Pròleg de Gemma Ventura Farré

La llum que li faltava

Tinc una germana encantadora de divuit anys que sé del cert que m’enviaria un mes a l’altra punta del món quan li insinuo —gairebé sense voler— què ha de fer. «És que no et suporto quan em parles així, eh?» L’altre dia vam dormir a la mateixa habitació, en dos llits. Ella estava trista, però no tenia ganes de parlar, i em va anar explicant per WhatsApp, de mica en mica, allò que feia que tingués «l’ànima fosca». L’estampa era ben curiosa: les dues estàvem a dos metres de distància, callades, teclejant i, a poc a poc, sentia com ella somreia, fins que, enmig de la nit, va tornar la llum que li faltava.

Ho penso mentre llegeixo aquest llibre: sí, els nostres adolescents no volen sermons, però qui carai en vol? No hi ha res més insuportable que sentir que et diuen: «Si fas això, te la fotràs. Has de fer això i això i això». El que potser valdria la pena recordar és que la vida és imprevisible, indomable i irrepetible: la drecera que a tu no t’ha dut on volies, potser a mi sí que m’hi durà. El caminet que s’enfila per aquí dalt, encara que sembli estrany, massa sinuós, i poc definit, és el meu. I per enfilar-m’hi no necessito el teu no —la teva por—, sinó el teu sí —la teva confiança.

Aquest llibre és un elogi de les persones que, en el moment clau, ens donen una bona empenta i ens deixen una bona empremta. Les que es dediquen, discretament, a influir —més amb l’exemple que amb la paraula— per fluir millor. Com són? Què les fa especials? Pensant en els meus fars, diria que són felices amb el que fan i amb el que són. Van a favor de la vida i, per tant, t’ajuden a remar a favor teu.

Trobo que té tot el sentit del món que els joves d’avui passin d’escoltar «persones amargades, estressades i frustrades». Vaja, jo en el seu lloc tampoc ho faria (per no acabar com ells). I per això aquest llibre ens convida a plantar-nos davant del mirall per preguntar-nos si estem contents amb la vida que tenim. Si la nostra manera d’entomar els dies —amb alegria? amb resignació?— els serveix de bon exemple. Si estem connectats de debò amb l’ara o anem desfilant desinflats d’aquí cap allà. I mireu, que bonic, això que ens proposen: revifar la nostra llum.

La meva germana fa segon de batxillerat i es mira amb il·lusió el futur. Vol tenir una feina amb què viatgi molt, té molta vitalitat i ganes d’obrir-se camí. Qui gosaria domesticar-la? Potser és hora de treure’ns el rovell de sobre, de deixar de creure que per tenir més anys tenim més raó, i agafar un paper menys invasiu, que no per això és menys profund: el d’acompanyant. Que ni t’esclafa per sobre ni t’empaita per darrere ni et dirigeix per un cantó. Hi és —ja sigui al teu costat o a l’altra banda de la pantalla— per escoltar-te, respectar-te i impulsar-te.

L’Eva Bach i la Montse Jiménez són dues persones compromeses amb la bellesa de viure. Tenen optimisme i generositat de sobres per poder regalar-nos ni més ni menys que cinquanta maneres per influir de debò. I si elles ens donen unes bones eines, ara caldrà que nosaltres tinguem unes bones mans.

Pròleg de Jaume Funes

Si penses en les teves contradiccions, t’estimaran

Si llegeixes aquest llibre t’ho passaràs bé i… tornaràs a sentir que pots ser jove. Si vius entre adolescents (angoixant-te com a pare o tractant de ser educativament útil com a professora) aquestes pàgines et recordaran que cada dia pots descobrir que el sol surt d’una manera diferent.

Si estàs llegint és perquè intentes educar vides adolescents. A més, potser ho estàs fent perquè et sens perduda o perdut i no vols, de cap manera, compartir el discurs sempre conservador segons el qual infants i adolescents s’espatllen per culpa de tants canvis a la nostra societat. No odies el mòbil, però t’agradaria que el teu fill fes la mateixa cara quan et mira a tu que quan mira la pantalla.

Aquest llibre comença per recordar-nos que, quan tot canvia, no té sentit enyorar el passat. Ans al contrari, ens hem de preguntar com continuem educant enmig de les noves realitats. Sembla frustrant que mirin més un youtuber … amb cinc milions de seguidors. Abandona la frustració i fes el que et proposen les autores: tractar de descobrir els atractius que hi ha darrere. Quan no fa gaire discutia amb la meva neta sobre la Paula Gonu (en trobaràs la referència a la pàgina 30) ella em va fer callar dient: «Avi, et dona una altra perspectiva». Com tantes vegades he repetit, no es pot ser adolescent sense un smartphone. Vulguis o no vulguis, eduques adolescents digitals, en dimensions virtuals i en xarxa (també en la presencialitat de les abraçades impossibles i en les seguretats de les mirades acollidores).

