir-hi el colze, cosa que permet tenir les mans lliures per sostenir el nadó) i l’habitació a una temperatura agradable. Eviteu els corrents d’aire.

És millor que hi poseu poca quantitat d’aigua, que no li arribi al coll. I que amb una esponja aneu humitejant i rentant amb sabó neutre les parts del cos més propenses a suar: aixelles, coll, plecs de braços i cames… També és important que quedin ben nets els genitals i el culet.

La millor hora del dia per banyar-lo? Al vostre gust. Si el bany ajuda el nadó a relaxar-se, potser la nit sigui el millor moment, per facilitar- li el son. Si us és més pràctic durant el dia, endavant. El que és bo és que comenceu a establir una rutina i que no varieu els horaris.

Important: heu de tenir preparada una tovallola per embolicar-lo de seguida després de treure’l de l’aigua. Eixugueu-lo amb suavitat, fent petits tocs, sense fregar el teixit, i mireu que quedin ben eixutes zones com la de darrere les orelles, el coll i tota la zona dels bolquers. Així li evitareu irritacions. Serà també el moment de rentar-li les orelles amb un bastonet (a partir dels 15 dies des del naixement), això sí, amb moltíssima delicadesa. Les cremes, olis i colònies val més deixar-les per als mesos següents, ja que la pell del nadó encara és molt sensible. Tingueu el bolquer ben a mà per posar-l’hi de seguida i que un inesperat pipí no engegui a rodar el bany del dia. A l’hora de vestir-lo, procureu fer-ho de dalt a baix, perquè no perdi l’escalfor.

Penseu que l’estona del bany d’ara endavant serà el moment ideal per comprovar que el cos del nadó està sa. Podreu controlar, per exemple, si li ha aparegut cap erupció o alguna anomalia a la pell. Però, per altra banda, i tot i que les primeres vegades el nadó plori molt quan entri en contacte amb l’aigua, serà també una oportunitat excel·lent per passar-ho bé i jugar, per proporcionar-li benestar, atencions i moixaines, tan bones per a ell com per als pares.

US DONEM UN COP DE MÀ… CANVIAR ELS BOLQUERS

COM

Arribarà un moment que ho fareu de manera gairebé mecànica, però els primers bolquers són tot un repte. Convé tenir tot el que cal a l’abast, per no perdre el nadó de vista ni un moment. El millor és ajeure el nen panxa enlaire sobre el llit o el canviador i posar-hi una roba o una cel·lulosa protectora a sota, desvestir-lo només el que calgui (eviteu els pijames o peces de cos sencer; les dues peces us seran molt més pràctiques) i retireu el bolquer tacat sostenint el nadó amb una mà pels turmells i elevant-li una mica les natges. Renteu-li a consciència els genitals i el culet (i no us descuideu els plecs de l’engonal) amb una espongeta i aigua tèbia, o amb una tovalloleta humida, però sempre de davant cap enrere (mai a l’inrevés, sobretot a les nenes, per evitar disseminar els bacteris procedents del recte, perquè podrien provocar una infecció a l’aparell urinari). Eixugueu-lo suaument amb una tovallola per eliminar qualsevol resta d’humitat que pugui provocar rascades o fongs quan es tapi. Eleveu les natges del nadó una altra vegada sostenint-li els peus amb una sola mà per fer lliscar la part de darrere del bolquer (la que porta les tires adhesives) fins a la cintura, i doblegueu la part anterior fent-lo passar entre les cames i tapant el ventre. Si encara no li ha caigut el cordó umbilical, haureu de procurar que no quedi tapat o pressionat. Feu aquest moviment com més de pressa millor, perquè és probable que mentre el renteu, en entrar els seus òrgans en contacte amb l’aire, el nadó respongui amb un pipí inesperat (i si és un nen, segurament us n’endureu la pitjor part). Ja podeu enganxar les tires elàstiques, però no les estrenyeu gaire. Deixeu prou espai perquè el nadó es pugui moure sense que el bolquer li faci nosa ni irritacions. Un truc? Han de cabre un o dos dits entre el cos del nadó i el bolquer a l’altura de la cintura.

QUAN

Cada quant cal canviar el nadó? Els bolquers rebutjables han incrementat notablement la capacitat d’absorció i, per tant, caldran uns quants pipís perquè s’humitegin i molestin. Sigui com sigui, vosaltres mateixos, pares, sabreu jutjar quan s’ha de canviar el bolquer. I, si no l’encerteu, el vostre nadó us farà saber plorant que està incòmode. Però, en línies generals, calculeu entre uns 6 i 8 bolquers diaris. A mesura que el nadó creixi, aquest nombre s’anirà reduint.

Teniu en compte que, en aquests primers mesos de vida, un dels mals que més incidència té a les consultes dels pediatres és la coneguda com a dermatitis del bolquer (irritació a la pell d’aquesta zona), i per això convé extremar la higiene. Com a prevenció, o per remeiar-ne els primers símptomes, podeu aplicar alguna mena de crema protectora (sobretot les que contenen òxid de zinc), però informeu-vos bé abans sobre les més adequades per a aquestes primeres setmanes. I, si la pell del nadó està sana, no n’abuseu. Podrien variar el seu pH natural i ocasionar alguna mena de reacció al·lèrgica.

La femta dels nounats acostuma a ser força líquida durant les primeres setmanes de vida, i per això és habitual que apareguin vermellors i irritacions.

QUINS

Al mercat trobareu bolquers específics per a nounats (des dels 2 i fins als 5 kg de pes), especials per a nens prematurs, i fins i tot versions per als primers 10 dies (amb una obertura especial per evitar pressionar el cordó umbilical). A l’hora d’escollir-los, fixeu-vos en la qualitat dels materials, en el grau d’absorció i impermeabilitat, que els ajustos i terminacions siguin suaus, que les tires adhesives siguin reutilitzables, i millor si tenen cintura antifuites (en aquests primers mesos el nadó passarà moltes hores ajagut).

UNA DADA INTERESSANT

Les primeres caques d’un nadó acostumen a ser fosques i enganxoses. És el que s’anomena meconi. Taquen més la pell que la femta següent, i per això s’ha de netejar el nadó a consciència. Al voltant del tercer o quart dia de vida, el menut començarà a fer caques més normals, però això sí, tindran una textura més aviat líquida, ja que el seu aliment, la llet, també ho és. Entremig, pot ser que faci unes deposicions de transició, poc abundants, també molt líquides i d’un to verdós o grisenc. No us espanteu, perquè és perfectament normal.

D’un món a un altre, i a un altre. O sigui, del còmode úter a casa i, d’allà, a la passejada per la ciutat. En contra de velles creences que aconsellaven que els bebès s’estiguessin a casa fins a passades més de 2 setmanes des del seu naixement, avui se sap que no hi ha inconvenient per sortir a passejar amb ell des dels primers dies. El carrer no suposa cap amenaça per al menut si el protegiu convenientment. Ben al contrari. Al nadó li encantarà gronxar-se dins el cotxet i començar a sentir sons i a veure un paisatge diferent del de l’hospital. I, per a vosaltres, pares, transportar-lo us donarà molta més independència.

Quines precaucions heu de tenir en compte, doncs? La primera de totes és el temps: el nadó no s’ha d’abrigar massa, però tampoc no ha d’agafar fred. Una manteta, fins i tot en dies de més calor, serà fonamental per acotxar-lo. Manteniu-lo fora dels corrents d’aire i no l’exposeu gaire al sol: encara té la pell molt delicada.

Serà imprescindible que us endugueu bolquers de recanvi, roba neta i articles bàsics per a la higiene del nadó. També tot el que calgui per donar-li el pit o el biberó, si convé.

Fins i tot passejant, el nadó es passa la major part del temps adormit. Quan neix, ja segueix un ritme més o menys preestablert de vetlla-son. Aproximadament, cada 2-3-4 hores es desperta perquè necessita menjar, i també que li canvieu els bolquers i li parleu. És molt important aquest intercanvi d’afectes quan el nen està despert. El nounat segueix un esquema de son molt similar al fetus. Comença a dormir amb el que anomenem Son Actiu. Mou els globus oculars, fa ganyotes amb la barbeta, respira irregularment, emet algun gemec i fa petits moviments amb les extremitats. Aquest tipus de son, encara que sembli que el nen està inquiet, és totalment normal i no l’hem d’interrompre per cap motiu. Si les mares o els que cuiden el nadó desconeixen que no passa res, és molt probable que el toquin, l’agafin a coll o el bressolin. El problema és que així li trenquen el son normal i plàcid.

