Llibres
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Novel·la literària
De 0 a 3 anys
A partir de 4 anys
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Audiollibres
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Autors
Editorials
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Aquesta història està ambientada a l’illa de Fems. En aquesta illa tan petita, hi viuen uns quants personatges de traca i mocador...
Us presento en NED. En Ned és un noi intel·ligent i divertit, d’onze anys. Com que les cames no li rutllen des que era un nadó, en Ned fa servir una cadira de rodes per lliscar per Fems.
La JEMIMA és la germana gran d’en Ned. No hi ha res que li agradi més que jugar males passades al seu germanet.
ELS PARES D’EN NED: El pare passa tot el dia a alta mar, amb la seva barca. La mare passa tot el dia al mercat de l’illa venent el peix que ha pescat el seu marit.
SIR WALTER FÚRIA és el director de l’antiga escola d’en Ned, l’Escola per a Infants Repugnants de Fems. És l’antiga escola del noi perquè Sir Walter Fúria l’en va expulsar durant una de les seves famoses enrabiades volcàniques.
El SR. ÀNSIA és el subdirector de l’Escola per a Infants Repugnants de Fems. De dia i de nit, ansieja el càrrec més elevat, el de director.
L’EDMUND i l’EDMOND ENVEJA regenten l’única botiga de joguines de l’illa, anomenada l’Imperi dels Enveja. Aquests bessons terribles odien els infants pel simple fet de ser joves, i els encanta foragitar les pobres criatures de la seva botiga enmig d’un mar de llàgrimes.
MADAME SOLENZIO MANDRA és la professora de piano més gandula del món. La dona cobra uns bons calerons per fer classes de piano als infants. Però el fet és que l’única cosa que fa és estirar-se al sofà i fer pets. ESTREPITOSAMENT.
El CAPITÀ ORGULL és el responsable del manteniment del parc de l’illa. El parc públic és la nineta dels ulls d’aquest antic oficial de l’exèrcit, fins al punt que no permet que ningú hi posi els peus. I encara menys els petits trapelles, que l’únic que farien seria espatllar-li la gespa tan preciosa.
En GLEN i la GLENDA GOLAFRE són els propietaris de l’única furgoneta de gelats de l’illa, Gelats Golafre. Això és perquè van foragitar dels carrers tota la competència. Aquest matrimoni són uns lladres que, quan els infants van a pagar el gelat, els pispen les monedes i arrenquen de cop la furgoneta sense donar-los-el. I no només se’ls han quedat els diners, sinó que, a més a més, els molt brètols se’ls cruspeixen el gelat!
La TIETA GRETA AVARÍCIA és la tieta megarica d’en Ned i la Jemima. És la propietària de tota l’illa de Fems. Aquesta dama vella i prepotent viu sola en un castell, al cim d’una muntanya des del qual es veu l’illa sencera. La seva única companyia són més de cent gats, els quals es diuen tots Moix.
El MOIX GEGANT és el gat més imponent de la tieta Greta. Fa la mida i el pes d’un os, però és infinitament més temible.
I, en darrer lloc, però tant o més important, l’SLIME.
Oh, i tant, l’Slime també és un ésser viu. Aquesta estranya criatura té el poder de canviar de forma o «transllefiscar-se» en QUALSEVOL i TOTES LES COSES.
Però, un moment, l’Slime és una força del
BÉ o del MAL?
Per saber-ho, caldrà que continueu llegint...
El quiosquer RAJ no hi viu, a l’illa de Fems.
L’
LIME és un dels grans misteris d’aquest món. Per no dir el més gran. Supera la creació de Stonehenge; se’n riu a la cara, del poder de les Piràmides, i es caga llefiscosament en el Monstre del Llac Ness.
Què és?
On és?
Qui és?
Com és?
I per què és?
Tots els nens volen saber d’on va sortir l’SLIME. I els adults estan desesperats per conèixer si algun dia tornarà.
Per primera vegada a la història, la llegenda de l’SLIME està a punt de sortir a la llum. Tota ella quedarà desvelada en aquest llibre, que, possiblement, sigui el llibre més important que s’ha escrivit[1] mai.
Alguns experts creuen que l’SLIME es remunta a milers de milions d’anys.
La seva teoria és que quan es va crear la Terra, tot el que hi havia era un mar de SLIME. D’aquest SLIME, en va sortir més SLIME. I d’aquell altre SLIME, en va sortir més SLIME. Aleshores, com és natural, d’aquell altre SLIME, en va sortir encara més SLIME. Va romandre enterrat sota terra durant milers de milions d’anys. Fins ara...
D’altres suggereixen que, a l’albada del temps, un meteorit gegant de SLIME es va estavellar contra la Terra. Amb l’impacte, milers de milions de litres de SLIME van esclatar en l’aire i van cobrir totes les criatures vivents amb un SLIME espès. Això explicaria per què es van extingir els dinosaures. Van ser LLEFISCATS de la capa de la Terra.
Hi ha una altra teoria segons la qual, fa molts anys, uns extraterrestres de base LLE-FISCOSA procedents d’un planeta de base LLEFISCOSA (el planeta SLIME) van arribar a la Terra en una nau de base LLEFISCOSA. Un cop van ser a la Terra, van ensenyar a les antigues civilitzacions tot el que calia saber sobre l’SLIME.
Com es poden construir edificis amb SLIME.
Les millors receptes per cuinar amb SLIME.
I, el més important, com es fan mitjons amb SLIME.
Posteriorment, aquests extraterrestres de base LLEFISCOSA van pujar a la seva nau de base LLEFISCOSA i van tornar veloçment al seu planeta de base LLEFISCOSA, el planeta SLIME. I no van tornar mai més. Però havien deixat el secret de l’SLIME a la raça humana, de manera que els infants poguessin turmentar els adults eternament amb aquesta massa viscosa.
La veritat és força diferent.
En realitat, l’SLIME va ser creat amb prou feines fa cinquanta anys en una illa molt remota. L’illa de FEMS, per ser més exactes. Està situada al bell mig del Gran Mar del Nord-est-sud-oest, entre les illes de Llimac i de Fortor.
I com ho sé, tot això?
Doncs perquè m’ho acabo d’inventar.
A la petita illa de FEMS hi vivien menys de mil persones, 999 per ser exactes. Ja us havia dit que eren menys de mil.
Una d’aquestes 999 persones era un noi que es deia Ned. «Ned» no era cap abreviatura de res, simplement es deia Ned. En Ned tenia onze anys. Havia nascut a FEMS i, com la majoria dels illencs, no n’havia sortit mai.
Dir que en Ned era simplement un noi normal, corrent i ordinari no seria gens acurat. No era ORDINARI, sinó que més aviat era extraordinari. En Ned havia nascut amb unes cames que no li funcionaven. Com que no podia caminar, li van trobar una cadira de rodes vella, malmesa i rovellada, i va haver d’aprendre a fer-la servir. Tot sovint, la gent veia el noi recorrent l’illa a tota velocitat, fent unes acrobàcies i unes giragonses que feien les delícies dels seus amics.
—Ei, que VINC! —solia cridar quan passava a tota vela.
La llar d’en Ned era una caseta vella i baquetejada per les inclemències del temps. Estava penjada a la vora d’un penya-segat que donava al mar furiós que rodejava l’illa.
Des de l’alba fins al capvespre, la mare i el pare d’en Ned eren fora de casa, treballant. El pare era pescador, de manera que es passava tot el dia a alta mar, amb la seva barca de pesca. La mare d’en Ned venia el peix que pescava el pare, al mercat de l’illa. L’únic tipus de peix que es podia pescar als voltants de l’illa de FEMS era el peix sabata. Es tractava d’un peix que tenia forma de sabata.
També tenia gust de sabata. El sabor predominant era el de suor de peus. Però els illencs ja s’hi havien acostumat, per molt fastigós que fos. No tenien cap més opció.
No cal dir que els pares d’en Ned PUDIEN absolutament a peix. Però en Ned no els veia ni els ensumava gaire sovint, perquè tots dos es passaven el dia treballant.
En canvi, el noi s’havia de quedar a casa amb la seva germana gran. La Jemima estava profundament ressentida amb en Ned. Ella era la gran, però el seu germà petit s’enduia tota l’atenció.
La noia sempre duia vestidets bonics i florejats, amb unes enormes botes de PUNTERA DE FERRO, i no s’estava d’utilitzar-les.
La tieta d’en Ned era la propietària de tota l’illa de FEMS. Es deia Greta Avarícia i era la germana gran de la seva mare; bé, molt més gran, de fet. Al bell cim d’una muntanya, amb vistes a tota l’illa, s’erigia el CASTELL DE LA GATONERA, una enorme fortalesa medieval que la dama anomenava casa seva. No podia ser més diferent de la caseta que en Ned compartia amb la seva família.
La tieta Greta hi vivia tota sola, perquè així era com li agradava. L’única companyia eren els seus 101 gats, unes bèsties temibles... Li ser-vien per espantar i foragitar els petits infants.
La vella dama odiava les criatures, especialment el seu pobre nebot, en Ned. La tieta Greta mai per mai no havia fet res per ajudar-lo. En la seva opinió, les criatures només servien per espatllar l’illa de FEMS amb els seus jocs, la seva xerrameca i, el més greu de tot, la pudor que feien. La tieta Greta hauria d’haver estat l’última persona a queixar-se de mala olor, perquè ella mateixa pudia sempre a pixats de gat.
Com que l’illa sencera pertanyia a la tieta Greta, la dona tenia poder sobre tots els habitants. La dama recompensava amb escreix els adults de Fems que detestessin els infants tant com ho feia ella.
Un d’aquests adults era Sir Walter Fúria. Era un vell xaruc i desagradable que l’Avarícia havia nomenat director de l’única escola de l’illa, l’Escola per a Infants Repugnants de Fems. El que més plaïa a en Fúria era expulsar infants de l’escola. Com molts altres, en Ned havia patit aquest destí.
Només hi havia una botiga de joguines en tota l’illa. L’Avarícia havia ordenat que se n’encarreguessin uns germans bessons. Com a nom de la botiga, l’Edmund i l’Edmond Enveja havien triat Imperi dels Enveja, però en realitat només era una façana per aterrir els infants. En Ned ho havia passat especialment malament, durant la seva darrera visita.
Una altra resident de Fems era Madame Solenzio Mandra. En teoria era professora de piano, però era massa mandrosa per ensenyar res a ningú. La Mandra era una virtuosa de la crueltat. En Ned tenia la desgràcia de ser alumne seu i, les vegades en què havia gosat queixar-se, s’havia organitzat un bon sidral.
El capità Orgull era un exmilitar molt tibat que l’Avarícia