Pàgina darrere pàgina sentiràs que, primer de tot, has de mirar les vides adolescents i tractar d’escoltar el que et diuen. Com sempre hauries d’haver fet, però ara descobrint noves dimensions, perspectives, sentits. No són exactament les vides que tu —que no vols patir— voldries que tinguessin, però sí vides que es donen en una realitat apassionant, contradictòria, arriscada, sotmesa a moltes pressions, especialment les del mercat i els dogmes. Llegint, trobaràs que no és impossible fer-ho. Educar sempre ha estat tractar d’influir honestament en d’altres vides i, ara, el que et proposen és que tinguis en compte les dimensions «influencer».

Certament, no, no és tan fàcil. Però no és culpa de la societat d’internet. Ho és, com sempre, perquè els adolescents ens belluguen les cadires, ens fan preguntes impertinents, ens obliguen a revisar les nostres vides. Fa temps que es va acabar la possibilitat de fer sevir catecismes, manuals d’urbanitat, regles de bona educació. I ara, a més, són impossibles. La hipocresia, la incoherència, els contrasentits de vides sense sentit, el poder de l’autoritat, etc., han esdevingut més impossibles quan les parets de la vida poden ser transparents.

Estàs a punt de llegir un llibre que et farà feliç. Fonamentalment, perquè t’obligarà a pensar en tu. T’obligarà a tenir temps per dubtar, pensar, descobrir emocions i sentiments, preguntar-te pels sentits de la teva vida… Només així podràs ajudar els teus adolescents a trobar els seus sentits.

Un influencer es un profesor que consigue que sus alumnos disfruten con sus clases. Una influencer es tu madre cuando lee a tu lado para inculcarte el hábito de la lectura.

LA VECINA RUBIA, influencer

Nadie apuesta por los jóvenes.

EL RUBIUS, youtuber

Don’t be a salad, be the best goddamn broccoli you could ever be.

PEWDIEPIE, youtuber

Introducció

Per què i per a què parlem de mares, pares, educadors/es i adults/es influencers?

Cal treballar per la felicitat dels pares, perquè la transmetin als fills.

BORIS CYRULNIK

Les adolescències canvien constantment amb una única constant: adults desconcertats.

JAUME FUNES

La nostra tasca és obrir, obrir i obrir. I donar eines per entendre la complexitat, per no tenir por, per qüestionar-nos a nosaltres mateixos i per no tenir mai veritats absolutes.

JUDIT CARRERA

El que teniu a les mans és per entendre’ns més bé tots plegats.

És per connectar-nos, nosaltres, a les noves realitats emergents, per actualitzar-nos i poder acompanyar millor les vides dels i de les adolescents.

És per atendre i entendre el que passa per dins i acollir més serenament el que ens arriba de fora.

És per assumir la meravellosa imperfecció de les nostres vides, en lloc d’aspirar a vides perfectes.

És per acompanyar els que ens dediquem a acompanyar. Perquè també nosaltres necessitem els nostres propis influencers.

1

Sigues influencer tu també: actualitza la teva app

Per educar joves d’avui calen adults d’avui. Que els estimin, que els entenguin, que entenguin el món actual i que s’entenguin a si mateixos. Adults versàtils, oberts a la vida, al canvi i a la transformació constant, a la transgressió fins i tot, capaços d’estar en aprenentatge continu, disposats a abandonar certeses, prejudicis i patrons de comportament obsolets. Adults connectats, en primer lloc, amb el seu ser, conscients i compromesos amb el món, i també amb el propi autoconeixement i el propi equilibri emocional, per tal de fer-ne una bona transferència educativa.

L’adolescència no és un trastorn, sinó el ple despertar a la vida i als seus grans temes. Els romans definien els adolescents com «aquells que porten el foc d’una nova vida». Els adults que els envoltem també hem de renovar-nos aprofitant aquesta nova vida que porten els nois i les noies. La relació que s’estableix entre l’adult, que etimològicament significa «el que està crescut», i l’adolescent, que significa «el que està creixent», és indispensable, perquè el que està creixent creixi bé i el que està crescut segueixi creixent.

El que fa l’adolescent amb aquest «foc nou», sense saber-ho ni proposar-s’ho, és assenyalar-nos qüestions que no tenim ben resoltes o en les quals necessitem evolucionar. Molts adults, en lloc de mirar-ho així, ho vivim com una amenaça i volem domesticar-los per tal que no ens desmuntin les nostres certeses i no ens obliguin a moure’ns de la nostra zona de confort. D’això ells en diuen un adult intransigent, i és una de les coses que menys els agrada a un 26 % dels nois i noies que hem enquestat. «Hem d’aprendre dels joves [...] i no tenir por que se’ns desdibuixin els propis límits i la pròpia identitat», diu la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Judit Carrera.

Ens urgeix actualitzar-nos. Estem educant amb uns paràmetres, una mentalitat i un llenguatge que molt sovint no connecten amb els nois i noies actuals. O estem en evolució, creixement i actualització constants, o perdrem qualsevol possibilitat d’influència i de credibilitat davant els adolescents.

Si tenim la sensació que les xarxes socials i les plataformes online tenen més poder que nosaltres sobre l’educació dels nostres fills i filles o alumnes, no deu ser perquè nosaltres (mares, pares, mestres, adults en general...) en alguna mesura hem perdut el nostre, o no en sabem fer un bon ús perquè no estem en l’ona que necessitem en aquests nous temps en què tot ha canviat? En aquesta etapa en la qual els referents continuen sent essencials, nosaltres hem de poder ser una de les seves millors influències.

Preguntem-nos què fa que a vegades s’empassin els vídeos, les imatges, les paraules..., dels seus influencers preferits i no aconsegueixin parar atenció o escoltar-nos un minut seguit a nosaltres. No es tracta de lamentar el canvi («Què serà dels nostres joves», ja deia Plató a l’antiga Grècia), ni de patir-lo (té elements molt positius), ni de desconfiar dels joves (fa mil·lennis que ho fem). Del que es tracta és de canviar la mirada i de comprendre la nova realitat que cada generació va traçant, per poder-los guiar i acompanyar cap a una vida més plena i vibrant, cap a una bona sintonia amb si mateixos, amb els altres i amb el món.

Comprendre les noves generacions implica adonar-nos que tenen patrons de funcionament molt diferents dels nostres. Estem en completa sintonia amb Pablo Rodríguez, doctor en informàtica i autor del recent llibre Inteligencia artificial: Cómo cambiará el mundo (y tu vida), quan diu que es tracta d’«un nou model de pensament, un nou paradigma d’estudi, de treball i d’aprenentatge, i un nou model generacional que no havia vist abans i que em fascina». Com ens agrada que, en lloc d’esplaiar-se amb una llista interminable d’adjectius desqualificadors sobre els millennials i postmillennials, els defineixi com a autodidactes, proactius, emprenedors, implicats en iniciatives amb impacte social i mediambiental, entre altres virtuts, capaços de fer a la vegada i des del principi el que nosaltres hem fet en un procés lineal que ha durat dècades.

Ens trobem davant d’un gran repte, que ens implica a tots en general, no només les persones vinculades directament amb l’educació. En un món global i hiperconnectat, tot influencia i educa. Han quedat enrere els temps en què la tasca d’educar quedava relegada només a la família o a l’escola. Nosaltres, amb aquest llibre, us oferim la que considerem una bona opció per als qui creiem en els joves, els estimem i volem ajudar-los a construir-se positivament: la de convertir-nos nosaltres també en influencers. En els adults connectats que demanen aquests nous temps.

No patiu. No pretenem que obriu un canal a YouTube i us dediqueu a gravar vídeos per als vostres fills i filles i alumnes. Tot i sent coneixedores que en alguns casos funciona, seria bastant patètic flippejar (invertir) l’educació al cent per cent. No. No cal que ens convertim en youtubers o instagramers. Tampoc es tracta de lluitar contra ells, de desbancar-los i que els canviïn per nosaltres (ja ens tenen en VO). Però sí que ens pot anar bé plantejar-nos què hi busquen i què hi troben a les pantalles i en els seus nous ídols. Què els podem oferir nosaltres que sigui poderós. Quines actituds, eines, recursos i missatges ens calen per viure i educar millor. Com podem exercir-los una bona influència perquè sàpiguen escollir les millors influències per a les seves vides.

2

HolaSoyGerman, PewDiePie, elrubiusOMG, Yuya, Dulceida, Sirjoan...

Els coneixeu? Els vostres fills i filles i alumnes segur que sí. Us en poden fer una masterclass. Són alguns dels youtubers més influents. Mouen el mercat de l’o

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X