Després d’uns 30-40 minuts amb aquest son actiu, el nadó entra en la fase del son més profund, que denominem tranquil. Està totalment relaxat, sense gemecs ni moviments, respirant suaument i profundament. Aquesta fase de son dura uns altres 30-40 minuts. El nadó va alternant aquests sons diversos fins que, després de 3-4 hores, es desperta. Aquesta forma de dormir persisteix fins a gairebé els 2 mesos d’edat.

Un nadó nounat dormirà gran part del dia (una mitjana de 16-17 hores) i es despertarà gairebé únicament per ingerir aliment més o menys cada 2 o 3 hores. Encara no coneix la diferència entre la nit i el dia, així que les seves rutines seran força irregulars. A mesura que vagi quedant més tip, perquè el seu estómac es va engrandint, el temps entre presa i presa serà més gran i les hores de son tendiran a concentrar-se. Per això és tan important seguir unes bones rutines per alimentar-lo (atents al RESUM PRÀCTIC, més endavant).

Convé que li respecteu el ritme, i que no el desperteu per donar-li el pit o el biberó, si no és que han passat unes 5 hores sense que ell ho reclami.

A partir, més o menys, dels 2 mesos i com en el cas dels adults, els nadons tenen diferents etapes, graus de profunditat del son i patrons a l’hora de dormir, que s’hauran gestat en els últims mesos d’embaràs:

El son lent o no REM, que comprèn al seu torn 4 etapes:

Somnolència: al nadó se li van tancant les parpelles i va obrint i tancant els ulls.

Son lleuger: el nadó ja està adormit, però es mou i se sobresalta si sent soroll.

Son profund: molt més tranquil, el nadó amb prou feines es belluga.

Son molt profund: el menut està tranquil i sense bellugar-se.

L’anomenat son actiu o REM (de moviments oculars ràpids), que és un son lleuger, durant el qual se somia. La meitat de les hores que un nounat dorm ho fa en aquesta etapa.

Durant els primers 3 mesos de vida, és normal que al nadó li costi enllaçar aquestes fases, i per això és probable que es desperti sovint quan vulgui passar del son profund al son lleuger. Com saber si un nadó té son? Si aparta la mirada i no està al cas, si es queixa, si badalla i, ja amb més dies de vida, si es frega els ulls. La missió dels pares serà identificar-ho i proporcionar-li un entorn segur i tranquil per al descans. Des del primer dia de vida és interessant anar establint certes rutines d’alimentació, higiene i son. Si el nadó s’adorm mentre mama o a coll, li anireu generant la creença que el normal és això i no dormir al seu llit.

MOLTIMPORTANT: Tots els nadons tenen petites despertades durant el son. Són curtes i normalment tornen a agafar el son tots sols. Són totalment normals i no hem de fer res perquè es tornin a adormir.

I un altre gran dilema: en quina posició ha de col·locar-se el nadó a l’hora de dormir? Últimament es desaconsella ajeure’ls bocaterrosa, perquè diferents estudis han posat de manifest que hi pot haver una relació entre aquesta posició i la Síndrome de Mort Sobtada del Lactant, i es recomana que els nadons dormin panxa enlaire, tot i que també se’ls pot posar de costat. Així mateix, és millor evitar els coixins, les mantes o edredons molt feixucs o col·locar joguines (ni que siguin toves) dins el bressol.

GUIA PER ENSENYAR A DORMIR DES DEL PRIMER DIA DE NAIXEMENT

Les rutines conductuals que heu de seguir:

1. Recomanem que la mare alimenti el nen sempre que pugui, al mateix lloc, amb llum, música ambiental suau i temperatura agradable. El nadó ha d’estar despert durant tot el temps de la presa. Això és força difícil perquè tendeix a quedar-se adormit quan menja. Parla-li mentre menja, fes-li petites carícies i estimula’l suaument perquè mantingui una certa vetlla. Això afavorirà que mengi més i comenci a entendre que el menjar va associat a estar despert. La mare ha de seguir les normes de la lactància materna a demanda o biberó, segons el seu desig i les recomanacions del pediatre.

2. Després de cada menjar ha de tenir el nadó despert a coll durant uns 10 minuts, per eliminar gasos i possiblement evitar alguns còlics. També ajudarà a començar la digestió. Estimula’l amb carícies i parla-li constantment.

3. Després de canviar-li el bolquer, el col·locarem al bressol, sempre ha d’estar despert, perquè aprengui a adormir-se tot sol. Pot utilitzar el xumet. Si li cau el xumet, has d’ajudar-lo a posar-se’l les vegades que calgui.

4. Aquestes normes se seguiran en les preses que corresponguin al període del dia. Les que corresponguin al període nocturn, l’alimentareu al vostre llit i, després de canviar-lo, si cal, el tornareu a col·locar al bressol despert.

5. És molt recomanable que la mare segueixi els mateixos horaris de son que el nen. Així evitarem, en part, la depressió postpart. S’ha demostrat que un factor causant d’aquesta depressió és la falta de son que pateix la mare quan alimenta el seu fill.

Alimentació. Donar el pit o no donar-lo

Un dels grans dilemes que afecta totes les mares, sobretot les primerenques, és si donar o no el pit al nadó. Si bé és cert que la majoria de dones prefereixen fer-ho, perquè pensen que és beneficiós per al seu fill i que amb això el vincle amb ell podrà ser més fort, no és menys cert que les que opten per no fer-ho, o bé aquelles que, pel motiu que sigui, no puguin alletar el seu fill, no són pitjors mares. Aquest punt ha de quedar perfectament assumit i acceptat, perquè, qualsevol que sigui l’opció escollida, us sentiu satisfetes amb la tria que hàgiu fet.

Els pits d’una dona no s’omplen de llet pel fet d’haver donat a llum. Serà la succió del nounat la que provoqui l’increment de la prolactina (una hormona) i aquesta la que estimuli els alvèols mamaris perquè la generin. Així, a la mitja hora de néixer, el nadó buscarà instintivament el pit i tindrà prou capacitat de succió per intentar extreure’n aliment. No obstant això, fins a 2 o 3 dies després del part no té lloc la pujada important de la llet (tot i que depèn de cada dona). Els pits es tensen i s’inflamen, fet que pot ser molest. El millor alleujament serà que el nadó mami sovint per anar-los buidant. El primer que n’extraurà és l’anomenat calostre, una substància de color grogós, viscosa, però rica en proteïnes, vitamines i minerals. Passats uns 3 o 4 dies, les mames ja començaran a produir la llet de transició i posteriorment la madura.

En els parts per cesària, aquesta pujada de la llet acostuma a tardar una mica més, però això no és motiu per no col·locar-se el nadó al pit. La seva succió pot contribuir que el procés s’acceleri. En tot cas, heu de tenir molta paciència. És probable que el nadó tingui gana abans que us hagi pujat la llet, i que per això plori més del que us agradaria. Però intenteu mantenir la calma. De seguida podreu alimentar-lo amb més normalitat. El calostre (la llet d’inici) és molt rica en proteïnes i altres substàncies, de manera que una quantitat petita és suficient en la majoria dels casos per mantenir alimentat i nodrit el nadó.

Un mite que convé desmuntar, arribats en aquest punt, és que no pel fet de tenir el pit més gros es produeix més llet. La quantitat que el cos d’una dona és capaç de generar dependrà en gran mesura, entre d’altres moltes coses, de les vegades que doni el pit al seu nadó. De la mateixa manera, amb el temps, la producció de llet s’anirà adaptant a la demanda del menut. Així mateix, les dones que decidiu donar el pit no teniu per què variar els vostres hàbits alimentaris, tot i que és possible que tingueu més gana, més set i que hagueu d’ingerir més líquids. No s’ha de «menjar per dos» ni tampoc «posar-nos a dieta». Sí que convé que eviteu el cafè i qualsevol altra beguda excitant, prendre medicaments o fumar.

Com donar el pit? Primer de tot, molta calma. En un ambient relaxat, sense estrès ni pressions de cap mena. Alimentar el nadó requereix temps i dedicació. Esbrina la postura que et sigui més còmoda. Busca la butaca més adequada (o al llit, si ho prefereixes), ajuda’t amb algun coixí per mantenir l’esquena recta, ben repenjada, les espatlles relaxades, i acosta’t el nadó al pit, girat cap a tu, de manera que les vostres panxes quedin enfrontades. Serà ell qui busqui instintivament el mugró, i ell mateix et farà veure quina és la posició en què se sent més còmode. No obstant això, tu el pots ajudar. El mugró ha de quedar del tot dins la seva boca, que ha de tapar pràcticament tot l’espai de l’aurèola. Amb una mà pots sostenir la mama perquè no li pressioni el nas i pugui respirar amb normalitat mentre menja.

També serà el nadó qui decideixi quant de temps dura cada presa. És probable que els primers dies es cansi abans, i que només s’estigui uns 4 o 5 minuts a cada pit. A poc a poc anirà augmentant fins als 10 minuts o més. Després de satisfer-li la gana, tindrà son, i tots dos podeu aprofitar per dormir una mica. El més segur és que es desperti al cap d’un parell d’hores i reclami més aliment, i tu has d’estar preparada.

Sempre que acabis d’alletar el menut, recorda que és bo que l’agafis en posició vertical, que te’l repengis al pit i que esperis, mentre li acaricies l’esquena i li dones petits tocs, perquè extregui els gasos (l’esperat rotet). Si ho fa, bé, però si transcorreguts 5 o 10 minuts no ho ha fet, és que no en té necessitat. Pots deixar-lo al llit perquè dormi una mica. Recorda també que en la presa següent hauràs d’oferir al nadó el pit que li has donat ara en segon lloc, perquè segurament no l’haurà deixat tan buit com el primer.

Que donis el pit no vol dir que siguis imprescindible. Utilitza un extractor de llet o tirallet per guardar-ne alguna quantitat (a la nevera es pot conservar fins a 2 dies, i congelada fins a 3-6 mesos) i que el pare o alguna persona propera pugui alimentar el nadó si tu no pots fer-ho o si vols descansar una mica. També et serà útil si tens una acumulació de llet excessiva per al que demana el teu nadó.

AVANTATGES DE LA LACTÀNCIA MATERNA

Encara que es tracti d’una elecció molt personal, la lactància materna té un conjunt d’avantatges que cal considerar. El primer de tots és que la llet materna transmet al nounat tota una sèrie d’anticossos que li seran beneficiosos per prevenir infeccions, a més a més de vitamines i minerals. Els seus components (lactosa, proteïna i greix) són fàcilment digeribles, el que evitarà l’aparició de diarrees i restrenyiment. A més a més, els components van variant en funció de l’edat del nadó, de manera que s’adapten perfectament a les seves necessitats i afavoreixen la capacitat innata que tenen els nens d’autoregular la quantitat d’aliment que consumeixen en 24 hores. I, per si no fos prou, la llet materna és gratis. També és cert que el contacte corporal que comporta i la satisfacció que tu, com a mare, sentiràs en alimentar el nadó seran beneficiosos per a ell.

Per assegurar-nos l’èxit de la lactància materna és adequat iniciar-la al més aviat possible (tant bon punt neix el nen, encara que no notem «res als pits»), oferir preses freqüents els primers dies permetent que el nadó buidi bé els pits i tenir paciència i no precipitar-nos a donar biberons per por que no s’alimenti prou.

Però, i si no pots? El biberó és l’alternativa. El mal que senten algunes dones quan el nen s’agafa al pit i l’aparició d’esquerdes als mugrons són, de fet, les principals causes d’abandonament de la lactància. Si bé és cert que una correcta col·locació del mugró quan el nadó mama pot ajudar a prevenir aquests contratemps, un cop apareixen, per a moltes mares es fa molt difícil continuar alletant els seus fills. En altres ocasions, el bebè no obté de la lactància tot l’aliment que necessita o simplement la mare pot escollir no donar el pit per la raó que sigui.

En tot cas, les fórmules infantils són l’alternativa. Com ho seran més endavant, quan, probablement, hagueu de preparar-vos per tornar a la feina i us vegeu obligades a deixar d’alletar el nadó (podeu llegir-ho al capítol següent). Aquests productes satisfan les necessitats nutricionals del menut, ja que reprodueixen la majoria de propietats i composició de la llet materna (proteïnes, greixos, sucres, vitamines…). A més a més, alimentar el nadó amb biberó facilita que els pares participin també en la seva alimentació i reforcin el paper paternal des del principi. Convé subratllar que donar el biberó pot ser un moment de contacte entre ambdós igual d’intens i emotiu. Tot depèn de l’amor amb què es faci.

Altres diferències? Les fórmules artificials es digereixen més a poc a poc que la llet materna, així que la freqüència de les preses serà més dilatada. Però això sí: preparar un biberó requereix certa metodologia. En primer lloc, sempre cal tenir prou producte a mà i esterilitzar tant l’envàs com les tetines i l’aigua que es faci servir (si no és aigua envasada). L’ebullició durant un minut és eficaç. Si la bullim més, augmentarem la concentració de nitrit i d’altres substàncies i no serà saludable. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria Extrahospitalària, al nostre país no cal bullir biberons ni tetines, n’hi ha prou de rentar-los amb aigua i sabó i un raspall adequat, i després esbandir-los bé. Si no hi ha cap altra prescripció facultativa, per cada 30 cc d’aigua, posarem una mesura de llet en pols (van incloses als pots). L’ideal és preparar el biberó immediatament abans de la presa, però també podem preparar els de tot el dia i guardar-los a la nevera a 4°C o, fins i tot, menys. Després, l’escalfarem al bany maria.

Abans de donar la llet al nadó, cal assegurar-se que no estigui gaire calenta. Només cal que en vessis unes gotes a la cara interna del teu canell. El biberó ha d’estar tebi. Si ha quedat fred, evita escalfar-lo al microones. És molt millor col·locar-lo sota un raig d’aigua calenta de l’aixeta. És cert que la digestió del nadó és més lenta, i per això hi ha més probabilitats que tingui gasos o restrenyiment.

Els temuts còlics són un dels motius de plor més habitual en els nadons de poques setmanes. Els anomenats còlics del lactant són potser el mal més freqüent en aquesta etapa (una quarta part els pateix). Acostumen a aparèixer a partir de les 3-4 setmanes, quan el bebè ja s’alimenta amb normalitat, i desapareixen cap als 4 mesos. No obstant això, en realitat no sabem del cert què són els còlics, què els produeix i per què uns nens en tenen més que altres. L’únic cert és que són benignes i transitoris. Tant se val que el nadó prengui pit o biberó. Els còlics poden aparèixer indistintament, amb més freqüència a la tarda i la nit, i poden durar uns minuts o unes hores.

El còlic es distingeix per:

És «edat-dia» dependent: s’acostuma a iniciar a les 3-4 setmanes, el seu punt més crític es distingeix cap a les 6 setmanes de vida i disminueix cap als 3 mesos; predomina les últimes hores de la tarda o de la nit.

S’acompanya d’una sèrie de conductes: plor inconsolable de manera constant i en moltes ocasions amb abdomen distès i dur, expulsió de gasos, punys tancats, cames flexionades i esquena arquejada.

El plor s’inicia i finalitza de manera brusca.

Què podem fer quan el nen té còlics?:

Continuar amb la lactància materna si aquesta era la forma d’alimentació.

No avançar els aliments sòlids.

No començar a canviar de fórmules o utilitzar fórmules sense lactosa.

Evitar la sobrealimentació.

Quan plori: acariciar-lo i, si cal, agafar-lo a coll.

Gronxar-lo en decúbit pron.

Evitar l’excés d’estímuls (llum, música…).

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X