La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Dedicat al gran volejadorque va ser el meu pare.Les teves volees van fer quecontinuï viu, que continuï feliç.Gràcies.ALBERT
No és només un llibre. Escriure aques-tes pàgines ha estat una necessitat.A la vida hi ha secrets que necessitesexplicar encara que ningú no els com-parteixi.Quan neixes, ningú no et dóna un ma-nual de vida ni d’instruccions per ser feliç i viure en aquest planeta.En realitat tot és més fàcil, però nin-gú no ho vol dir; tothom desitja queensopeguem amb la mateixa pedra.Però hi ha secrets que mai no t’hanexplicat, i jo tinc el desig de compartirels que conec. Espero que això t’animia explicar els que tu coneixes.Per això en aquest llibre hi ha tots elssecrets que he descobert al llarg de lavida. Vull compartir-los perquè pensoque podem canviar aquest món, podemser majoria i donar la volta al pensamentnegatiu, trist i destructiu.Per viure, s’ha de viure. No ho hau-ries d’oblidar.Aquest llibre consta de tres parts.Tres parts que s’inspiren, aquest llibrePròleg
s’inspira. No ho oblidis mai: no es lle-geix, s’inspira. La primera part conté els secrets per ser feliç que mai no t’han explicat. Ésuna narració que vaig escriure d’una ti-rada la nit que va morir el meu pare. Emvaig despertar i vaig tenir la necessitatd’explicar aquests secrets. A cada pàgi-na vaig escriure poques paraules. En lletra grossa, de la mateixa manera quese m’il·luminaven. No diria que fossin només idees, sinó també part del meu jointerior. Quan vaig omplir una llibreta,vaig veure clar que seria la primera partdel llibre. No volia editar el que ja haviaescrit, volia mantenir l’essència d’aquell material, en brut, tal com em va arribar.Tal com algú me’l va xiuxiuejar. La segona part són els secrets per viure en aquest món. Són secrets que es resumeixen en una frase i que van acompanyats d’un petit manual d’ins-truccions. Alguns, potser, ja en tindranprou amb la frase; d’altres, en canvi, els ajudarà la breu explicació, i n’hi haurà que voldran crear la seva pròpia teoria iposar-la en pràctica.
També és una ampliació del primercapítol; així doncs, hi ha coses que a laprimera part només apareixen esbossa-des i que es desenvolupen a la segona.La tercera part són les meves tisoresdolces. Aquí hi trobaràs citacions, frag-ments i també recomanacions. Què ésuna tisora dolça? Ja ho esbrinaràs, peròsón inspiracions sobre l’entorn en el qual viu.Al final hi trobareu una expiracióen forma d’epíleg. De moment no vull avançar-te res més, però aquest capítoldonarà sentit a tot allò que s’ha inspiratabans.Aquest és un llibre que s’ha d’ensu-mar, devorar i inspirar.Espero que gaudeixis tant com jo hohe fet. He intentat que contingui el queem fa sentir viu, els consells que m’hanservit i els secrets que he descobert. Te’l lliuro perquè el completis. Hi tro-baràs seccions del llibre perquè el guixis,l’escriguis i el completis.Compartir i donar, ho és tot. No etguardis res. La clau està en donar, en quèno t’enredin amb els bombardejos sobre
elteu ego, la teva importància i elteuplaer...Cada ésser humà és una llei de la natu-ra, una energia tan potent que, a les tevesmans, es convertirà en imparable.La força de cada persona, de cadascunade les lleis de la natura, és el més immensque existeix. Aquesta és la possessió mésgran que tens i allò que farà que no etsentis mai sol en aquest món.
Sé que pot semblar un llibre d’autoaju-da. És cert, ho és, perquè el fet d’escriu-re’l m’ajuda, és una necessitat.El meu pare va morir un 17 de setem-bre i, aquell dia, vaigmorir i reviure al-hora. En el món groc em vaigprometreque, fins que no em rondés la mort, noexplicaria els set secrets que he après perser feliç. Però, tal com ja he dit, morir ireviure amb ell em va fer veure que ha-via arribat el moment.Els darrers segons que vam compartirem van fer pensar que hauria d’existirun llibre que t’ajudés a afrontar aquestsinstants, com quan perds el pare, que sónels més importants de la vida…Com…quan perds una parella,quan perds una part del cos,quan perds les il·lusions,quan perds un fill,quan perds…I és que PERDRE equivala GUANYAR.Per què aquest llibre ara?
Ningú no ho explica.Tothom ho ignora, però…les pèrdues són guanys.És la base d’aquest món.És el centre de gravetat per ser feliç.Sé que t’han ensenyat a no perdre i a posar-te trist si això passa, a buscarla felicitat, a no afrontar les teves pors,a viure en silenci, a témer, a no lluitar, aconformar-te…Oblida el que t’han ensenyat! No ser-veix per a res! Aquestes regles s’han creatperquè no rondinis i perquè no siguis feliç.Arribat aquest punt, has de decidirsi vols ser feliç. Si vols canviar la tevavida, aquest és el moment.Si continues llegint, res no serà igual.Canviaràs per sempre.Però t’he d’advertir que els piloteja-dors t’atacaran. T’explico qui són. M’agrada molt el tennis i, per a mi, els pilotejadors sónles persones que busquen tornar la pi-lota sense cap risc, sense pensar en el que fan, gairebé mecànicament. Els pi-
lotejadors són la gent que no volen que canviï res. Hi ha centenars,milers, mi-lions de pilotejadors en aquest món, ino saben per què ho fan.Els pilotejadors criticaran qualsevolcanvi, et diran que no és possible ser fe-liç, que abandonis el canvi, que perdreés perdre i guanyar és guanyar, que etdeixis estar de bajanades.Et diran que hi ha obligacions i etplantejaran que si tothom fes el que vol-gués, si tots fóssim lliures d’escollir ino tinguéssim obligacions ni desitjos,què en seria d’aquest món? Tu has derespondre: «I fent tot això que se supo-sa que hem de fer…, què n’és d’aquestmón?».Els pilotejadors no importen. Que pi-lotegin entre ells. Tu has de ser volejador, colpejar lapilota abans que toqui a terra. El voleja-dor és ràpid i intuïtiu davant la vida i lesinjustícies. Ser volejador és bàsic. Ens hem d’arriscar. Arriscar-se és sempre laresposta.I has de saber que com més volejadorshi hagi, menys pilotejadors quedaran.
En aquesta vida o ets pilotejador ovolejador, no hi ha més opcions. Per ser volejador i per ser feliç insis-teixo en la idea que aquest llibre no esllegeix, sinó que s’inspira. No es tracta dellegir i mirar si has canviat. Has d’inspi-rar durant tota la vida i només expiraràs un cop quan arribi el teu final. En aquest món s’inspira per tal d’ar-ribar a aconseguir la felicitat, per tal de ser feliç cada dia. Res del que llegeixis aquí et canviaràsi no ho passes primer pel teu filtre, perla teva manera de fer volees, de colpejar lapilota que és la vida; i això s’aconsegueix inspirant. Si inspires, canvies. És així de senzill i complicat alhora. Com pot ser que ningú no t’ho hagiexplicat?Perquè les coses importants no les explica ningú; són els secrets que mai no t’han explicat.Jo els he après gràcies a centenars,milers de persones, que han descobertpeces del trencaclosques i les han expo-sat en converses, llibres, cançons i frag-ments de la seva vida.
Completar eltrencaclosques depènde tu, de les lleis de la natura que som ique hem de complir.Jo et donaré les eines perquè sàpi-gues què has d’inspirar. Tu només hau-ràs d’inspirar i fer volees. Quan la gent, gairebé per obligació, etpregunta: «Com estàs? Va tot bé?», do-nen per fet que respondràs que sí, comsi la segona pregunta t’indiqués allò quevolen sentir.Jo sempre responc:«INSPIRANT».Siinspires,etsfeliç.Aixíqueinspiraaquest llibre; no el llegeixis, inspira’l i se-ràs feliç vivint en aquest món.
1Inspiracions per ser feliç cada dia
Recorda que aquesta primera part l’hasd’inspirar. No la llegeixis, inspira-la. Les pàgines estan escrites en lletragrossa perquè les absorbeixis, perquèles inspiris.Hi ha moltes fletxes i subratllats. Toti així és fonamentalque ho completis.Escriu-hi al damunt, apunta tot allò que vulguis. Busca elteu color i afegeixelque necessitis, crea la teva manera defer volees.Sí, ho has entès bé: et demano queescriguis i marquis o subratllis, si et cal,a cada pàgina. Aquest llibre et necessita.No posis en dubte elque llegeixis,perquè no es tracta de llegir sinó d’ins-pirar.Continues aquí? Comencem…
Recorda-ho, aquesta part s’ha d’inspirar. Pots anar a tota velocitat o a poc a poc, com vulguis.
Abans de res t’he noexisteix;ibuscarlaés buscar una cosa quenoexisteix.Lafelicitats’evaporadiàriament. Elque síLa felicitat ésdiària. Per això, en lloc deparlardefelicitat,direm que: