El judici de l'aigua

Juan Francisco Ferrándiz

Fragmento

cap-1

Glossari

Aequitas rudis: Equitat pura existent a la natura. Matèria per inspirar lleis justes.

 

Albats: nens que encara no tenen ús de raó. Es documenta una ordalia d’albats al segle XI en una disputa jurídica entre el senyor de Castellet i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

Àrsia: mal usatge vigent ja al segle XII. En cas d’incendi d’un mas, el serf que el treballava havia d’indemnitzar el seu senyor amb un terç dels seus béns.

Bausia: delicte de traïció o agressió comès pel vassall o serf contra el senyor feudal.

Calònia: multa pecuniària i important font d’ingressos per a reis i senyors.

Castlà/castlana: vassall que governava el castell i els seus dominis en nom del seu senyor feudal.

Clam: demanda que iniciava un procediment judicial.

Corpus iuris civilis: recopilació completa de l’antic Dret romà. Va estar perdut durant segles i la seva recuperació està tenyida de llegendes. L’escola de glossadors de Bolonya el va dividir en diferents parts, anomenades Digestum vetus, Infortiatum, Digestum novum, Codex, Instituta i Novellae.

Digestum o Digest: recopilació jurídica ordenada per l’emperador Justinià, feta a Beirut i publicada l’any 533 dC. Els seus cinquanta llibres són el cos principal del Corpus iuris civilis, i es divideix en Digestum vetus, Infortiatum i Digestum novum.

Dominium mundi: concepte medieval de supremacia del poder terrenal que va provocar un llarg conflicte entre el Papa i l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.

Infortiatum: part central del Digest. Certs autors consideren que va rebre aquest nom per les dificultats per trobar-lo a l’edat mitjana. Aquest misteri ha servit per crear la ficció d’aquesta novel·la.

Iudex palatii: càrrec d’herència visigoda. Amb aquesta qualificació van firmar diferents jutges adscrits a l’administració de justícia del comte de Barcelona.

Ius commune: denominació amb què els glossadors medievals es referien a l’antic Dret romà, ja que la seva influència va arribar a tots els dominis de l’imperi.

Ius maletractandi: dret d’un senyor feudal a exercir la violència, a detenir els seus serfs o a confiscar-los els béns. Es va incorporar a la llei escrita a principi del segle XIII.

Legum doctor: doctor en lleis, grau màxim concedit per l’Studium.

Liber Iudiciorum: corpus de lleis del rei visigot Recesvint que durant segles va ser usat als regnes hispans com a dret complementari als furs.

 

Nutrix Legum: escola jurídica de Beirut, referent per als juristes romans fins que va desaparèixer com a conseqüència d’un terratrèmol esdevingut al segle VI.

Pubilla: títol d’hereva dels béns i drets familiars. L’equivalent masculí era l’hereu.

Quadrivium: quatre de les set arts liberals que s’estudiaven a l’edat mitjana: Aritmètica, Geometria, Música i Astronomia.

Querimònia: denúncia contra un noble. Contenia un inventari de greuges i perjudicis a fi i efecte de fonamentar la reclamació.

Saig: oficial de justícia. Encarregat de citar i detenir, i d’executar les sentències.

Summa: obra didàctica d’estil enciclopèdic; en aquest cas, de matèria jurídica.

Territorium: territori del voltant de Barcelona que comprèn camps, masies i poblats.

Trivium: les tres primeres arts liberals que s’estudiaven a l’edat mitjana: Gramàtica, Lògica i Retòrica. Aquesta última incloïa els rudiments del dret i la justícia.

Universitas scholarium: comunitat estudiantil amb estatus i privilegis propis. Des del segle XII, a Bolonya hi havia la ultramuntana per als estudiants de més enllà dels Alps i la cismuntana per als italians.

Usatges de Barcelona: regulació formada per usos i costums dels dominis del comte de Barcelona. Després d’una primera redacció al segle XI, es van ampliar i estendre per tot Catalunya, fins al segle XVIII.

cap-2

Albats

Al castell d’Olèrdola estaven a punt d’esdevenir-se uns fets terribles.

El rumor s’havia estès per tot el Penedès la vigília de Santa Eulàlia de l’any 1170.

El castrum Olerdula era una antiga fortalesa situada al capdamunt d’un ampli turó rocallós, protegit per cingles i per una muralla en l’única zona accessible. Al recinte interior s’hi alçaven el castell, l’església de Sant Miquel i les cases dels vassalls. A l’exterior, la petita ciutat s’abocava a la cornisa de llevant. Per la proximitat a l’antiga calçada romana, Olèrdola havia estat clau per protegir la conca del Llobregat i el territorium de Barcelona dels atacs sarraïns que pujaven del sud. Des que els romans hi havien aixecat la primera torre, havia conegut victòries i terribles derrotes, però aquell dia dissortat els seus habitants estaven a punt de presenciar una de les batalles més infaustes.

Després del torb que havia refermat durant la nit, el paisatge es va despertar amb una fina capa de neu. Feia un dia gris, gèlid i rúfol; tot i així, desenes de pagesos havien caminat tota la nit per ser testimonis del ritual que havia de tenir lloc a dins del castell.

Quan es van obrir les portes de la muralla, els soldats van deixar entrar-hi la multitud silenciosa. Embolicats amb capes i amb aire funest, van travessar tots el nucli de cases de la fortalesa i van pujar pel camí pedregós fins a l’església parroquial de Sant Miquel d’Olèrdola, que s’alçava solitària, abocada al cingle.

La campana repicava amb insistència. S’havia acabat la pregària. De dins en van sorgir dues rengleres de clergues amb les mans ocultes sota les mànigues. Un capellà tonsurat que portava una creu d’argent precedia la comitiva. Li petaven les dents del fred. Al darrere, amb el semblant tens i seriós, hi anava el senyor del castell d’Olèrdola, el castlà Ramon de Corviu, vassall del senyor feudal d’aquell territori, Guillem de Santmartí. Tenia trenta anys i l’aspecte ferotge dels cavallers aguerrits en nombroses campanyes. Una cicatriu a la galta li partia la barba negra i li enlletgia la cara. L’acompanyava la seva nova esposa, Saura, una jove de disset anys que era la filla ba

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos