El joc de Ripper

Isabel Allende
Autor desconegut

Fragmento

content

Índex

El joc de Ripper

«La meva mare encara és viva…

Gener

Dilluns, 2

Dimarts, 3

Dimecres, 4

Dijous, 5

Dissabte, 7

Diumenge, 8

Dilluns, 9

Dimarts, 10

Dimecres, 11

Divendres, 13

Diumenge, 15

Dilluns, 16

Divendres, 20

Diumenge, 22

Dimecres, 25

Dijous, 26

Dissabte, 28

Dilluns, 30

Dimarts, 31

Febrer

Dijous, 2

Dissabte, 4

Diumenge, 5

Dimarts, 7

Divendres, 10

Dissabte, 11

Dilluns, 13

Dimarts, 14

Dijous, 16

Divendres, 17

Dissabte, 18

Diumenge, 19

Dilluns, 20

Divendres, 24

Dissabte, 25

Dimarts, 28

Març

Divendres, 2

Diumenge, 4

Dilluns, 5

Divendres, 9

Diumenge, 11

Dissabte, 17

Dilluns, 19

Dissabte, 24

Dilluns, 26

Dissabte, 31

Abril

Diumenge, 1

Dimarts, 3

Dimecres, 4

Dijous, 5

Divendres, 6

Epíleg

Agraïments

Altres títols d’Isabel Allende

Biografia

Crèdits

cap

GENER

cap

FEBRER

cap

MARÇ

cap

ABRIL

A William C. Gordon,
el meu soci en l'amor i en el crim

cap

«La meva mare encara és viva, però la mataran Divendres Sant a mitjanit», va advertir l’Amanda Martín a l’inspector en cap i ell no ho va posar en dubte, perquè la noia havia demostrat que en sabia més coses que ell i que tots els seus companys del Departament d’Homicidis. La dona estava captiva en algun punt dels divuit mil quilòmetres quadrats que formen la badia de San Francisco, tenien poques hores per trobar-la viva, i encara no sabia per on havia de començar a buscar-la.

Del primer assassinat, els nois en van dir «el crim del bat fora de lloc», per no humiliar la víctima amb una denominació més explícita. Eren cinc adolescents i un senyor ja gran que es comunicaven a través dels ordinadors respectius per participar en un joc de rol anomenat Ripper.

El matí del 13 d’octubre de 2011, a un quart de nou, els alumnes de quart de primària de l’escola pública Golden Hills de San Francisco van entrar trotant al gimnàs al ritme dels xiulets de l’entrenador, que els encoratjava de la porta estant. El gimnàs, ampli, modern i ben equipat, construït gràcies a la generositat d’un antic alumne que havia fet fortuna amb la bombolla immobiliària abans que esclatés, també es feia servir per a cerimònies de graduació i espectacles de música i teatre. La filera de nens havia rebut instruccions de fer dues voltes completes a la pista de bàsquet com a escalfament, però es va aturar en sec al centre de la pista en trobar-se de cop amb una persona que jeia doblegada sobre el poltre de gimnàstica amb els pantalons enrotllats als turmells, el cul a l’aire i l’empunyadura d’un bat de beisbol enfilada al recte. Els nens van rodejar el cos, desconcertats, i un d’ells, que tenia nou anys, més agosarat que els altres, es va ajupir per passar el dit índex per una taca fosca que hi havia a terra, i va decidir que si no era xocolata devia ser sang seca. Mentrestant, un altre nen va recollir un cartutx de bala i se’l va embutxacar per canviar-lo a l’hora del pati per un còmic pornogràfic, i una marreca es va posar a filmar el cadàver amb el telèfon mòbil. L’entrenador, que continuava tocant el xiulet cada vegada que exhalava, es va apropar fent saltirons al grup compacte que formaven els alumnes, i en veure aquell espectacle, que no tenia pas pinta de ser una broma, li va agafar un atac de nervis. El xivarri que feien els alumnes va cridar l’atenció d’altres professors, que van treure els nens a crits i a empentes del gimnàs, es van endur l’entrenador arrossegant-lo, van arrencar el bat de beisbol al cadàver i el van estendre a terra. Aleshores es van adonar que tenia un orifici ensangonat al bell mig del front. El van tapar amb un parell de xandalls i tot seguit van tancar la porta fins que va arribar la policia, amb prou feines dinou minuts més tard. L’escenari del crim estava llavors tan contaminat que era impossible determinar amb precisió què dimonis havia passat.

Una mica més tard, en una primera roda de premsa, l’inspector en cap Bob Martín va explicar que la víctima havia estat identificada. Es tractava de l’Ed Staton, de quaranta-nou anys, guàrdia de seguretat de l’escola. «Què ens pot dir del bat de beisbol?», va preguntar a crits un periodista inquisitiu, i l’inspector, molest en veure que s’havia filtrat aquell detall denigrant per a l’Ed Staton i comprometedor per al centre educatiu, va respondre que això era una cosa que havia de determinar l’autòpsia. «Hi ha algun sospitós? Que potser era gai, el guàrdia?» En Bob Martín no va fer cas del bombardeig de preguntes i va donar per acabada la roda de premsa, però va assegurar que el Departament d’Homicidis informaria els mitjans a mesura que s’anessin aclarint els fets amb la investigació, que ja havia començat i que estava a càrrec seu.

La tarda del dia anterior, un grup d’estudiants de l’últim curs havia estat assajant al gimnàs una comèdia musical d’ultratomba per a la festa de Halloween, una barreja de zombis i rock’n’roll, però fins l’endemà no es van assabentar del que havia passat. A l’hora que, segons els càlculs de la policia, s’havia comès el delicte, cap a mitjanit, només quedaven tres membres del grup de rock a l’aparcament que carregaven els instruments a la furgoneta. Van ser els últims a veure l’Ed Staton amb vida, i en la declaració afirmaven que el guàrdia els havia saludat amb la mà i s’havia allunyat en un cotxe petit cap a dos quarts d’una. Eren a certa distància de l’Staton i l’aparcament no estava il·luminat, però estaven segurs d’haver reconegut l’uniforme sota la resplendor de la lluna, per bé que no es posaven d’acord sobre el color o la marca del vehicle amb el qual havia marxat. Tampoc no van saber dir si hi havia alguna altra persona a l’interior del cotxe, però la policia va deduir que l’automòbil no pertanyia a la víctima, perquè el seu tot terreny de color gris perla estava aparcat a pocs metres de la furgoneta dels músics. Els experts treballaven amb la teoria que l’Staton havia marxat amb algú que l’esperava i que després havia tornat a l’escola a buscar el seu cotxe.

En una segona trobada amb la premsa, el cap d’Homicidis va aclarir que el torn del guàrdia acabava a les sis del matí i que es desconeixia el motiu pel qual aquella nit havia sortit de l’esco

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos