Mirabelle 2 - La Mirabelle i l'escola de màgia

Harriet Muncaster

Fragmento

MirabelleEscolaMagia-4.xhtml

cap1.jpg

Aquell dia començava el nou curs a l’escola de màgia i em vaig llevar d’hora, abans que ningú més de la casa.

—Avui l’esmorzar el farem nosaltres —vaig dir a la dragoneta Violeta, la meva mascota, mentre m’anava voleiant al costat de l’orella—. Serà una bona sorpresa!

pag10.jpg

La Violeta va fer un petit esbufec dels seus i del morro li van sortir flames de color porpra. De seguida les vaig apagar amb un cop d’eixugamans. A la mare no li fan gaire gràcia les marques de cremat per les parets.

Vaig començar a parar la taula amb els bols i els plats i vaig posar a torrar una mica de pa per a la mare. A casa tots mengem coses diferents per esmorzar. Com que la mare és una bruixa, menja tot de coses horripilants. El que li agrada més de bon matí són les torrades d’aranyes. El pare, en canvi, és un follet. Ell prefereix el iogurt de nèctar de flors i tota mena d’amanides verdes. Als follets i a les fades els encanta la natura!

Com que el pa ja treia el cap per la torradora, vaig anar a buscar el pot d’aranyes de la mare, d’aquelles que fan crec-crec.

pag11.jpg

—Hmmm! —vaig fer mentre n’abocava una bona pila damunt la torrada.

A continuació, vaig posar iogurt i uns quants pètals dins un bol per al pare i després vaig començar a fer el meu esmorzar i el d’en Wilbur. En Wilbur també és meitat follet, com jo, que soc meitat fada, però no li agrada que li ho recordin. Insisteix que és un bruixot de dalt a baix. A mi tant me fa, això del meitat i meitat, però també em sento més bruixa que no pas fada. És per això que vaig decidir anar a l’escola de bruixes de la senyoreta Spindlewick.

pag12.jpg

Mentre untava de mantega la torrada d’en Wilbur, l’ull se me’n va anar cap al pot d’aranyes de la mare, dalt del taulell de la cuina. Vaig tenir una pensada molt poca-solta.

—Au, fuig —li vaig dir.

Però la poca-soltada no se me n’anava del cap. A més, els dits dels peus em van començar a formiguejar davant la idea de fer-ne una de les meves.

pag13.jpg

Vaig agafar el pot de les aranyes i amb una forquilla en vaig treure una de ben cruixent. La vaig deixar caure damunt la torrada d’en Wilbur i la vaig ben untar de melmelada. No s’adonaria que hi era fins que en sentís el crec-crec a la boca! Vaig riure només de pensar-hi. Ni a ell ni a mi no ens agrada el menjar de bruixes.

—És hora d’esmorzar! —vaig cridar escales amunt.

estrellas.jpg

—Que bé que ens hagis fet l’esmorzar a tots, Mirabelle —va dir el pare mentre ficava la cullera al iogurt de pètals de rosa.

Vaig somriure tota dolça i em vaig mirar en Wilbur de cua d’ull.

pag14.jpg

—Espero que això sigui un senyal del que vindrà d’ara endavant! —va dir la mare.

—Què vols dir? —li vaig preguntar.

—Bé, avui és el primer dia d’escola —va dir la mare—. Espero que tot vagi tan bé com ha començat! No vull tornar a sentir la mestra queixant-se de les teves malifetes aquest any.

—Ah —vaig dir, i vaig notar que les galtes se m’enrojolaven una mica.

En Wilbur va tornar a clavar queixalada a la torrada amb melmela

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos