La mateixa pedra

Patrícia Gabancho

Fragmento

cap-1

Introducció

El joc dels quatre elements

El llibre és un joc. Aquests set episodis de la història de Catalunya són tan importants com arbitraris. Els he triat perquè m’agraden, perquè em venia de gust aprofundir-hi. Alguns són molt poc coneguts, altres potser són més coneguts que ben compresos. Tots han estat estudiats prèviament. Aquí és, però, on introdueixo un punt de vista diferent. Mirem Catalunya com un work in progress, com un projecte col·lectiu, com de fet ho són tots els països. En el cas de Catalunya, aquest procés no només està influït per les circumstàncies exteriors —com arreu—, sinó que hi ha una forta interferència de la realitat política i econòmica espanyola. Això és en definitiva el que explica l’aparició del catalanisme, que té la plenitud política al segle XX: un catalanisme que treballa per fer-se un espai propi dins d’Espanya i per tirar endavant un projecte de modernitat i justícia: d’ambició d’excel·lència. El catalanisme convencional al capdavall fracassa perquè Espanya es demostra poc mal·leable: ni respecta l’espai català en cap aspecte —recursos, competències, llengua i cultura—, ni es deixa «reformar» pel catalanisme. La pretensió de «regeneració» del règim polític espanyol ja no es dóna a partir del 1977: aleshores hom considera que amb la consolidació de la democràcia n’hi ha prou.

Doncs bé: tenim un fracàs de relació mútua com a ingredient essencial de l’ambició actual de trencar els lligams i construir-nos un Estat que tingui en compte tots els continguts que el catalanisme —intèrpret de la catalanitat— ha projectat durant un segle, tots els continguts que han configurat el projecte català al llarg dels segles. Mirem, però, quin és el projecte; quin és el lideratge; quin és el resultat en altres moments de la història. Mirem-los a partir de quatre elements: talent, projecte, lideratge i unitat. Cal talent perquè sense brillantor l’autoestima col·lectiva baixa i no hi ha energia. Cal projecte, perquè altrament seguim la rutina espanyola, que ens duu a una posició estantissa i en definitiva mediocre. Cal lideratge, perquè sense això el projecte no avança. I cal unitat, perquè sense, el projecte esclata. O s’estanca.

En el llibre no hi ha història acadèmica, ni en la forma ni en el to. És una mirada literària, d’elaboració molt lliure, sobre el passat. Una proposta de reflexió, que a vegades juga amb els mateixos fets que explica. Hi ha tres grups d’episodis. Els tres primers arriben fins al fracàs estrepitós del compromís de Casp. Corresponen al país lliure, «normal», però el segon episodi —que mira el regnat de Jaume I— comença a donar símptomes de feblesa en el projecte: en la deu profunda del projecte. Per això, aquest és un capítol filosòfic, si es vol: més que narrar fets, narra pensament. Comprenc que al lector poc avesat li resulti aspre, però crec que és un episodi interessant, que s’ho val. Tranquils, però: els capítols següents són molt narratius i molt més lleugers. Els dos episodis següents són sobre la

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos